PUBLICITAT

Andorra la Vella

Jover vol negociar ara la jubilació dels docents confessionals

El ministre envia una carta al SEC per debatre l’equiparació de drets dels professors als de l’Escola Andorrana

Per Adrià Esteban

El ministre d’Educació Eric Jover al seu escó del Consell General.
El ministre d’Educació Eric Jover al seu escó del Consell General. | MARICEL BLANCH

El ministre d’Educació i Ensenyament Superior Eric Jover va avançar ahir durant el debat del projecte de llei del cos d’educació que ha enviat una carta al Sindicat de l’Escola Confessional (SEC) «per posar fil a l’agulla» a l’equiparació de drets dels docents amb els de l’Escola Andorrana. En qualsevol cas, Jover va matisar que aquest debat es produirà en la següent legislatura independentment «del rol que ens toqui jugar a DA».

La missiva del ministre respon a les crítiques de l’oposició perquè els docents de l’escola congregacional també es puguin prejubilar als 60 anys tal i com quedaran emparats els professors dels centres públics amb l’entrada en vigor de la llei del cos d’educació.

«No em nego a que també es puguin prejubilar als 60 anys, però jo ara mateix no els puc donar això perquè no controlem l’accés als docents, que es regulen pel codi de relacions laborals» va justificar-se el ministre per rebutjar l’esmena presentada pel conseller general del PS Pere López, qui reclamava «l’assimilació de jubilació anticipada» pels integrants del cos d’educació de sistemes congregacionals.  

"No em nego a que també es puguin prejubilar però la regulació dels docents depèn del codi de relacions laborals"

Per fer efectiu l’encaix d’aquests en el cos d’educació, Jover va considerar que «un conveni col·lectiu podria ser la fórmula», ja que per la part pedagògica de les escoles confessionals «no hi podem dir res perquè depèn del sistema educatiu espanyol» i ara el rol de Govern únicament resideix en «fer una transferència de diners que serveixi per pagar aquestes escoles».

Per aquest motiu, el ministre i vicepresident del Patronat de l’Escola de Sant Ermengol va defensar que en una futura taula d’aquesta negociació s’hi hauria d’asseure «sense tabús» el propi Ministeri, els titulars de les institucions, els representants dels diferents col·lectius i els representants dels propis sindicat. 

Les crítiques a les distincions

Els arguments de Jover no van convèncer a l’oposició, capitanejada per Pere López. El dirigent socialdemòcrata va mostrar les seves reticències respecte «l’espontaneïtat» d’una carta que «vol aprofitar el temps de descompte de la legislatura», motiu pel qual va expressar els seus dubtes sobre «la voluntat real» de DA per obrir un debat.

"Un conveni col·lectiu podria ser una fórmula per encaixar als docents de sistemes congregacionals"

En la línia de López també s’hi va afegir el conseller general d’L’A Ferran Costa, qui va esgrimir que «hi ha prou motius fefaents perquè els membres dels sistemes congregacionals mereixin les mateixes condicions». Per aquesta raó, Costa va retreure al ministre que «el sacrificat desgast el pateixen per igual tots els docents del món de l’educació» i va demanar a DA que «eviti arbitrarietats» davant d’una «petició directe dels integrants dels centres confessionals».  

L’aprovació de la llei

Més enllà del debat respecte a l’edat de jubilació, la llei del cos d’educació va ser aprovada amb els vots a favorables de DA, L’A, PS i la independent Sílvia Bonet, l’abstenció d’UL+ILM i el vot en contra de SDP.

Jover va posar èmfasi que «per primer cop en la història d’aquest país els membres de l’educació tindran la seva pròpia regulació». A més, el ministre també va afegir que la nova llei definirà l’accés al cos «tant vertical com horitzontal» i atorgarà la categoria «d’agents de l’autoritat» als seus membres. 

L’aprovació d’aquesta llei va comportar els debats i votació d’un total de 24 esmenes (22 del PS i 2 de L’A), fet que va propiciar diversos xocs entre el Govern i l’oposició. Una de les qüestions que va aixecar més polseguera va ser la distinció en la nomenclatura entre funcionaris i treballadors públics, quelcom que López va catalogar com «una degradació de l’educació dins de les prerrogatives de l’Estat».

Per la seva banda, Costa va lamentar que el Govern no volgués aprofitar l’oportunitat «per regular els períodes de descans», absents d’un text legislatiu que només recull les vacances escolars de l’estiu. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT