PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

Sentiments oposats

Imbernón marxa dolgut per les maneres de l’FC Andorra, però espera que el nou projecte funcioni

Per Joan Josep Blasco

Linares i Imbernón, en un entrenament de l’FC Andorra.
Linares i Imbernón, en un entrenament de l’FC Andorra. | Xavi Pujol

Nova etapa a l’FC Andorra després que els socis aprovessin per àmplia majoria, sense cap vot en contra, que el club es converteixi en una societat anònima d’objecte esportiu. L’entrada del grup Kosmos de Gerard Piqué obre noves perspectives a l’entitat. No només per eixugar el deute històric que arrossega, sinó també per comptar ara amb una injecció econòmica que li permeti emprendre nous objectius, amb la Tercera Divisió ja posada en ment. Però porta les seves conseqüències, com el canvi a la banqueta. L’ocupant fins ara, Richard Imbernón, marxa dolgut per les maneres, però reservant els millors desitjos per al futur del club.

«L’únic que em sap greu és com s’han fet les coses. No han estat prou clars»

S’incorporava l’estiu passat per dirigir l’equip tricolor, confirmant el seu retorn a l’entitat. Ho feia amb tota la il·lusió en un projecte a «mig-llarg termini, amb una plantilla jove i amb progressió», assegura Imbernón, que es queda a mitges en el primer any dirigint l’equip. El relleu el pot entendre per l’aterratge de Kosmos al club i que tinguin la confiança en un altre cos tècnic, però no està d’acord en com s’han produït els esdeveniment tant cap a ell com al segon entrenador, Josep Joan Linares. «L’únic que em sap greu és com s’han fet les coses. No han estat prou clars», referint-se a la junta directiva, perquè la informació de com van anar desenvolupant-se els esdeveniments considera que no va ser l’adequada.  

Sentiment tricolor

Ser a la banqueta tricolor no era qualsevol cosa pel que suposa. «Ser entrenador de l’FC Andorra és un orgull. Veure’m amb la jaqueta posada de l’equip amb l’escut m’emociona», admet Imbernón, subratllant que «és el club de la meva vida» i marxar li dol, però sobretot per com s’ha produït. Perquè entén la situació i «podria haver gaudit de la transició» si hagués estat diferent la comunicació. Els sentiments que viu són oposats: «Estic dolgut però content a la vegada». 

«Hi ha molt marge de millora. Ara l’equip serà més competitiu»

Perquè tot i no formar-hi part, «desitjo que tot surti bé» pel bé del club, ja que «ara el projecte és molt més ambiciós i tant de bo que els puguin aconseguir els objectius marcats». A curt termini és pujar a la Tercera Divisió i en el futur anar ascendint categories, sempre amb el màxim nombre possible de jugadors de casa. Gabri i Jorquera prenen el seu relleu i els desitja el millor. També a una plantilla que es veurà encara més reforçada per encarar els nous reptes. Amb les arribades hi haurà «molt marge de millora. Ara l’equip serà més competitiu». Imbernón veu amb bons ulls el canvi a ser una societat anònima d’objecte esportiu. Confia que l’aposta pel grup andorrà que portarà el club, amb Kosmos com a un dels inversors, sigui fructífera i sempre tenint en compte que el que fan «és una inversió i sempre es vol recuperar els diners que s’hi posen».

Balanç positiu

El que se li demanava quan va fitxar «s’ha aconseguit», treballant amb un grup jove i ocupant la vuitena plaça de la classificació, amb un partit menys, i una distància còmode respecte el descens, arribant a acumular fins a set jornades consecutives sense conèixer la derrota. «Són xifres que estan força bé per un equip humil com el nostre. Hi ha una plantilla de qualitat, però jove. Anàvem pel bon camí» per assolir l’objectiu de la permanència i consolidar el grup.

L’arrencada de temporada no va ser fàcil, però a mida que van transcórrer les jornades «l’equip ha madurat. No és el mateix el que vam veure a la primera jornada, que en l’últim partit jugat contra el Balaguer. S’ha donat un salt qualitatiu evident a nivell de joc que em fa sentir molt orgullós», del qual tots n’han sortit beneficiats: «El futbol és compartir i poder haver estat cinc mesos amb aquesta plantilla per a mi ha estat un creixement personal». El seu futur més proper a les banquetes de moment no se’l planteja. «Ara mateix no sé que faré», admet, però de moment «no tinc masses ganes» d’entrenar. Vol donar-se un temps.

Comenta aquest article

PUBLICITAT