La primera postal de Nadal la va enviar el polifacètic dissenyador anglès Sir Henry Cole, amb una il·lustració del pintor John Callcott Horsley. Era 1843. Des d’aleshores, les targetes nadalenques van començar a abarrotar les oficines de correus d’arreu. Les noves tecnologies, però, han canviat les tradicions. Per a mostra, les postals. Han caigut en l’oblit i difícilment se’n poden trobar de físiques. En canvi, el WhatsApp i les xarxes socials van plenes de felicitacions digitals amb imatges, vídeos i missatges curts i directes, i, trencant amb la funció original, impersonals.

Les ONG segueixen venent-les per una finalitat solidària

Les papereries d’Andorra no en compren «des de fa anys». Tenen les que han anat sobrant d’altres Nadals. «Algunes tenen més d’un lustre i ja comencen a posar-se grogues», indica el Jordi, dependent d’una papereria d’Andorra la Vella. Tampoc hi ha gent que pregunti per elles i en compri. «Fa quatre anys que treballo en aquesta botiga i mai me n’han comprat una», explica la Neus, que atén una llibreria del centre de la capital que té les d’anys passats dins d’un sobre.

Ni les turístiques

A la falta de targetes de Nadal s’hi suma que tampoc hi ha de turístiques. Al llarg de l’avinguda Meritxell, les botigues de souvenirs les han deixat de vendre. «Els imants de nevera es venen millor, tot i que tampoc són la panacea», diu el Jesús, encarregat d’una botiga. «Molt poca gent vol endur-se un record d’Andorra com a tal. Compren, és clar, però coses útils. Les tasses i els imants estan en desús», explica la Maria, que en un racó de la seva botiga en té alguns. «Les postals... em quedaven quasi un centenar fa un parell o tres d’anys, però les vaig acabar llençant perquè ningú les volia i el paper es feia malbé», afegeix. 

Les ONG, un reducte

Les úniques postals que resisteixen, i a dures penes, són les d’ONG. En el cas d’Unicef Andorra, tot i tancar diversos punts de venda, segueix venent-ne a la seva seu. «Poques, la veritat. I qui les vol és gent gran», explica la directora Marta Alberch. «La gran davallada, provocada per la crisi econòmica i la del paper, va ser el 2012. Des d’aleshores, hem mantingut les vendes. Però suposen unes donacions molt petites», diu, a la vegada que assenyala que una trentena d’empreses del Principat segueixen adquirint-les. Aquestes felicitacions, com les d’abans, perduren. Però, sense dubte, han passat a ser un mer record.