PUBLICITAT

La Seu d'Urgell

Les immobiliàries de la Seu admeten un auge de la demanda d’Andorra

Els preus a la capital urgellenca pugen un 10%, però els experts ho desvinculen de la situació al Principat

Per Alba Casanovas

Dues persones miren anuncis en una agència immobiliària.
Dues persones miren anuncis en una agència immobiliària. | Sergi Pérez

El Govern assegura que les mesures extraordinàries aprovades la setmana passada han de facilitar l’accés a l’habitatge. Molts andorrans i residents, però, creuen que la millor opció és mudar-se a 16 quilòmetres, concretament a la Seu d’Urgell, que ha vist un «fort» augment de la demanda. El preu per metre quadrat és quasi la meitat, entre 9 i 12 euros, que el del Principat, al voltant dels 20 euros. Però a la capital urgellenca es topen amb un problema: el parc d’immobles és escàs i es lloguen més de boca-orella que a través d’immobiliàries. Els agents assenyalen que els preus han pujat «entre un 8% i un 10%», però no ho relacionen amb l’interès suscitat per l’alt preu del lloguer a Andorra.

Es materialitzen «pocs» lloguers en comparació amb l’atractiu que susciten, diuen els agents

Les immobiliàries acoten el creixement de la demanda al segon semestre del 2018. Reconeixen, però, que a la pràctica es materialitzen «pocs» arrendaments en comparació amb l’atractiu que susciten. «Ens truca molta més gent i també venen presencialment. Per veure immobles, però per saber quin és el dia a dia aquí», van explicar els agents de la immobiliària Reaviva. «Un dels grans inconvenients de venir a viure aquí és el tràmit de passar la frontera diàriament. El trànsit és intens a les hores punta i poden perdre fins a una hora i mitja cada dia», va explicar un agent de la firma Llarstil. A més, «l’oferta social i lúdica és escassa en comparació amb la que hi ha al Principat, i s’adonen quan passen una estona aquí», van assegurar.

Tot i que la demanda va a l’alça, els preus dels lloguers de la Seu es mantenen «tranquils». «Mai han sigut desorbitats ni ho seran perquè la demanda no desborda l’oferta», van argumentar els agents preguntats, a la vegada que també reconeixen que «els sous a Andorra són més alts que a Espanya ho tenim en compte». En aquest sentit, les fonts consultades van reconèixer que «en alguns casos, quan un pis ha tingut una alta demanda ens hem decidit per qui estava disposat a pagar més. I en aquest cas sempre han sigut andorrans o residents». Alguns agents consultats han vist com alguns llogaters pagaven 100 euros més al mes per quedar-se l’immoble. «Una parella em van dir que 550 euros, 80 més que el demanat, per un pis de 60 metres quadrats i dues habitacions seguia sent un preu inferior al que pagarien a Andorra per un de característiques similars», va assegurar un propietari del passeig de Pasqual Ingla.

Lloguer de boca-orella 

Els experts consultats declaren que no controlen tot el mercat del lloguer a l’Alt Urgell, ja que la tendència és una altra: els propietaris lloguen més de boca-orella que a través de les agències. «En un poble prevalen les recomanacions personals», van recordar. A aquest fet, se li suma un altre: la Seu té «pocs» immobles buits. «En canvi, tenim molts edificis tancats. La regió va viure una recessió notable durant la crisi econòmica. A més, la zona es despobla», va explicar Josep Villa, treballador d’una gestoria, que es remet a les webs especialitzades en lloguers: als portals com Idealista i Fotocasa, els habitatges disponibles a la Seu es compten amb els dits d’una mà. «Les immobiliàries tenim un llistat una mica més ampli, però el mercat està molt tranquil», va valorar Marisol López, agent d’una immobiliària.

Requisits més estrictes: fiances més altes, avals bancaris i comptes espanyols

Els propietaris d’immobles a la Seu prefereixen llogaters espanyols, catalans i residents per davant dels andorrans. El motiu, segons els agents immobiliaris, és la seguretat que aporta tenir un DNI i formar part de la UE. «Si passa alguna cosa greu, com impagaments o desperfectes quantiosos, els andorrans tornen al Principat i judicialment els arrendadors tenen molt poc a fer. En canvi, als espanyols se’ls pot requerir i denunciar», van admetre els agents consultats, que admeten que els demanen fiances més altes «per curar-se en salut». «Si compleixen el contracte, se’ls retorna tota, només faltaria. Però si desapareixen, el propietari es queda amb la garantia», expliquen. 

Els arrendadors demanen altres requisits més estrictes als llogaters andorrans: que tinguin un compte bancari espanyol per evitar possibles comissions si domicilien el pagament i, «en molts casos», avaladors espanyols i avals bancaris, també en comptes de bancs d’Espanya, segons els experts. Tot per tenir «garanties econòmiques i jurídiques». 

PUBLICITAT
PUBLICITAT