L’operació Paradís, efectuada per la Policia entre el maig i el setembre del 2017 amb el resultat del comís de 2.002 grams de marihuana, la confiscació més gran d’aquesta droga feta al Principat, i cinc processats, va arribar ahir al Tribunal de Corts. La Fiscalia preveu sol·licitar als acusats penes d’entre sis mesos de presó condicionals fins a set anys de ferms per un delicte major continuat d’introducció, possessió i tràfic de producte estupefaent en gran quantitat. Malgrat que les qualificacions i les conclusions finals no són definitives, el Ministeri Públic també els imputarà l’agreujant que s’hauria proporcionat aquest estupefaent a menors d’edat. A més, a un dels acusats se l’atribueix un delicte major de blanqueig de diners, ja que la Fiscalia creu que va comprar dos cotxes amb els diners provinents de la venda de droga. Per això, se li demanarà la condemna més alta. Per contra, les defenses demanen penes inferiors tot i admetre els actes il·lícits dels seus representats.

Els acusats neguen que venguessin droga a adolescents i menors d’edat, tal com assegura la Policia

Dels cinc processats, tres compleixen presó provisional per la seva major implicació en la trama. En concret, dos estan a la Comella –un des del maig del 2017 i un altre des del setembre del mateix any–, i el tercer, que és el principal acusat, està en arrest domiciliari des de fa 20 mesos pels problemes cardíacs que pateix. Les altres dues persones, entre les quals hi ha una dona, van jugar un paper menor. Pel que fa al funcionament de la xarxa, s’ha constatat que els estupefaents provenien d’Espanya. Un dels homes que està a la garjola els emmagatzemava i preparava al pis d’Encamp, que era propietat dels pares de la seva parella, també imputada. «No sabia que hi guardava droga. No em va dir res i tampoc sentia l’olor», va afirmar la xicota. Posteriorment, el principal processat la venia al portal del pis on vivia a Andorra la Vella i, segons la Policia, prop de centres escolars. El tercer, que es va negar a respondre les preguntes del fiscal i del president del tribunal, està presumptament involucrat en el tràfic i en la venda i el van delatar les converses de WhatsApp. Per últim, un altre jove també està processat per amenaçar el principal implicat per un deute econòmic i voler muntar una «societat» contra ell.

Els acusats que van declarar davant del tribunal van explicar relats contradictoris, que el fiscal es va encarregar d’accentuar. En aquest sentit, va determinar que el venedor guanyava 1.000 euros nets per cada quilo de marihuana. També va reproduir converses en les quals presumia de tenir centenars de clients. «Tinc més de 300 persones agafant-me, nen. Venen com coloms», va dir en un àudio de WhatsApp. L’encausat, que durant més de dues hores es va limitar a dir que no recordava res dels fets, va replicar que en aquella època li agradava xulejar. «Deia tot allò i enviava fotos de diners i cotxes d’alta gamma per fardar. Em deien guapo», va prosseguir. Ara, però, se’n penedeix d’aquella conducta. «Era molt prepotent, només volia aparentar», va dir, al·legant problemes durant la infància. La resta també van mostrar-se compungits.

Operació de quatre mesos 

Durant el judici, es van concretar els detalls de l’operació Paradís. Va començar el 9 de maig del 2017, quan, en un control a la frontera del riu Runer, la Policia va detectar restes de marihuana i «moltes» bossetes en un cotxe que conduïa el pare del principal encausat. El progenitor va inculpar el seu fill i els agents van avisar el grup de delictes contra la salut pública, el qual va començar una investigació que va donar els seus fruits la nit de l’11 de maig. Van activar un dispositiu de vigilància en un pis d’Andorra la Vella i, després de comprovar que era un punt de venda de droga, van procedir a fer una intervenció. Van decomissar quasi 870 grams de marihuana i 3.000 euros en efectiu, i van arrestar el jove. Aquest va xerrar que hi havia un pis franc a Encamp. Allà es va confiscar més d’un quilo de d'estupefaents, del qual 92 grams ja estaven preparats per ser venuts en dosis de cinc, 10, 25 i 50 grams. El venedor i principal encausat va negar que els estupefaents del pis encampadà fossin seus. «Diuen [els altres processats] que són meus perquè es volen escaquejar», va comentar. En canvi, l’altre jove, assegura que va decidir guardar-li la droga perquè a canvi «del favor» li donava marihuana per al seu consum propi. Tots dos tenen causes obertes a Espanya per possessió i tràfic de drogues.

En total, els dos quilos de droga segrestats tenien un preu de mercat superior als 12.000 euros. El cos va mantenir oberta la investigació i el matí del 21 de setembre va arrestar tres homés, residents d’entre 19 i 27 anys. En aquest cas, només dos van ser processats. 

Més d’un any al darrere 

Els agents de la unitat d’estupefaents que van declarar ahir van indicar que havien «sentit a parlar» del principal encausat «des de feia més d’un any abans que es produís la detenció». Però no tenien proves. «Mai el vam poder implicar fins al control de frontera, en saber la matrícula del cotxe i que la família vivia prop d’un col·legi», van precisar. La Policia reitera que «quasi la totalitat» de les minidosis que revenia eren destinades al consum per part d’adolescents i menors d’edat. L’acusat va refusar aquest extrem. 

Una cinquantena de preguntes improcedents

Un dels cinc processats per l’operació Paradís es va negar a respondre les preguntes del Ministeri Fiscal i del president del tribunal per recomanació del seu advocat. Només va acceptar contestar les del seu lletrat, però tampoc va ser possible perquè el magistrat va considerar que totes elles –fins a una cinquantena– eren capcioses i suggestives i, per tant, les va declarar improcedents. És a dir, no es tindran en compte en el procés. 

El president del tribunal va donar el toc d’atenció a l’advocat després que realitzés la segona pregunta. El lletrat va argumentar que les considerava pertinents i que, de la mateixa manera que ell no objectava la manera de fer del tribunal, va demanar que no es critiqués la seva. «No dic que m’agradin o no m’agradin les seves preguntes. Dic que indueixen a una resposta perquè comencen dient «És cert que...» i això condiciona la resposta. Pregunti directament», va replicar-li el magistrat. L’advocat, però, va seguir.

Fins a més d’una vintena de vegades el president de la mesa va rebutjar cada una de les preguntes formulades, fins que va deixar que el lletrat seguís enunciant-les mentre la sala esperava incrèdula. «Segueixi, quan en digui una de pertinent ja l’avisaré», va manifestar el magistrat, contrariat. No va acceptar-ne cap.