PUBLICITAT

Andorra la Vella

Fusells i metralladores entre roba i sabates de moda

La Fiscalia demana presó condicional per un andorrà que exhibia i venia armes de guerra en una botiga de la capital

Per Alba Casanovas

Interior de la botiga amb material bèlic.
Interior de la botiga amb material bèlic. | El Periòdic

«Per anar a la secció de dones, els clients havíem de passar per davant de bombes», va assegurar ahir un dels testimonis citats a Corts pel Ministeri Fiscal. «Venien agents de policia de la vella guàrdia, tant del cos andorrà com dels espanyols, a fer-se fotos amb els fusells i les metralladores. Mai em van dir que no podia exhibir armes ni explosius a la botiga. Per mi només eres trossos de ferro», va argumentar davant el tribunal de Corts l’acusat d’un delicte major de dipòsit i tràfic d’armes de foc prohibides. La qüestió és que l’establiment que regentava l’home, de nacionalitat andorrana, no era una armeria, sinó una botiga de moda; de roba, sabates i complements. «Era un mer reclam. Les armes no estaven a la venda, només ajudaven a vendre els meus productes», va reiterar el processat, a la vegada que va precisar que estaven inservibles. La Policia va trobar 10 armes al local comercial, de les quals només una estava degudament inutilitzada, però no tenia la documentació reglamentària. És a dir, totes estaven prohibides. La Fiscalia demana dos anys de presó condicional per a l’inculpat, així com el decomís de les armes.

Els fets es remunten al primer semestre del 2015 i els fusells i les metralladores comissades, totes antigues i datades inclús de la Segona Guerra Mundial, eren d’un tercer, que ja ha estat condemnat per tinença il·legal d’armes. També era el propietari de la botiga que regentava el processat i va demanar-li que les guardés allà, amb més material bèl·lic. D’aquesta manera, va crear un racó de roba i articles militars, però els testimonis que ahir van declarar davant el tribunal asseguren que les armes «estaven distribuïdes per tota la botiga». L’interès que van suscitar i es va materialitzar en dues vendes. «No podem parlar d’una transacció directa perquè no va vendre possessions seves», va al·legar la defensa. El denunciat, no obstant això, va reconèixer haver cobrat el 50% dels beneficis obtinguts. 

L’operació policial la va destapar un home que va comprar a la botiga un fusell Cetme, que durant dècades va utilitzar l’exèrcit espanyol. «El duia penjat un maniquí. Em va fer gràcia tenir-lo perquè el vaig utilitzar en el servei militar», va explicar a la vista oral, tot i que va detallar que mai li van entregar la documentació reglamentària. «Després de moltes anades i vingudes, vaig comprar-lo per 150 euros i no pels 250 que em van oferir inicialment. Em van donar una factura feta a mà, però sabia que no era suficient per complir la normativa. Per això, em van recomanar que el portés a la Policia perquè certifiqués la seva inutilització». Aquella visita al servei de l’ordre va derivar en l’escorcoll posterior a l'establiment.

Armes i no «peces de ferro»

«Eren armes de guerra que estaven totalment prohibides perquè ni estaven degudament inutilitzades ni tenien els papers en regla», van afirmar els dos agents que van fer les proves pericials de les armes, que van rebutjar considerar-les «peces de ferro», tal com les definia el processat. «Si caiguessin en mans equivocades, es podrien fer tornar a fer servir fàcilment canviant una o dues peces», va manifestar un d’ells, que també va precisar quins requisits han de complir per ser inservibles. El percussor ha d’estar soldat per impedir que l’arma dispari i el canó ha de tenir uns forats concrets, per exemple. L’acusat es va mostrar desolat. «Si algú m’hagués dit «què fas amb això?» jo les hauria retirat», va justificar. La defensa és conscient de la tinença il·lícita, i sol·licita sis mesos de presó condicional. De les bombes se’n va encarregar els efectius del Tedax. 

PUBLICITAT