PUBLICITAT

Andorra la Vella

Aprovada la Llei de la Funció Pública amb el rebuig d’oposició i sindicats

PS i L’A prometen «derogar» i «revisar» la norma amb prioritat i urgència si arriben al Govern

Moment de la votació de la llei al consell General.
Moment de la votació de la llei al consell General. | J.J.B.

DA va aprovar en solitari ahir el Projecte de llei de la Funció Pública, «el pal de paller» de la legislatura, segons el van denominar els consellers de l’oposició forma part ja de la normativa del país amb 15 vots a favor i 13 en contra. El PS i L’A es van afanyar a deixar clar que si arriben a tenir responsabilitats de Govern en la pròxima legislatura «derogaran» o «revisaran», respectivament la norma amb caràcter absolutament prioritari. El conseller liberal Jordi Gallardo ho va justificar així: «Compartim l’objectiu però aquesta no és la via ni l’eina. No és factible perquè en el seu projecte de llei, el principal motor del canvi, els treballadors, la gran majoria no estan d’acord». La resta de l’oposició va estar d’acord en el que van considerar un «contrasentit»: implementar una norma amb l’oposició de les persones que l’han de dur a terme. 


La ministra de la Funció Pública i Reforma Administrativa, Eva Descarrega, va demanar un període de gràcia per a la implementació de la llei «que té coses bones» i va demanar «esperar» a veure com funciona la llei. 


Tot, des de l’atenta mirada d’alguns membres dels sindicats que s’ho miraven des de la tribuna. En el moment de màxima afluència van coincidir-hi unes deu persones però l’únic que va romandre durant tot el debat va ser el secretari general de  l’USdA, Gabriel Ubach, qui molt emfàticament va il·lustrar el desacord o l’acord amb gesticulacions durant la discussió que es va allargar gairebé cinc hores. 

Arma de doble fil

La sostenibilitat econòmica de la reforma, presentada com una fita positiva pel Govern, es va acabar girant en contra de la ministra Descarrega. L’oposició no entenia com les previsions de l’Executiu fan que les despeses del capítol de personal derivades de la reforma augmentessin «en el pitjor dels casos, tres milions en 25 anys». És a dir, que comptant l’augment dels quinquennis i l’acompliment de tots els nous incentius que fan créixer la retribució, l’augment de la despesa seria molt ajustat. Tots els grups menys DA van veure una clara pèrdua de poder adquisitiu dels funcionaris en les pròximes dècades i un justificant per a l’oposició sindical quan el Govern volia subratllar la sostenibilitat. Encara en el sector de les despeses, el conseller d’UL Josep Pintat va reclamar «els estudis d’impacte econòmic» per saber amb certesa quina seria la despesa, ja que la memòria econòmica de la llei no ho especifica, sinó que adverteix que és de difícil càlcul i que es coneixerà després del desenvolupament dels reglaments necessaris. La confusió sobre la despesa va derivar en les graelles salarials presentades pel Govern que l’oposició tampoc entenia perquè, en alguns casos, una escala salarial inferior podia acabar cobrant més amb els complements. Finalment, la ministra Descarrega va acabar reconeixent que calia fer una revisió de les graelles salarials per acabar amb aquestes incongruències. 

Novetats

Tot i que ja es coneixien les principals novetats que presenta el text i a les quals els sindicats s’oposen frontalment, el conseller de DA, Marc Ballestà va demanar «deixar de centar-se només en la pèrdua dels triennis» i valorar els sistemes d’incentius que suposen el complement de motivació, el complement de carrera o el pla de formació. A més, segons el Govern és un avantatge la introducció de la flexibilitat per canviar de posició o triar jornades reduïdes. La desaparició de la denominació de funcionari també va ser acrement oposada.

Martí puja a la tribuna «cansat» de la «frivolitat» del debat

«Potser no és massa ortodox però els comentaris de la senyora Rosa Gili segur que no ho són», va dir abans de dirigir-se a la tribuna el cap de Govern. Martí es va queixar de la barreja de temes que exhibia la consellera durant el debat de la Funció Pública i va tornar a escudar-se en el fet que tots els governs han tingut part de responsabilitat en la situació actual del país. El síndic va fer una crida al cap a mantenir-se en el debat i Martí va etzibar: «Sé que no hauria de fer aquesta intervenció, però hi ha moments que cansen». La tensió amb el PS va seguir durant tota la jornada amb acusacions de «demagògia» a Gili i un sonor i sentit: «És mentida!» a Pere López. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT