PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

L’impacte de la reforma laboral

Punts clau i principals canvis de la nova legislació impulsada per DA i aprovada amb el suport d’UL-IM i L’A

Per Lídia Raventós

Comparativa de les lleis laborals abans i després de la reforma.
Comparativa de les lleis laborals abans i després de la reforma. | El Periòdic

La legislació que regula les relacions laborals actual data del 2008. Deu anys després, el Consell General ha aprovat una modificació de la llei a través de tres textos: la reforma del codi actualment vigent, la normativa sobre l’acció sindical i patronal i les mesures de conflicte col·lectiu, que regula el dret a vaga per primera vegada a Andorra. La nova legislació que ha d’entrar en vigor a partir de l’1 de febrer de l’any vinent va ser presentat pel grup demòcrata i va ser aprovat el passat dia 6 de desembre al Consell General amb el suport d’UL-IM i d’L’A. La nova norma té una gran repercussió en la ciutadania, ja que afectarà a tots els assalariats i també als empresaris. Aquesta, juntament amb la Llei de la Funció Pública –encara en treball parlamentari–, modificaran la legislació que fins ara regeix les línies d’actuació i relació de patronal i empleats. 

Principals canvis de la llei laboral

Com es pot observar en el gràfic, la llei planteja força canvis en el sí del contracte laboral. Com a principal modificació, es prohibeixen els acords verbals, sent obligatoris a partir de l’1 de febrer que tots siguin per escrit. Pel que fa al període de prova, passar d’un a dos mesos i el contracte de curta durada de 15 dies a un mes. També es crea un nou contracte per a treballadors a partir dels 65 anys que es podrà allargar fins als 72. Pel que fa als menors d’edat, s’apuja l’edat mínima per poder treballar dels 14 als 15 anys. 

Un dels aspectes que ha generat més polèmica és el cost dels acomiadaments. Pel que fa als col·lectius, la nova normativa entén que es donarà quan es faci fora el 10% de la plantilla en 90 dies, mentre que ara és en sis mesos. El preavís per acomiadament també es redueix, passant dels 90 dies com a màxim actuals a un màxim d’antelació de 30 dies. Pel que fa al cost dels acomiadaments improcedents, serà més barat. Actualment, les empreses paguen per un acomiadament injustificat 45 dies per any treballat amb un màxim de 30 mensualitats. A partir del febrer, la compensació es rebaixa als 31 dies per any treballat amb un màxim de 24 pagues. 

Si comparem aquest canvi amb la legislació dels països veïns, tal com recull l’ANA, veurem que a Espanya  la indemnització per acomiadament injustificat és de 33 dies per any treballat amb un màxim de 24 pagues. És a dir, surt una mica més a compte que ser acomiadat a Andorra. Tot i que aquesta indemnització passa a ser de 20 dies per any treballat si l’empresa pot acreditar nou mesos de pèrdues. A França, el treballador que és acomiadat de manera improcedent cobra un màxim de tres mesos de salari fins als dos anys d’antiguitat. Aquest barem augmenta fins als vint mesos de salari si l’antiguitat és de més de 30 anys.

També pateixen modificacions les hores extres: totes es cobraran un 40% més cares que les normals independentment de quantes se’n facin –ara el preu arriba fins al 75% depenen del nombre realitzat. A Espanya, les hores extra no poden superar les 80 a l’any (aquí el màxim és de 426 l’any) i es paguen totes amb un increment del 75%. A França, es comencen a comptar a partir de la 36a hora a la setmana i es retribueixen amb un increment del 25% del salari les primeres 8 hores, i després amb un 50%.

Per contra, un dels punts més aplaudits a la cambra parlamentària va ser l’allargament de la baixa per maternitat, que passa de 16 a 20 setmanes. Pel que fa a la del pare o la parella que hagi reconegut legalment el fill, disposarà d’un dia més de permís per part de l’empresa (4) i de 15 dies més de baixa, arribant al mes. Les condicions són les millors en comparació amb els països veïns. A Espanya la baixa maternal és de 16 setmanes per a la mare i d’un mes per al pare. França és qui ofereix unes pitjors condicions en aquest sentit: 16 setmanes per a la mare i dues per al pare.

Finalment, pel que fa a les excedències, per demanar-la caldran tres anys treballats –ara són dos– però s’afegeix l’obligació de l’empresari de donar una excedència per als assalariats que exerceixin un càrrec públic o polític.  

PUBLICITAT