El Consell de Ministres va fixar ahir l’augment del 0,7% de l’IPC durant el 2018 que s’haurà de veure repercutit, obligatòriament, en els salaris que no superin els 24.000 euros bruts, és a dir, la majoria dels del país. A més, la reunió de l’Executiu també va tancar l’augment del salari mínim fins als 1.050 euros. Totes dues decisions s’emmarquen en el decret de mesures urgents aprovat pel Govern per millorar la capacitat adquisitiva de la població, sorgit com a conseqüència de la protesta celebrada el 17 de desembre i, justament, van ser anunciades coincidint amb la segona gran convocatòria de protesta social, celebrada ahir al vespre.

 
Tot i que el Govern ja havia comunicat la intenció de portar a terme les mesures anunciades ahir, l’acord del Consell de Ministres les materialitza i tindran efecte retroactiu des de l’1 de gener d’aquest any.

Impacte en les prestacions

A més, el ministre Cinca va destacar «l’impacte en les prestacions socials» que té l’augment del salari mínim, ja que els barems del Llindar Econòmic de Cohesió Social s’adapten a aquest i això repercutirà a més de 1.100 beneficiaris. Aquest efecte sobre les ajudes socials suposarà una despesa addicional en els pressupostos del Govern de 235.000 euros anyals, segons va destacar el ministre Portaveu. 

Per sota de la previsió

L’increment de l’IPC s’ha acabat fixant per sota de la previsió per a l’any 2018. En concret, un punt percentual per sota del que s’havia projectat, passant de l’1,7% al 0,7%. En les darreres setmanes el ministre Cinca ja havia comunicat aquesta possibilitat de tancament a la baixa. 
Aquest augment de l’IPC també serà l’augment màxim que s’apliqui a la renovació de contractes de lloguers, segons les mesures urgents anunciades la setmana passada i, en cap cas, es podrà aplicar als lloguers amb contracte vigent. 

El ministre de Finances va atribuir el tancament a la baixa perquè «com es pot veure a tot arreu, sobretot als països veïns, s’ha produït una davallada dels preus al desembre, en especial dels carburants [...] un sector que a Andorra té un impacte més acusat que a altres llocs per la dependència del gasoil de calefacció», entre d’altres, va concretar Cinca. 

Acomplint recomanacions

L’increment del salari mínim fins als 1.050 euros, una xifra que se  siuta al 50% del salari mitjà del país, acaba compolint finalment amb la recomanació del Consell d’Europa per als seus països membres. Així, el preu per hora mínim interprofessional per al 2019 és de 6,06 euros. Aquest augment que suposa un 3,2% més respecte el salari mínim del 2018, tindrà un impacte directe en les 3.000 persones que cobren el sou mínim al país, segons les dades de la CASS citades pel ministre Cinca ahir. 

A aquestes 3.000 persones cal sumar-hi al voltant de 2.600, segons la informació donada pel Portaveu, que tenen contractes a temps parcial referenciats pel salari mínim. 
«En aquest cicle de quatre anys hem passat d’un salari mínim de 962 euros el 2015 fins als 1.050 euros», va recordar Cinca tot detallant els «dos increments consecutius d’1,5% el 2016 i el 2017; el 2,6% , el 2018 i el 3,2% per al 2019». 

El ministre Portaveu no va desaprofitar l’oportunitat de reiterar que l’augment del salari mínim materialitzat ahir suposa un augment de més de quatre vegades el de l’IPC.