PUBLICITAT

Andorra La Vella

Andorra busca una escletxa per no eliminar completament el ‘roaming’

Existeix la possibilitat que el Principat formi part d’una llista de països «amb excepcions»

Per Lídia Raventós, Victoria Gómez

Una usuària d'Andorra Telecom.
Una usuària d'Andorra Telecom. | MARICEL BLANCH

L’acord d’associació amb la Unió Europea (UE) podria incloure, entre altres mesures, l’eliminació de la itinerància de dades de telefonia mòbil. Aprofitant la Reunió del grup d’amistat del Parlament Europeu i el Principat, celebrada ahir al Consell General, Andorra Telecom es va trobar amb l’eurodiputada espanyola del Partit Popular (PP), Pilar del Castillo, principal artífex de suprimir el roaming a la UE fa un parell d’anys. 

Segons va poder saber EL PERIÒDIC, va ser una «trobada informal» en la qual del Castillo va informar als responsables de la parapública que existeix la possibilitat d’entrar en una llista de països amb excepcionalitat de roaming. És a dir, tal com els va explicar, actualment hi ha estats que poden percebre ingressos de l’ús d’itinerància d’usuaris estrangers, el què els permet mantenir un mínim d’ingressos per l’ús de les dades mòbils, però sense que aquests siguin «desorbitats». La llista de països amb excepció és molt reduïda i caldria estudiar si el Principat s’hi podria adherir o no. 

 

Interès en la realitat del país

La reunió també va servir per exposar a del Castillo la realitat del país. L’eurodiputada es va mostrar molt interessada a conèixer per què les operadores franceses inclouen Andorra dins la tarifa comunitària i, en canvi, les espanyoles, no. Els responsables de la companyia li haurien explicat que malgrat existir acords puntuals amb el país veí del sud, no és possible establir una tarifa única permanent, ja que els contractes amb les seves operadores ho impedeixen. Cal destacar que no és Andorra Telecom qui cobra el servei al client, sinó que ho fa l’operadora espanyola i és aquesta qui posteriorment envia els diners pertinents a l’andorrana.

Tanmateix, des d’Andorra Telecom se li va explicar a l’eurodiputada que s’ha constat que del 12% dels usuaris espanyols que utilitzen el roaming quan són a fora de la UE, més d’un 90% ho fa estant al Principat.


Rebaixar els ingressos

Andorra Telecom ha dit diverses vegades que té clar que els ingressos per itinerància seguiran baixant. A llarg termini, la companyia planteja tenir un mínim d’ingressos per aquest concepte, amb xifres molt allunyades de les que ha arribat a tenir (van arribar als 50 milions d’euros). Com a exemple, l’empresa calcula que si cada any venen al país uns vuit milions de turistes, i per cada mòbil estranger que es connectés a la xarxa andorrana es cobressin tres euros, Andorra Telecom recaptaria uns 24 milions d’euros anuals. Això suposaria gairebé la meitat del que havia arribat a facturar en el passat, el què demostra que els ingressos per roaming no són sostenibles. 

Des de la companyia són conscients que els temps han canviat i que han de tendir a assimilar-se al màxim amb Europa. Així i tot, gràcies a la reunió amb del Castillo, ara Andorra Telecom estudiarà si es pot acollir a alguna excepcionalitat, sense que això perjudiqui les negociacions amb la UE. 


Polèmiques constants

Des que la UE va eliminar per llei el roaming, han estat diversos els usuaris espanyols que han denunciat abusos en el cobrament en les factures per una estada al Principat. Un dels casos més sonats es va produir a finals de l’any passat quan un veí de Lleida va denunciar en diversos mitjans de comunicació que l’operadora Orange li havia cobrat gairebé 3.000 euros mentre era a Andorra realitzant les compres de Nadal. 

El jove va reconèixer que en travessar la frontera no havia desactivat la itinerància per desconeixement de les conseqüències, tot i que sí va rebre l’SMS d’avís, però va assegurar que només havia «llegit un missatge de Whatsapps i consultat el Facebook un moment». Per aquest motiu, va considerar que el cobrament era «abusiu i desproporcionat» i la polèmica que va generar a les xarxes socials va obligar la companyia a reduir-li la factura a 700 euros. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT