Aquest any, els pilots s’han trobat un Dakar bastant curiós, a un sol país, el Perú, quasi tot dunes, passant bastants cops pel mateix lloc i això dificultava bastant la conducció. 

Han trobat una sorra molt fineta, molt complicada, sobretot si la primera capa estava aixafada. Per als pilots de moto, aquestes eren etapes molt dures en l’aspecte físic, eren jornades que els deixava KO perquè havien d’estar tota l’estona lluitant contra aquestes dunes tan toves, per no quedar-se enganxats. S’havien de fer les corbes grans perquè si les feien tancades, de seguida queien i per tant, en van sortir beneficiats aquells que tenien tècnica i que sabien anar per les dunes perquè això els beneficiava en la gestió de l’energia. Pels cotxes i els camions també va ser complicat, ja que la majoria de dunes eren tallades i molts cops, al darrere, hi havia forats. Era tan difícil que inclús podien reprendre la carrera si es quedaven tota la nit enganxats a la sorra. 

Crec que l’any que ve la cursa seguirà a Sud-amèrica, no sé per quins països. A molts llocs és un tema polític, i dependrà de quin partit estigui manant en aquell moment. Per tant, d’això depèn la inversió encara que té molta repercussió. És un tema delicat a Sud-amèrica.  L’altra opció podria ser fer-lo a Sud-àfrica, se n’ha parlat però mai se sap fins que ASO ho decideix. L’altra opció és als països més aràbics però jo crec que falta una mica més de superfície.

Pel que fa als meus objectius personals, l’any que ve hi aniré, es faci a on es faci. Ja estem començant la preparació i estem entrenant en zones molt tècniques, en zones climàtiques molt extremes com pot ser el Sàhara o al Pas de la Casa, fent randoné. Ens estem preparant per afrontar qualsevol ral·li, a qualsevol país. Això és molt important, s’ha de tenir el cos preparat per exercir, per estar en pulsacions altes en qualsevol medi climàtic. Així que ja estem començant a treballar-ho. És tot una sorpresa. H