PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

Un any de manifestacions i (algunes) reformes

Un any de manifestacions i (algunes) reformes

Per El Periòdic

Un miler de persones protesta a l'avinguda Meritxell.
Un miler de persones protesta a l'avinguda Meritxell. | Maricel Blanch

El 2018 ha destacat per ser un període preelectoral, amb l’inici del ‘cas BPA’ de fons, la salvació de Grandvalira, importants projectes que no sempre han acabat bé i malestars socials que han provocat reivindicacions al carrer.

POLÍTICA

La incògnita de si les eleccions generals serien anticipades o se celebrarien a principis del 2019 com tocava, ha provocat que l’any hagi estat políticament marcat per la designació dels caps de llista de cada formació. Liberals d’Andorra van ser els primers en escollir Jordi Gallardo com a número u, en un any convuls pel partit que es va fraccionar en dos. La conseqüència més evident del trencament s’ha apreciat al Consell General, on el grup parlamentari s’ha quedat amb només tres consellers, mentre que els cinc restants liderats per Josep Pintat han passat a formar part del grup mixt. El lauredià serà, precisament, qui encapçalarà l’anomenada tercera via.

 

Les formacions trien el seu candidat a cap de Govern

Per part del PS, la cara visible serà Pere López a la llista nacional. Pel que fa a les territorials, cal recordar que L’A i PS van acordar confeccionar-les en conjunt en totes aquelles parròquies que sigui possible. D’altra banda, Jaume Bartumeu ha descartat repetir com a candidat i serà Josep Roig qui liderarà SDP. I per part de DA, el successor de Martí serà Xavier Espot. 


A més, no es descarta que altres formacions puguin concorrer també a les eleccions. De moment, s’ha postulat Podem Andorra i Eusebi Nomen amb Canidatura Sobiranista. 

 

SANITAT

L’esperada reforma sanitària ha començat a veure la llum enguany i ho ha fet amb la implementació de la figura del metge referent i de la història clínica compartida. Tot i posar-se en marxa el passat 17 de setembre, fins a 22.000 assegurats ja havien triat el seu professional de referència a data 27 de novembre. El sistema de compartir la informació dels pacients, en canvi, avança a un ritme molt més lent i de moment només estan utilitzant-lo la meitat dels metges d’atenció primària. 

 

Arriba el metge referent i les irregularitats del SAAS, a la Batllia

L’altra cara de la moneda, no obstant, és per a la descoberta d’irregularitats al SAAS. Arran de la querella que el PS va interposar a la Batllia el mes de febrer, va obrir-se una investigació que ja ha tret a la llum indicis de corrupció derivats de la privatització del transport sanitari o de l’apropiació indeguda del sistema de triatge, entre altres temes.


Aquest any també ha començat a treure el cap el projecte d’un centre de radioteràpia, que ja té ubicació i disseny decidit. I en matèria legislativa, per primera vegada s’ha presentat un projecte de llei per regular la reproducció assistida. 

ESQUÍ

Si hi ha hagut una notícia remarcable aquest any 2018 en el món de l’esquí ha estat la de la continuïtat de la marca Grandvalira. Quan pràcticament tothom donava la marca per perduda, el 21 d’octubre es va anunciar l’acord pel qual es manté la marca, amb una durada indefinida però permet que al cap de 10 anys hi hagi un període de dos anys addicional en cas que algunes de les parts no tingués interès a continuar.


El nou pacte també inclou l’entrada de Secnoa en l’accionariat de Nevasa. Una acció que no s’entén sense recordar que també haurà estat l’any en què Joan Viladomat s’ha convertit en el màxim accionista de la societat que gestiona les pistes d’Ordino Arcalís. D’aquesta manera s’han establert els primers acords per compartir productes entre l’estació ordinenca i Grandvalira.


De fet, l’entrada de Viladomat a Secnoa s’espera que sigui un revulsiu per al camp de neu.


La mala notícia del sector l’ha protagonitzat Pal, que ha estat víctima d’un sabotatge a tres dels seus remuntadors. Els fets van tenir lloc a principis de novembre quan operaris de l’estació va descobrir els cables de dos telecadires i un teleesquí tallats. L’incident no ha afectat l’inici de la temporada ja que les reparacions, es van fer a temps. La investigació iniciada per la Policia segueix oberta.

JUSTÍCIA

BPA eclipsa l’any judicial i Besolí és traslladat a Catalunya

L’inici del judici de la causa principal del cas BPA ha marcat l’any a nivell judicial. La setmana de qüestions prèvies va acabar amb la suspensió temporal de la vista oral després que les defenses demanessin l’expulsió del Govern com a acusació. Corts va desestimar la petició, però les defenses van recórrer a altes instàncies. Finalment, el mes de juliol el Constitucional legitima l’Executiu per seguir present a la causa i el judici es reprèn el 17 de setembre. La vista oral, però, dura en prou feines uns minuts i se suspèn de nou per diverses recusacions interposades per lletrats i processats en contra del tribunal. Actualment, encara s’estan resolent algunes recusacions pendents i es preveu que es pugui reprendre a principis de l’any vinent.


L’exconseller de Finances de Sant Julià, Joan Besolí, segueix empresonat per un presumpte delicte de blanqueig de capitals malgrat les reiterades demandes de llibertat condicional. Ja suma un any i set mesos de presó preventiva però ha aconseguit ser traslladat a Can Brians i ara resta a l’espera de la celebració del judici, que començarà el proper 25 de febrer. 

INFRAESTRUCTURES

Quant a a infraestructures, el 2018 ha estat marcat, principalment, per la fallida del macroprojecte de l’edifici The Cloud, després que totes les empreses licitants sobrepassessin de molt el pressupost estimat. En total, s’hi van invertir més de tres milions d’euros abans de suspendre el projecte d’euros més els 275.000 euros que ha costat adequar la parcel·la en una plaça provisional. El Govern actualment està pendent de l’informe que ha de dictaminar responsabilitats jurídiques de la fallida del projecte. D’altra banda, a principis d’any es va adjudicar la llicència per construir un casino al Principat. El guanyador va ser Jocs S.A., però la resta d’aspirants han iniciat una batalla judicial per suposades irregularitats en el concurs.


Però si hi ha una obra que ha destacat especialment ha estat la de l’embelliment de l’avinguda Meritxell. La remodelació va suposar el tancament a l’accés rodat a la part baixa, una mesura molt ben rebuda pels comerciants de la zona. Per últim, Miquel Armengol va accedir a la presidència de la Cambra de Comerç amb l’objectiu d’assolir la construcció d’un aeroport dins el territori andorrà, a més d’un heliport oficial. La seva viabilitat està en fase d’estudi.

MOBILITZACIONS

L’any 2018 haurà estat el de les mobilitzacions socials i laborals en un país poc acostumat a veure protestes al carrer. Les reforma de la Llei de Funció Pública i l’aprovació de la nova llei de relacions laborals, la d’acció sindical i patronal i la del conflicte col·lectiu han fet encendre el malestar.


Els primers a mobilitzar-se van ser els funcionaris, que van convocar una vaga, situació que no es donava des del 1933. Segons les xifres oficials del Govern, gairebé 600 empleats públics van participar en la protesta que va buidar, especialment les aules, ja que els mestres van ser el col·lectiu més nombrós. Tot i el rebuig a la nova Llei de Funció Pública, el text va entrar a tràmit parlamentari i s’hauria d’aprovar al gener.


I per acabar l’any, sindicats, partits i entitats socials han aconseguit reunir un miler de persones al carrer per reclamar una Andorra més socials. Les tres lleis laborals van ser el detonant, però el malestar per la situació socioeconòmica va fer que la gent reclamés, un dilluns al vespre en plena avinguda Meritxell, la dimissió de Martí i la d’Espot. Es van demanar pensions i salaris dignes i solucions al problema dels lloguers.

EUROPA

Ben al final de 2017 arribava la notícia dels 30 anys de transitorietat per al tabac en el marc de l’acord d’associació amb la Unió Europea (UE). Els dubtes sobre la realitat de la mesura van planar sobre l’ambient fins que al juny el negociador en cap, Thomas Mayr-Hanting, es va personar al Principat per confirmar-ho i assegurar que s’havia superat «el principal escull» de la negociació. L’alegria va durar poc perquè l’inici de la negociació del segon capítol que comprèn la lliure circulació de persones va començar acompanyada de filtracions que asseguraven que Europa exigiria a Andorra un subsidi d’atur contributiu. El Govern ho nega però segueix amb problemes de transparència a l’hora de mostrar els informes dels assessors. Els dubtes sobre els beneficis de l’acord creixen entre determinats sectors del país, com va manifestar l’eurodiputat Juan Fernando López Aguilar, quan va visitar el país a la tardor. Aquest membre del Parlament Europeu ha d’emetre un informe amb l’objectiu que Europa entengui i respecti les especificitats del país perquè l’Eurocambra acabi rubricant favorablement l’acord que signin Andorra i la Comissió Europea. 

TEMES SOCIALS

Andorra ha patit durant el 2018 una greu bombolla dels preus dels lloguers. El Raonador del Ciutadà ha recopilat quasi un centenar de queixes, que denuncien un augment de les rendes de fins al 97,5%. El Govern ha creat una comissió per l’habitatge per trobar una solució a la problemàtica i Toni Martí ha anunciat mesures d’urgència per incrementar el poder adquisitiu de la població que s’han de conèixer aquesta setmana. 

 

El preu del lloguer i l’avortament copen el debat polític i social

El debat sobre la legalització de l’avortament, com a mínim, en els tres supòsits bàsics, ha ressorgit amb força de la mà dels moviments feministes. La reivindicació no és nova, però ha madurat i s’ha traslladat a la primera plana política. Alguns partits defenses el canvi i proposen un referèndum, però el debat es manté lluny del Consell. 


D’altra banda, l’any acaba amb els primers refugiats acollits pel Principat després de l’aprovació per unanimitat de la Llei de protecció temporal i transitòria per raons humanitàries. El Govern i la comunitat de Sant Egidi van signar un protocol que es va consumar el 25 d’octubre amb l’arribada de dues famílies sirianes. Són els set primers refugiats dels 20 que l’Executiu es va comprometre a acollir.

CULTURA

El que, amb tots els respectes, es podria qualificar de Serial del Roc de les Bruixes va proporcionar moltes pàgines a aquesta secció durant l’any que estem deixant enrere. Gerard Remolins, director d’una empresa d’arqueologia que també fa difusió del coneixement, va rebre una carta del Govern anunciant-li que el sancionarien per haver geolocalitzat a Wikiloc la ruta per arribar als gravats rupestres de Prats, però no aportava el fonament legislatiu per a tal sanció. El cas va arribar a tractar-se al Consell General i fins a la data d’avui, ningú ha rebut cap sanció per aquest motiu. Els mateixos protagonistes estan implicats, amb el suport de l’Associació d’Historiadors i Arqueòlegs d’Andorra en una demanda presentada a la Batllia perquè el Govern compleixi la llei i faci públiques una vintena de memòries d’intervencions arqueològiques. També es va tractar al Consell. Com a fites assolides des de l’Executiu, destacarem el mapping de l’Església de Santa Coloma, que ja ha deixat milers de visitants amb la boca oberta i que ens trasllada a l’edat Mitjana en pocs minuts. Ben a prop, l’Espai Columba que s’havia d’inaugurar la primavera d’aquest any, segueix tancat i sense data concreta d’inauguració. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT