PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

D’esquena i a cappella

Els White Heaven presenten un DVD amb set temes gravats en directe i sense acompanyament

Un moment del making-of del DVD.
Un moment del making-of del DVD. | Juli Barrero

D’esquenes i a cappella, així és la posada en escena que ens proposa la formació White Heaven en el DVD presentat ahir a la tarda al Fòrum FNAC i que es va gravar durant un directe privat i molt particular a l’Auditori Nacional, a Ordino. 


«En principi s’hauria d’haver gravat a la Casa Vicenç de Barcelona però hi va haver tot un seguit de contratemps i va ser a l’Auditori», una vegada aconseguida la complicitat del Govern en el projecte, explica el polifacètic Juli Barrero que, a White Heaven pren la forma del tenor del grup.  La formació té una llarga vida però també ha passat per llargs períodes d’inactivitat i ha patit evolucions: «Va començar sent sobretot gòspel i ha tombat més cap al jazz», però no només. De fet, aquest DVD és un homenatge als estatunidencs Manhattan Transfer. 


A part de l’efecte wow que generen una colla de bones veus cantant a cappella, els White Heaven ens ofereixen més circumstàncies per quedar-nos amb la boca oberta en el transcurs del visionat d’aquest DVD. «Hem girat el punt de vista, el pati de butaques està buit i cantem d’esquenes als seients del públic perquè fem pujar el públic a l’escenari», explica Barrero. 


Tot això passa en un format intimíssim que en el DVD ja ens fa sentir part d’una cosa especial, així que l’efecte devia ser molt més intens pels pocs privilegiats que van assitir en directe al concert.  «Aquesta idea de posar-nos d’esquena a l’escenari no és original, els més famosos que han fet això i en aquest estil són els Snarky Puppy. La lírica i el punt de vista canvia totalment. Tens una sensació d’espai ambpli però, alhora, de molta intimitat», recorda Barrero. 


El vídeo fa la sensació que s’hagi gravat amb mil i una càmeres però parlant del making-of, Barrero ho desmenteix: «Només hi havia tres operaris de càmera i es van fer tres represes de cada canço. Bé, quatre, en una ens van gravar els culs [riu]»


El muntatge destaca per l’habilitat que, tot i sent un fals directe perquè hi ha quatre represes dona una sensació de molta naturalitat, com si fóssim allà i és que malgrat les represes, en Juli destaca que «no té punxades». 


La postproducció va caure, efectivament, en bones mans i, a més és «100% andorrana», presumeix Barrero. El projecte ha comptat amb 5.500 euros de subvenció de l’SDADV. 


Tots aquests detalls i molts més van ser els que els integrants del grup van explicar ahir als curiosos per aquest DVD, que, a més se’n van endur de bonus track, la interpretació en directe i, naturalment, a cappella de dos dels set temes que s’inclouen al disc. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT