Diu la història que Sant Josep i la Mare de Déu van patir una nit freda, gelada, mentre buscaven aixopluc. Doncs bé, ahir al vespre al pessebre vivent d’Escaldes, de gelada no n’hi va haver, però fred i fins i tot pluja, no en va faltar. Les inclemències del temps, però no van ser obstacle perquè la vuitantena d’actors que donen vida a la història d’Esteve Albert complissin amb el seu paper. «L’espectacle és a l’aire lliure i per tant ho hem de fer a l’aire lliure. Ha estat molt bonic veure la gent que s’ha quedat. I si surten paraigües... val, el pessebre no s’atura!», admetia al final de l’obra, Ester Nadal, que un any més ha compartit la direcció artística amb Boris Cartes.

Coincidint amb els 40 anys de la parròquia, l’efemèride s’ha inclòs al text

En la primera sessió de la representació, la cita era a dos quarts de vuit del vespre, l’aforament estava complet, no queda ni una entrada lliure. I minuts abans de l’inici tothom anava prenent posicions mentre alguns miraven encuriosits els diferents elements que formen part del decorat. D’altres, com si sabessin que passarien fred, s’equipaven amb un got de xocolata desfeta i un trosset de coca del petit mercat que també forma part de l’escenografia. «És com el d’abans, eh?», comentava el cap de Govern, Toni Martí, a alguns dels assistents.

I com qui no vol la cosa, els protagonistes es començaven a deixar veure. Pastors i pastores s’anaven esmunyint entre el públic, fent que qui més qui menys intentés esbrinar per on començaria l’acció.

40 anys de parròquia

«Les tradicions quan són vives s’escriuen amb faltes d’ortografia i moviment». Una de les primeres frases de l’espectacle que agafava d’allò més sentit a mesura que les escenes s’enllaçaven i a diferència d’anys anteriors, en el text dels actors prenia el protagonisme la commemoració dels 40 anys de la parròquia. «Com diem en la frase inicial les tradicions han de ser vives i el pessebre vivent ha de ser viu, això vol dir deixar-nos impregnar de què passa», explicava Nadal, que tenia clar que un aniversari com aquest no podia quedar fora de l’obra.

Ester Nadal defensa que el pessebre, com les tradicions, «ha de ser viu»

Pocs minuts després, tot just quan Sant Josep i la Mare de Déu entraven a escena, la pluja feia acte de presència. Però els actors com si res. I el públic, també aguantava, fos sota els paraigües o aguantant la mullena. Acompanyats de nadales tradicionals com Les dotze van tocant l’acció anava transcorrent. De l’anunciació a les ofrenes de diversos personatges de la parròquia. I els espectadors, guiats pels actors, anaven seguint la història.

A continuació, el dimoni entrava en acció. Ben vestit, amb capa i barret de copa vermells volia imposar-se, però els balls i cançons dels pastors (qui no ha cantat mai El dimoni escuat?), com sempre, aconseguien reduir-lo. Salvats els obstacles, uns balls per celebrar-ho amb una cantada final. 

«Ens agradaria tenir el telèfon de l’Esteve Albert i parlar-hi. Era un provocador i va recollir allò que passava en aquell moment a Escaldes. Estem segurs que aquest any, pam, haguem parlat dels 40 anys de la parròquia», apuntava la directora satisfeta del resultat.