PUBLICITAT

Andorra la Vella

Un mestre «exigent»

Amics i exalumnes recorden Pep Aguareles, que va ensenyar a molts fotògrafs del país

Per Meritxell Prat

Pep Aguareles en una exposició de fotografies seves a la galeria Pilar Riberaygua.
Pep Aguareles en una exposició de fotografies seves a la galeria Pilar Riberaygua. | TONY LARA

Preguntar per Pep Aguareles, ahir, no era fàcil. La mort sobtada havia deixat a tothom compungit i es feia difícil trobar paraules de record més enllà dels missatges publicats a les xarxes socials. «Tanco els ulls i em sembla que encara el veig aquí», manifestava el cònsol menor de la capital, Marc Pons, en parlar del fotògraf i cap de l’escola d’art d’Andorra la Vella. La seva relació era propera i com tants altres amics i exalumnes encara es feia creus de la seva mort. En demanar-li per un record, no podia evitar explicar que va ser ell qui va oficiar la cerimònia del casament i lamentava «el munt de plans que tenia per a l’escola». Pons el defineix com una persona «molt dialogant que va portar una cohesió brutal» al centre. «Sempre tenia propostes de millora», admetia.


Dialogant però també «meticulós i exigent, amb ell i els seus alumnes», assegurava Reinaldo Márquez. És fotògraf i exalumne d’Aguareles. «Després de les classes va quedar una amistat. Quedàvem per fer fotos i de fet, ell va ser el precursor de molts fotògrafs del país», remarcava. 


Mestre de mestres, gairebé. I si no que li preguntin al fotoperiodista Tony Lara, que li tenia «molta estima». No és per menys si es té en compte que «si em dedico a la fotografia, és en bona part, per ell». La relació de Lara amb les càmeres va començar un dia de Reis, quan va rebre com a regal una càmera. «No sabia com anava i vaig decidir apuntar-me a l’escola d’art». I així va conèixer el Pep, que va ser capaç «d’obrir-me a un món que no imaginava. Jo no sabia el que es podia arribar a explicar amb el llenguatge visual».


La connexió amb la professió va ser tal «que ho vaig deixar tot per seguir estudis de fotografia i dedicar-me a això», exposa. «Ell era més artístic i jo més periodista», comenta, assenyalant que també havien tingut oportunitat de treballar junts «i és estava orgullós quan veia que un alumne seu acabava treballant d’això».


Lara, com Márquez, recorda l’exigència. «No et mimava, volia que hi hagués un esforç i per tant, quan et valorava alguna cosa, sabies que realment estava bé».

Missatges

Les xarxes socials van ser un altre aparador de missatges de condol i record per un professional conegut i reconegut.

Associacions com Amics del Disseny, o els comerciants del Centre històric, així com Molines Patrimonis van tenir un record per ell. També el periodista d’RTVA, Àlex Lliteras, que el recordava «com a col·laborador del programa», però també com a amic.
El comú va informar ahir que l’escola d’art estaria tancada dos dies per expressar el dol. El funeral s’oficiarà avui a les 11 hores a l’església de Sant Esteve. 
 

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT