PUBLICITAT

Ordino

Blocs de gel a l’Auditori

Joan Anton Rechi proposa un ‘Winterreise’ de Schubert íntim, dramàtic i molt especial

Per Mireia Aguilar

El pianista Rubén Fernàndez i el tenor, Francisco Fernández-Rueda, a l'Auditori Nacional, ahir.
El pianista Rubén Fernàndez i el tenor, Francisco Fernández-Rueda, a l'Auditori Nacional, ahir. | Maricel Blanch

I l’acudit diu: «Això és un sevillà, un basc i un andorrà que s’ajunten per fer un Winterreise», feia broma el pianista Rubén Fernández, nascut a Barakaldo i darrere de les tecles que donaran vida a la música del Viatge d’hivern de Schubert, que aquesta tarda, a les 19.00 hores, acollirà l’Auditori Nacional. Podríem dir que l’ideòleg en primera instància d’aquest acudit és el director de l’Ordino Clàssic, Josep Martínez Reinoso, que amb enginy i un punt de bogeria va aconseguir ajuntar tres figures de primer nivell per desenvolupar la primera producció pròpia del Festival que, si tot va bé, sortirà de gira i conquerirà escenaris forans. 


«No podia entendre per què Joan Anton Rechi no tenia cap presència a Andorra», va explicar Reinoso. I d’aquesta incomprensió, va sortir una trucada i d’aquesta, una altra i una altra fins arribar a ajuntar el director artístic andorrà, el pianista basc i el tenor sevillà, Francisco Fernández-Rueda, a l’escenari de l’Auditori Nacional per parir la primera producció pròpia de l’Ordino Clàssic. Després de donar voltes a algunes idees inicials, el Winterreise va acabar posicionant-se com l’escollit.

Rechi feia al voltant de 17 anys que no apareixia per l’escena del seu país de naixement


«Tractant-se d’un país de neu i d’un festival d’hivern, arribar a concloure que Winterreise havia de ser l’obra va ser molt natural», va explicar Rechi, qui feia al voltant d’uns 17 anys que no participava en cap producció artística andorrana i que, actualment, es mou, sobretot, entre grans teatres operístics alemanys. «Winterreise és una obra que sempre m’havia agradat. Normalment es planteja en format de concert però volíem donar-li un punt molt dramatúrgic i transmetre el viatge emocional que és aquest cicle de poemes que parla molt sobre la pèrdua», va argumentar el director artístic. 


I la dramatúrgia emana del pianista i del tenor, sols, a la tarima però sens dubte dels detalls cuidats de  l’escenografia. «Es tracta de més aviat una instal·lació i no un decorat», va incidir Rechi. 


El gel

«Les peces de gel són la gran estrella de la producció, em feia gràcia tenir un element vertader de l’hivern a l’escenari», va revelar el director artístic, tot engrescat sobre els detalls d’aquests blocs de gel que avui lluiran a l’escenari de l’Auditori: «El gel ens l’estan portant ara mateix [ahir] des de Barcelona perquè, jo no ho sabia, però no es pot agafar qualsevol gel per a aquest propòsit, sinó que és un gel que es congela en moviment perquè llueixi». 


I encara amb temàtica gelada, el tenor Fernández-Rueda es va arrencar amb el lied Llàgrimes gelades amb el que va ser un tastet del que es podrà veure avui. Una transfiguració d’un home que feia dos segons caminava normalment davant nostre, es convertiria en un home desolat, recolzat sobre una maleta, amb un paraigua proper, entre bombetes nues i un fum misteriós, amb un vestit de núvia al fons, penjant del negríssim piano que sona de la mà de Fernández. El cantant té la mirada perduda en quelcom del passat, a estones amb un gest que evocava la pena d’haver perdut quelcom agradable, a estones tristesa severa i, a estones, la mirada desencaixada i perduda de la bogeria. Tot això en només un dels 24 lieder que avui completarà a l’Auditori, un espai íntim on la veu del tenor travessa la pell. 

El tenor es converteix en un home desolat, de mirada perduda, amb gest de pena o bogeria


La memòria

Des del mes d’agost porta Fernández-Rueda estudiant els poemes de Müller que després van ser musicats per Schubert. «Tot i que coneixia Winterreise no l’havia cantada mai però sí que havia fet La bella molinera», es va sincerar per afegir que en la feina d’estudi el va ajudar molt «no tenir al cap la melodia de Schubert i centrar-me a treballar de manera molt abstracta només en el text de Müller. Durant dos mesos només vaig analitzar el text». 


Després va arribar la melodia: «Sempre havia sentit dir que Winterreise representa veure la vida des de la maduresa, amb el cabell canós i després d’aquest estudi no hi estic d’acord, Schubert va morir amb 31 anys, no era un ancià amb una vida a l’esquena i la manera tan forta com expressa el desamor, trobo que és propi d’una persona jove. Defenso que és un cicle que pot cantar un intèrpret jove i no un de madur», va reflexionar el tenor. 


«Sí, ha de ser un cantant jove», va afegir amb determinació Rechi. Alhora que el pianista, Rubén Fernández, també va aclarir que si bé, el Viatge d’hivern s’ha interpretat «amb diferents tonalitats de veu» la que sonarà avui a Ordino és «l’original, la de tenor». «Envoltat de bons professionals tot és fàcil i a l’hora de tocar Schubert sempre trobes un detall addicional», va explicar Fernández sobre la seva experiència amb el compositor i amb els seus lieder, que coneix i ha interpretat en més d’una ocasió. 


L’exportació

«Aquesta creació, que és una producció pròpia, petita, adaptada a l’Auditori Nacional, amb la implicació de tots els participants», segons la va descriure Rechi té vocació de viatgera i, aprofitant, el format creat a Ordino, més de butxaca, que habitualment, el Festival confia poder exportar-la. «Esperem primer a estrenar-lo. Parlem-ne la setmana vinent», va demanar Reinoso abans de revelar més detalls sobre els programadors que ja s’han mostrat interessats en aquest acudit: «Això és un sevillà, un basc i un andorrà que s’ajunten per fer un Winterreise». 

Comenta aquest article

PUBLICITAT