PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

El Thyssen creu «necessaris» més avantatges fiscals per a mecenes

Els responsables assenyalen el model de la Fundació ONCA com «el camí» a seguir

Façana lateral de l’antic Hostal Valira que acull el Museu Carmen Thyssen Andorra.
Façana lateral de l’antic Hostal Valira que acull el Museu Carmen Thyssen Andorra. | Maricel Blanch

El director artístic del Museu carmen Thyssen Andorra (MCTA), Guillermo Cervera, i el gerent del mateix centre, Josep Farràs, van considerar ahir «necessari» millorar els incentius fiscals per als mecenes. «És necessari que les administracions legislin perquè els mecenes puguin fer donacions amb més seguretat i avantatges perquè l’Administració pública no hagi d’invertir tants diners en aquests projectes», va explicar Farràs. Preguntat per quins canvis concrets demanarien per a una llei del mecenatge a Andorra, Cervera va concretar: «Els canvis haurien de ser a nivell fiscal» perquè és l’incentiu que convé per a les empreses que tenen «la responsabilitat» de vetllar pels seus comptes, de la mateixa manera que «els gestors del món de la cultura tenim la responsabilitat de crear projectes prou interessants per atraure el públic». A més, Cervera va recordar que «qualsevol empresa a Espanya, si fa una aportació cultural, desgrava i aquí no». 

Els responsables del centre van preferir no respondre sobre si el fet que la ministra de Cultura, Olga Gelabert, sigui la presidenta de la Fundació Museand ha ajudat a transmetre aquesta necessitat per a una llei del mecenatge o no: «És la ministra qui ha de respondre», va sentenciar Farràs. 

Model ONCA

Tots dos responsables del MCTA van manifestar que el model de la Fundació ONCA «és el camí per a la cultura del país», va verbalitzar Farràs tot reconeixent que «no és fàcil replicar el model de la Fundació ONCA perquè hi ha poques empreses al país però un canvi sumaria positivament». «Hem de trobar un model on les empreses tinguin més ganes de fer coses perquè, en general, costa», va afegir Cervera després d’exposar juntament amb Farràs diferents tipus de models de finançament d’espais culturals arreu del món. 

L’objectiu del MCTA és acabar generant el 50% del pressupost del centre amb recursos propis o patrocinis, ja que ara és el Govern qui aporta la majoria de capital. Per al 2019, el Govern ha previst una partida de 495.000 euros, mentre que la de l’any passat va ser de 550.000 euros. 

Inspiradors

Aquesta reflexió sobre els models de finançament va sorgir durant la presentació del balanç d’activitat del centre el 2018. A banda de les xifres de visitants, Cervera va explicar que tenen previst replicar a Andorra un model col·laboratiu amb l’UdA que ja funciona entre  la Universitat de Màlaga i el centre Thyssen d’aquesta ciutat per formar persones amb discapacitats psíquiques com a personal de sala. «No només es tracta que aquestes persones estiguin a la sala presents, sinó que tinguin una implicació activa amb el que hi passa. La idea és trencar barreres que encara persisteixen a la societat sobre què poden i què no poden fer les persones amb discapacitat psíquica», va informar Cervera. 

Presumint

El director artístic també va aprofitar la roda de premsa per presumir del bon nom que té l’MCTA en l’àmbit internacional. «Serem arrogants: estem creant tendència i influint a museus grans», va dir Cervera respecte de la satisfacció pel bon funcionament del centre més enllà de les xifres. I va revelar que museus com el Rijksmuseum d’Àmsterdam o el Louvre de París s’han inspirat en els seus scape rooms. 

Més locals

Al voltant de 16.000 persones van visitar el museu durant l’any passat, el que significa un augment del 3% respecte de 2017, si ens referim a les entrades venudes sense l’acord comercial amb Grandvalira, que no va estar operatiu l’any passat. Els responsables van considerar la xifra «satisfactòria» i van destacar que la nacionalitat andorrana va augmentar un 10% fins a arribar a ser gairebé la meitat dels visitants de la pinacoteca. Els espanyols sumarien un 39,5% del total, la majoria catalans (25%). La resta són d’altres nacionalitats, sobretot francesos (5%). Per grups d’edat, van augmentar un 10% les visites de menors, que representen el 13% del total i van caure un 2% les de la tercera edat.

PUBLICITAT
PUBLICITAT