PUBLICITAT

Brusel·les

Martí demana a Europa que sigui el prestador d’última instància

El cap de Govern assegura que la Comissió «entén» que hi hagi una moratòria per a l’obertura del sistema financer

Per Mireia Aguilar

Martí i Juncker, aquest dijous a Brussel·les.
Martí i Juncker, aquest dijous a Brussel·les. | EFE / Horst Wagner

El cap de Govern, Toni Martí, va demanar ahir al president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, que la UE esdevingui el prestador financer d’última instància per a Andorra. Martí va argumentar davant Juncker que el sistema financer andorrà no es podrà obrir a Europa tal i com preveu l’acord d’associació en negociació fins que no se solucioni quina institució prendrà aquest rol d’avalador, segons va explicar el cap de Govern en conversa telefònica amb EL PERIÒDIC poc després de la reunió. 

Martí: «Hem fet el plantejament de mantenir el sistema de quotes d’immigració [...]. Totes les portes estan obertes en la negociació»


Martí va assegurar que Juncker va veure amb bons ulls aquesta proposta: «De les quatre reunions mantingudes amb Juncker, crec que aquesta ha estat la primera vegada que hi ha hagut una escolta realment clara, sincera i transparent amb l’objectiu de buscar una solució». Segons el cap de l’Executiu, aquesta passaria perquè el Banc Central Europeu (BCE) o algun dels bancs centrals nacionals dels estats membre de la UE integrats al Sistema Europeu de Bancs Centrals (SEBC), s’erigís com a prestador d’última instància per a Andorra. «Així, realment, el sistema financer andorrà tindria les mateixes regles de joc que la resta [del mercat interior europeu], si no, seria massa fràgil en aquest ecosistema per donar totes les garanties als inversors», va recordar Martí. 

Quotes immigració

El capítol de l’acord d’associació que s’està negociant actualment amb la Comissió fa referència a la lliure circulació de persones i els serveis financers. Pel que fa al primer punt, «Andorra ha fet el plantejament de mantenir el sistema de quotes d’immigració i hem explicat que mai hem estat un país tancat i s’ha construït gràcies a la immigració», va explicar Martí.
Segons el cap de Govern, el president de la Comissió es va mostrar receptiu a aquesta exposició de motius. Preguntat per si s’havia posat sobre la taula la possibilitat de seguir el model de Liechtenstein, que tot i l’acord amb la UE gestiona les seves pròpies quotes migratòries, Martí va respondre que «totes les portes estan obertes en la negociació per trobar un sistema amb garanties per a tothom i que respecti les especificitats d’Andorra». 

Atur contributiu

Martí: «No hem tractat el tema de l’atur contributiu. El cabal [legislatiu] europeu s’anirà assolint progressivament [...]. Hem parlat amb franquesa»

Encara relacionat amb la lliure circulació de les persones Martí va ser taxatiu a l’hora de respondre que «no s’ha tractat el tema de l’atur contributiu», un subjecte que va aixecar polseguera al país el passat mes de setembre quan es va fer pública la possibilitat que Andorra hagi de crear un sistema d’atur contributiu per complir amb els requisits de la lliure circulació de treballadors en igualtat de drets arreu del territori europeu. «El cabal [legislatiu] europeu s’anirà assolint progressivament», va insistir Martí. 

De retirada

La trobada entre els dos mandataris es va produir en el moment en què tots dos estan a punt d’abandonar els seus càrrecs i donar pas a la formació d’òrgans executius amb diferències notables. Martí va assegurar no sentir temor pel fet que la seva retirada i la de Juncker deixin en només bones paraules l’entesa aconseguida ahir. «La meva funció és aplanar el camí per al pròxim Govern», va recordar Martí tot incidint que «la nova Comissió no estarà operativa fins a la tardor» i que, per tant, deixa mesos d’adaptació a l’Executiu entrant a Andorra. 


Contràriament, Martí sí va expressar cert neguit pels dubtes sobre l’acord d’associació que manifesten alguns partits polítics del Principat: «La predisposició de la Comissió és bona i no ha canviat mai durant tot el procés fins ara, si hi ha voluntat a Andorra, això seguirà així. Seria una pena tenir-ho tot de cara a Brussel·les i que internament nosaltres ens posem d’esquenes, després de totes les reformes aconseguides al país», va considerar el cap de Govern. La delegació andorrana també va tractar altres aspectes de l’acord d’associació com el marc institucional i la situació de les parapúbliques, malgrat que Martí no va revelar-ne els detalls. 

Bona sintonia

La delegació també va tractar aspectes de l’acord relacionats amb les parapúbliques i el marc institucional

Martí es va mostrar molt optimista després de reunir-se amb el president de la Comissió, fins al punt que va assegurar que aquesta havia estat «la més profitosa de totes les trobades amb Juncker». «La primera va ser durant el primer any del segon mandat i ara concloem al final dels nostres mandats», va recordar mentre es va mostrar molt agraït per «la bona predisposició de la Comissió en general, de Juncker i del negociador Claude Maerten». 
Tant des del Govern com des de la Comissió s’ha explicat en nombroses ocasions que Andorra desperta certa simpatia per les similituds que tindria amb Luxemburg, país presidit per Juncker entre el 1995 i 2013. 

PUBLICITAT
PUBLICITAT