Els escudellaires de la Germandat de Sant Sebastià van començar el dia ben d’hora. A les 6 del matí ja eren a la plaça per posar en marxa unes fogaines que havien de servir per repartir fins a 3.500 racions (mil més que l’any passat, motiu pel qual també van comptar amb una olla de més, prestada pels companys de la Massana) de la tradicional escudella. «La recepta no canvia», assegurava l’escudellaire major, Pere Obiols, minuts abans de començar a repartir.

La multitud de cuiners es movia amunt i avall, sense parar i al mateix temps, algú preguntava: «per quants hem de guardar aquest any?» La pregunta es referia al nombre d’autoritats que calia encabir a la taula presidencial, i la mateixa persona es responia. «Molts, no?». I és que ja se sap, quan s’acosten eleccions, ningú vol perdre l’oportunitat de deixar-se veure. I quan l’escudella és tan barrejada com la de Sant Julià, la taula que es para ha de ser ben llarga! Fins i tot, mossèn Pepe Chisvert hi va fer referència en el moment de la benedicció: «Avui hi ha moltes autoritats, això fa olor d’escudella i d’alguna cosa més!», va bromejar. I així és, a més dels cònsols i consellers comunals, van tenir plat a taula el candidat de la tercera via, Josep Pintat, consellers generals d’UL, com Josep Majoral i Carine Montaner; els ministres lauredians Gilbert Saboya i Carles Álvarez Marfany i tampoc hi van faltar, tot i que amb una aparició més tardana, el candidat del PS, Pere López, i el demòcrata, Xavier Espot.

Fins i tot el cònsol, Josep Miquel Vila, s’encomanava a l’àpat quan se li preguntava per una possible candidatura: «Avui l’únic que impulsaré serà l’escudella, i que ens doni fe i ànims perquè surtin els millors candidats i amb ganes de fer feina», va apuntar.
El què va quedar clar és que l’escudella va aconseguir agermanar-los, fossin del color que fossin. Així, tot i alguna broma per evitar que li omplís el plat un rival polític, les càmeres van poder captar la bona sintonia de tots plegats al voltant de les fogaines.

Cues

I aliens a la política, una multitud feia cua esperant que li servissin la seva ració d’escudella, ja fos al plat, en un tupper o en una olla. Un plat calent que s’agraïa per compensar el fred que feia tot i ser un dia assolellat.