PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

El Govern vol debatre les mesures urgents amb els agents econòmics i socials

Les dificultats de la classe mitjana centren el discurs de Martí, que vol consensuar les accions

El cap de Govern, Toni Martí, durant el seu discurs de Cap d’any gravat a la casa museu d’Areny-Plandolit a Ordino.
El cap de Govern, Toni Martí, durant el seu discurs de Cap d’any gravat a la casa museu d’Areny-Plandolit a Ordino. | SFGA
El cap de l’Executiu fa referència a les desigualtats per raó de gènere, a les pensions i als lloguers

La concentració que va aplegar un miler de persones a l’avinguda Meritxell el passat 17 de desembre amb reclams diversos però sota el clam comú de millores socials ha fet reaccionar el Govern. El cap de l’Executiu, Toni Martí, ja va anunciar la setmana passada en una entrevista a RTVA la creació de mesures urgents per augmentar el poder adquisitiu de la ciutadania. En el tradicional discurs de Cap d’Any emès per la televisió pública, Martí reiterava aquesta intenció tot afegint que «la propera setmana convocaré els agents econòmics i socials per debatre aquestes accions i consensuar-les en la mesura del possible», entenen que «mantenir el poder adquisitiu de la classe mitjana està al cor de la qualitat de vida i de la cohesió de la nostra societat». 
Les mesures, fins ara, no han estat concretades, malgrat que s’espera que incideixin en el salari mínim i en el preu dels lloguers. Quan i de quina manera concreta està per determinar. Amb tot, la voluntat és incidir en el poder adquisitiu de la classe mitjana, ja que «seria un error pensar que, un cop recuperat el creixement econòmic, ara ja no és tan important pensar en la cohesió social». 

 

Discurs centrat en la classe mitjana

Les reivindicacions ciutadanes van eclipsar l’any i també el discurs del líder de l’Executiu que va dedicar bona part de la seva narrativa a la situació de la classe mitjana: «A Andorra i arreu s’escolta el clam d’una classe mitjana que –malgrat el creixement econòmic– cada cop perd més poder adquisitiu i veu com s’esvaeixen algunes oportunitats i seguretats que fa un any semblaven consolidades», exposava i afegia que «són aquestes persones les que avui mereixen la nostra especial atenció». «Persones que tenen una feina estable, però que veuen com el cost de la vida creix molt més ràpid que els seus ingressos. Pensionistes que, després d’una llarga vida treballant, no poden fer front a un augment del lloguer del seu pis. Dones que han estudiat i formen part del mercat laboral i que, després de trencar molts sostres de vida, encara es troben amb una remuneració inferior pel sol fet de ser dones». 
Vista la realitat actual del Principat, amb un increment notable del cost de vida que no s’ha traduït als salaris dels ciutadans, Martí deixava clar que «l’exclusió i la desigualtat no cal anar-les a buscar en situacions extremes o entre aquells col·lectius més desafavorits. El risc d’exclusió i de desigualtat sovint està molt més a prop nostre del que ens podríem pensar». 

En aquest sentit, Martí es va mostrar comprensiu amb el malestar expressat al carrer i va aprofitar per recordar que «des del Govern hem treballat molt per la inclusió de col·lectius històricament discriminats; que hem donat nous horitzons i noves oportunitats a persones que abans havien d’esperar 10 o 20 anys per tenir la seva pròpia empresa o el seu propi negoci; i que estem fent avenços importants en la lluita per la igualtat real i efectiva entre homes i dones». Amb tot, va afirmar que «necessitem un creixement que sigui sostenible des del punt de vista econòmic, social i mediambiental», tot indicant que la sostenibilitat social és «garantir que les famílies que treballen no tenen problemes per arribar a final de mes; assegurar que les persones grans poden seguir vivint amb dignitat en aquest país al qual elles han donat tant; i vetllar perquè els més joves continuïn trobant oportunitats de realització professional i persona a Andorra. 

 

L’Andorra del futur

Sense ser gaire explícit ni dedicant massa temps a altres qüestions, Martí també va apostar per l’Andorra del futur entenen que aquesta ha de tenir una «societat oberta, dinàmica, orgullosa de la seva identitat i respectuosa amb la diversitat». Així mateix, va celebrar que «avui Andorra ja no ha de suportar el pes d’algunes etiquetes injustes» fent referència a la recent sortida del Principat de la llista grisa de paradisos fiscals.

Comenta aquest article

PUBLICITAT