PUBLICITAT

Sant Julià de Lòria

Vint anys enlairant idees

La Fundació Julià Reig compleix 20 anys amb projectes d’identitat andorrana perquè esdevinguin autosuficients

Per El Periòdic

La presidenta de la Fundació Julià Reig, el seu impulsor i la directora d’organització en l’acte conmemoratiu.
La presidenta de la Fundació Julià Reig, el seu impulsor i la directora d’organització en l’acte conmemoratiu. | EL PERIÒDIC

El 21 de gener del 1999 —una dècada abans que s’aprovés la Llei de fundacions—  es va escripturar la Fundació Julià Reig (FJR), sota l’impuls de l’excap de Govern Òscar Ribas, perquè «era un acte apropiat i de justícia» retre homenatge  al polític i empresari que «va obrir Andorra a la modernitat actual», va glossar ahir Ribas en la celebració del vintè aniversari.


D’ençà la seva creació, aquesta institució de caràcter privat sense ànim de lucre ha destinat més de 14 milions d’euros per impulsar iniciatives com les del Museu del Tabac, els Horts Socials o l’Observatori de la Sostenibilitat d’Andorra (OBSA), entre moltes d’altres. Anualment, la Fundació compta amb 700.000 euros de mitjana. 


«La voluntat de la Fundació és arrencar projectes que després puguin funcionar per ells sols. És a dir, assumir els riscos que l’Administració no pot assumir» va precisar la presidenta Déborah Ribas.  En aquest sentit, un dels eixos vertebradors de la FJR és, segons el seu impulsor, «no marcar les línies d’actuació. Està tàcitament prohibit dir des de la Fundació què s’ha de fer». 


La quantitat de propostes rebudes ha obligat a la Fundació a desestimar la convocatòria de concursos i limitar l’admissió als projectes que arriben des del propi patronat o per via externa.  Aquelles que son acceptades passen a comptar amb el suport de l’institució durant un marge limitat de temps: «Els projectes no es poden perpetuar més de cinc anys. Després podem col·laborar però ja no exercim el lideratge» va subratllar l’expresident. 


La FJR aglutina projectes culturals, d’arxiu, de recerca, d’emprenedoria social i de cooperació internacional, però una les assignatures que encara es resisteix és la d’intentar integrar projectes estrangers al Principat. Amb tot, el balanç que fan des de la institució d’aquestes dues dècades és que «hem envellit prou bé».


Un símbol sense promoció 

Des de l’any 2004 han passat pel Museu del Tabac un total de 176.739 persones, xifra que el converteix en un dels principals reclams culturals del Principat. No obstant això, la presidenta Ribas lamenta la manca d’ajut del Govern a l’hora de promocionar un dels major símbols de la Fundació: «Som un dels museus més visitats a Andorra i no se’ns reconeix  gaire des del Ministeri de Turisme ni des de Cultura. Ens hem de buscar la vida quan sortim al estranger. No demanem més que si van a una fira ens portin a nosaltres també. El tabac és prou emblemàtic com perquè sigui defensat a nivell internacional».

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT