Els joves són el col·lectiu que, per edat, està més preocupat per la política al país, segons les dades fetes públiques pel CRES en el segon Observatori de 2018, que correspon als darrers sis mesos de l’any. En concret, les estadístiques mostren que el 20% dels enquestats entre 18 i 24 anys van manifestar angoixa per l’esdevenir polític al Principat, molt per sobre del 15,2% que ho van fer al grup d’entre 25 a 39 anys i encara més allunyat del 14% d’enquestats entre 40 i 54 anys preocupats pel mateix tema. 

A l’altre extrem, els menys preocupats són els majors de 55 anys,  grup en el qual només el 12,7% manifesta neguit per la manera de fer política al país. És a dir que, en contra dels tòpics que assenyalen als joves com els més despreocupats i desafeccionats per la política del país, l’Observatori del CRES aporta aquestes dades que, en principi, són completament objectives. 
Val a dir que, segons va explicar el director del CRES, Joan Micó, la manifestació d’aquesta angoixa es va fer espontàniament després de ser preguntats pels «tres principals aspectes a millorar a Andorra». És a dir, en cap cas ningú va ser qüestionat directament sobre si estava preocupat per la política o no,  es tracta del mateix mètode que s’utilitza en baròmetres d’opinió ciutadana en l’entorn europeu. 

Creixement notable

A més, si comparem les dades del darrer Observatori amb les del primer semestre de 2018, exactament, sis mesos abans, veiem com el neguit dels joves per la política delpaís ha augmentat en més de 12,3 punts percentuals, ja que al juny de 2018 la preocupació entre aquest col·lectiu per la política del país era del 7,7%. En aquella onada de l’observatori, els que es van mostrar més preocupats van ser les persones  entre 40 i 54 anys. 

Canvi decisiu

L’augment de preocupació per la política entre la joventut que viu a Andorra ha estat determinant en el darrer Observatori per fer créixer 3,2 punts la preocupació general de la ciutadania en aquest aspecte: si actualment el 14,4% de la població general es mostra preocupada per l’esdevenir de la política, fa sis mesos ho feien l’11,2%. 

Problemes concrets

A més, tal com va explicar Micó, de manera espontània els enquestats van assenyalar els detalls de la política que més els desagraden al país. El 18,5% dels qui estaven amoïnats per la política van assenyalar concretament que «caldria mirar més pel poble»; el 14,8% estaven preocupats per la integració europea i el 13% consideraven que caldria millorar les condicions de vot dels residents no nacionals. 

A més distància, apareixen altres problemes com la manca de transparència política que preocupa a un 7,4% o el 4,6% que va assenyalar «l’amiguisme i la corrupció política» com a xacra. Només el 3,7% dels preocupats per la política va considerar que l’avortament és un problema polític d’Andorra. 

Només un 37% de la població que podria adquirir la nacionalitat ho fa

L’Observatori del CRES destaca com a «interessant» que només un 37% de la població que podria adquirir la nacionalitat ho fa. A més, destaca que de les persones enquestades nascudes fora d’Andorra, només un 23% són nacionals. Un 24% dels enquestats a l’última onada havien nascut a Andorra i dels que ho havien fet fora, gairebé el 58% fa vint anys o més que resideix al país. 

Per nacionalitats, el 41,6% dels enquestats en el darrer Observatori eren espanyols, seguits dels andorrans en el 23% dels casos. Els portuguesos representen el 16% dels qui van respondre l’Observatori i finalment el CRES assenyala que la resta, el 12,5 % eren d’un conjunt de nacionalitats diferents. Precisament, per nacionalitats, els andorrans són els qui van assenyalar amb més freqüència la política com a un problema de país, un fet lògic si tenim en compte que són els més involucrats amb el sistema. Ara bé, les diferències interessants s’aprecien en la resta de nacionalitats. Els francesos segueixen de prop els andorrans en la preocupació política i el 20,6% assenyalen aquest com a tema a millorar al Principat, versus el 12,2% i el 2,1% d’espanyols i portuguesos ho fan.