PUBLICITAT

Andorra la Vella

El TC accepta el recurs dels Cierco per la recusació de la batlle Cascales

L’Alt Tribunal declina apartar els magistrats de Corts i del TS tal com volia la defensa de quatre processats

Per Meritxell Prat

La batlle Azahara Cascales, en un acte a la Casa de la Vall.
La batlle Azahara Cascales, en un acte a la Casa de la Vall. | MARICEL BLANCH

El Tribunal Constitucional (TC) ha decidit acceptar el recurs d’empara presentat pels germans Higini i Ramon Cierco després que el Tribunal Superior (TS) dictés un aute en el qual desestimava la recusació de la batlle Azahara Cascales en el marc de la causa Landstreet. D’altra banda, l’Alt Tribunal ha desestimat dos recursos d’empara presentats per la defensa de quatre processats en la causa general del cas BPA en relació a les recusacions presentades contra tres magistrats del Tribunal de Corts i contra una magistrada de la sala penal del TS.


En el primer cas, els germans Cierco, encausats en el cas Landstreet, van demanar la recusació de Cascales quan aquesta va substituir Canòlich Mingorance com a titular de la secció especialitzada d’instrucció 1 de la Batllia perquè havia tingut una relació professional amb el Govern, qui també és part en la causa. Els recurrents van posar en dubte la imparcialitat de la batlle argumentant que durant el període en què va estar en excedència (a partir de finals del 2012) va exercir tasques d’assessora tècnica i jurídica del Ministeri de Justícia i Interior, càrrec que va ocupar fins al 31 de desembre del 2014 quan immediatament es va reincorporar a la Batllia. Així, malgrat que el TS va considerar que «la relació laboral de la batlle amb el ministre de Justícia i Interior no era extrapolable a la resta de ministeri ni al Govern», els recurrents van adduir que no coneixien els termes de la relació contractual perquè no s’havia aportat el contracte en qüestió.

Fiscalia  

El Ministeri Fiscal va demanar al TC la desestimació del recurs. Va manifestar que els recurrents també havien promogut la recusació de l’altre batlle instructora especialitzada «i pretenen amb mala fe processal obstaculitzar el desenvolupament normal de la instrucció».


El Constitucional remarca que el Supeior havia d’efectuar «una conciliació entre la pertinència dels motius invocats per demanar la revocació dels jutges, la particularitat del sistema jurisdiccional d’un petit estat, en què les recusacions podrien dur ràpidament a la seva paràlisi i el principi de bona administració de la Justícia». Amb tot, exposa que si bé la qualitat de microestat del Principat «ha de ser tinguda en compte en l’apreciació dels criteris legals de la imparcialitat, aquesta qualitat no pot buidar de contingut el dret de qualsevol justiciable a un tribunal imparcial, del qual se’n deriva el dret de recusació». 


Per tot plegat, la sentència del TC conclou que «desestimar la demanda de recusació de la batlle instructora tot i reconèixer que aquesta havia ocupat un càrrec en el Govern» implica que el Superior «ha efectuat una conciliació que vulnera de manera manifesta i excessiva els drets a un procés degut i a un tribunal imparcial i, per consegüent, ha dictat una decisió no fonamentada en dret».


Arribats a aquest punt, el TS s’haurà de tornar a pronunciar sobre la recusació demanada i tot porta a pensar que haurà d’apartar la batlle Cascales de la instrucció del cas Landstreet.


Corts i Superior 

D’altra banda i en relació als dos recursos formulats per la defensa de quatre processats del cas BPA, es desestimen tots dos. D’una banda i en relació a la petició d’apartar una magistrada del Superior que s’havia pronunciat sobre la inadmissió a tràmit d’una demanda presentada contra l’actuació dels magistrats del Tribunal de Corts i que després va participar en la decisió que desestimava la recusació d’aquests magistrats, es considera que no ha comportat una vulneració del dret a un tribunal imparcial i que les valoracions van ser ajustades a dret.


Quant al segon recurs, referent a la recusació de tres magistrats que van començar a jutjar el cas BPA, es diu que de les anàlisis i del raonament de la sala penal del TS es desprèn que va fer «una conciliació motivada que no vulnera de manera excessiva els drets a un procés degut i a un tribunal imparcial». Tot i admetre doncs, certa vulneració de drets, decideix desestimar el recurs. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT