PUBLICITAT

Andorra la Vella

Blanqueig de diners, evasió fiscal o actes reprovables?

La Fiscalia demana quatre anys de presó i una multa de 800.000 euros per tres empresaris balears que van moure a Andorra 1,2 milions d'euros

Per Alba Casanovas

Un advocat a la Seu de la Justícia.
Un advocat a la Seu de la Justícia. | Tony Lara

«Soc un home honrat, els diners son meus i són nets», va manifestar ahir al Tribunal de Corts un dels tres espanyols acusats d’un delicte de blanqueig de capital. «Home, només els volia ocultar de la Hisenda espanyola», li va replicar el president de la mesa. Els processats, empresaris de les Illes Balears, van admetre en reiterades ocasions que durant anys van evadir diners a Andorra amb moviments que ascendeixen a més d’1,2 milions d’euros. Ho van fer, però, entre els anys 2003 i 2005 i el delicte d’evasió fiscal no es va tipificar en el Codi Penal fins al 2017. Per això, les defenses consideren que «no hi ha cap delicte penal que es pugui imputar als acusats» i demanen l’absolució, així com el desbloqueig de mig milió d’euros que hi ha en un banc andorrà des de fa una dècada. No obstant això, la Fiscalia creu que l’origen dels diners sí que és il·lícit, concretament del tràfic de drogues i, conseqüentment, els imputa el delicte major de blanqueig de diners per, com a mínim, la quantia retinguda, i sol·licita quatre anys de presó per a cadascun, dels quals una part condicional a decidir pel tribunal, i una multa solidària de 800.000 euros. 

Els empresaris es dedicaven a «negocis molt rendibles» a Formentera, com són l’explotació hotelera i de serveis, com xiringuitos. «Gran part del negoci es feia en B», van reconèixer. En aquest sentit, la part en negre la ingressaven a Andorra. També feien inversions, com la compravenda d’una finca o el lloguer de propietats, entre les que figura un hostal. En tots els casos, procedien de la mateixa manera: escripturaven la venda o el contracte d’arrendament per un preu inferior al real per cobrar la diferència, via transferència bancària, a Andorra. És el cas d’una finca, per la que un dels acusats va cobrar 50.000 euros en efectiu del precontracte que va portar al Principat. El 2004, van escripturar l’operació per 220.000 euros, quan el preu de mercat de l’immoble eren 580.000. La diferència, 360.000 euros, els van cobrar a través de dues transferències procedents d’un banc suís. La venda finalment no va tirar endavant i el comprador no ha recuperat els diners perquè estan bloquejats.

Un dels altres implicats va llogar el seu hostal a un operador turístic d’Itàlia a raó de 306.000 euros per temporada, repartits en quatre pagaments i un dipòsit inicial de 240.000 euros. Un dels pagaments parcials, així com la meitat de la fiança, es van transferir directament a Andorra. «Enviava els diners al Principat perquè així ens ho demanaven ells», va explicar l’italià responsable de l’operació, que va venir des de Milà per defensar l’origen dels diners. Els encausats, a més, van tornar a mostrar els contractes signats i es van emparar en els extractes dels moviments efectuats.

Pena per tràfic de drogues

La fiscalia creu que els diners provenen de la droga perquè un dels encausats va ser condemnat el 2003 a presó per un delicte de tràfic d’estupefaents. La Guàrdia Civil va comissar sis quilos d’haixix en el vaixell amb el qual es desplaçava de Formentera a Eivissa «per anar a passar el dia». Va assumir la pena, però ahir va manifestar que «estava en el dia, en el lloc i en l’hora equivocats». Aquell mateix any, van començar els moviments bancaris al Principat. El Ministeri Públic afirma que per ocultar la procedència dels diners van «simular contractes».

La instrucció del cas va començar el 2007 i les defenses van criticar la durada del procediment. «Han passat coses molt estranyes», va afirmar un dels lletrats, que es va dirigir directament a la fiscal: «Cada vegada que hi havia un element que desmuntava els fets, buscava  altres verificacions, com iniciar una investigació policial el 2011».

PUBLICITAT
PUBLICITAT