PUBLICITAT

Andorra La Vella

El Govern, dividit per la proclamació de Guaidó

Camp i Martí afirmen que en «les pròximes hores» s’emetrà un comunicat oficial

Per Victoria Gómez

Suports de la comunitat internacional a Juan Guaidó.
Suports de la comunitat internacional a Juan Guaidó. | EL PERIÓDICO DE CATALUNYA
Els residents veneçolans exigeixen per segona vegada en 15 dies la versió pública de l’Executiu

El ministre de Turisme, Francesc Camp, va afirmar ahir a EL PERIÒDIC que la posició d’Andorra respecte al reconeixement o no de Juan Guaidó com a president interí de Veneçuela «encara està a debat». Camp va avançar que en «les pròximes hores o els pròxims dies» el Govern prendrà una decisió que farà saber mitjançant un comunicat oficial, tot negant que dilluns se celebrés un Consell de Ministres extraordinari per tractar la qüestió. A més, va admetre que pel Principat «no és fàcil» prendre una mesura d’aquestes característiques perquè «som un país molt petit i hem de tenir molt clar què volem dir». Així mateix, el cap de Govern, Toni Martí, va declarar davant els mitjans que «a molt tardar demà –avui–», l’Executiu farà públic un «comunicat sobre la situació que viu en aquests moments Veneçuela». 

En la mateixa línia que Camp, fa un parell de setmanes, el ministre Portaveu, Jordi Cinca, també va assegurar a aquest rotatiu que, «amb la prudència de ser un Estat petit», Andorra s’alinearà amb la posició que prengui la Unió Europea (UE), amb la voluntat de trobar una solució «democràtica, de llibertat i respecte» a les institucions veneçolanes. Malgrat això, cal destacar que la UE encara no s’ha pronunciat de manera oficial, si bé sí que ho han fet 19 dels seus 28 Estats membres a títol individual, la majoria dels quals han donat suport a Guaidó.

 

La versió dels residents

Els estatus de l’Associació de Residents i Empatitzants de Veneçuela al Principat impedeixen els seus membres pronunciar-se de manera oficial respecte a esdeveniments polítics, però el seu president, Reinaldo Márquez, sí que va voler fer una valoració personal. De fet, quan Guaidó va prendre per sorpresa les regnes de l’oposició el 24 de gener i es va declarar president, una trentena de residents veneçolans va enviar una carta a EL PERIÒDIC en què demanava a l’Executiu que es pronunciés públicament davant aquest gir. A la mateixa carta aclarien que l’expressió «autoproclamació» per referir-se a la presa de poder de Guaidó no és correcte, ja que l’Assemblea Nacional no reconeix els resultats de les eleccions del passat 20 de maig ni a Nicolás Maduro com a president i, per tant, el càrrec continua vacant. «L’article 233 de la Constitució de la República Bolivariana de Veneçuela indica que, si no hi ha un president electe, el President de l’Assemblea Nacional –és a dir, Juan Guaidó– assumeix de forma interina la presidència del país mentre no se celebren unes eleccions a curt termini», van detallar.

Així i tot, per a Márquez, tant el posicionament dels països europeus com el suposat imminent posicionament d’Andorra, arriben «tard». La justificació que el Principat és «petit», a més, no és vàlida pels residents veneçolans, ja que segons Márquez «qualsevol granet de sorra suma». 

Malgrat no conèixer-se el percentatge de residents a Andorra que estarien a favor de Guaidó o de Maduro, sembla que la majoria estan «esperançats» amb la nova situació que es planteja al seu país. «Nosaltres no compartim les decisions del govern de Maduro i acceptem qualsevol alternativa. Potser ens equivoquem però, com a mínim, ara veiem una sortida», va declarar Márquez. 

 

Reconeixement internacional

Amb Espanya al capdavant, França, Alemanya o el Regne Unit són alguns dels països que aquesta setmana han donat legitimitat al líder opositor veneçolà, després d’exhaurir el termini de vuit dies que havien donat a Maduro per convocar eleccions. Per contra, el cap de la diplomàcia russa, Sergei Lavrov, va informar que el Kremlin rebutja la decisió europea i que farà costat a la proposta de mediació de Mèxic i l’Uruguai. La Xina, l’Iran o Turquia també s’han mostrat fidels a Maduro.

D’altra banda, el Grup de Lima, organització que engloba 14 Estats del continent americà, va demanar a les Forces Armades veneçolanes que mostrin «lleialtat» a Guaidó i va reclamar que es permeti que l’ajuda humanitària arribi a la ciutadania a través de la frontera amb Colòmbia. El primer ministre del Canadà, Justin Trudeau, va anunciar la concessió de 53 milions de dòlars canadencs (uns 35 milions d’euros) d’ajuda destinada a «cobrir les necessitats bàsiques dels més afectats, incloent-hi immigrants i refugiats».

Comenta aquest article

PUBLICITAT