PUBLICITAT

Canillo

La paret més complicada

La pista Avet es converteix en el repte més difícil i desitjat dels esquiadors de Grandvalira

Per Miquel López-Egea

Uns esquiadors s’atreveixen amb la pista Avet abans de les Finals de la Copa del Món.
Uns esquiadors s’atreveixen amb la pista Avet abans de les Finals de la Copa del Món. | Maricel Blanch

Amb les cames cansades de l’esforç, notant com el pendent t’ha posat a prova, arribes a la plataforma de Soldeu, exhaust, però orgullós d’haver vençut la gravetat. Si no has caigut, és un miracle. El gel brilla. Les marques de les caigudes es veuen des del telecabina de Soldeu, en especial la d’un jove esquiador que l’ha baixat fent la croqueta, fins a baix. 

«És impressionant, fa vertigen», comenta una jove andorrana que ha aconseguit completar-la sense caure. I no és per menys. És dura. Però les cares, a la meta, són de satisfacció. «M’ha agradat molt aquesta pista perquè no hi ha gent, és molt divertida i la trobo molt segura», destaca un turista rus que assegura que «hi ha zones que amb el gel es fa complicat girar però tot s’ha de dir que estic molt content, és excepcional el recorregut».

Per altra banda, una dona sueca que esquia amb la seva família, explica que «els meus fills estan molt motivats per baixar la rampa perquè saben que els famosos també ho faran», però «jo ho he passat molt malament», reconeix. «Ells són petits, ho estan fent molt bé i és una pista fantàstica amb unes condicions genials», afegeix. Mentrestant, el pare, que ha patit una caiguda, arriba i es reuneix amb la família. I somriu. Per sort, no s’ha fet mal, encara que porta el casc ple de neu.

Així mateix, un turista de Barcelona comenta que «el final de la pista és bastant heavy» i «molt complicat». «Es necessita un gran nivell però s’esquia molt bé», encara que «s’ha de vigilar de no córrer perquè si fas un pas en fals, et pots fer mal, és molt empinada», remarca.

Per un altre costat, un esquiador madrileny comenta després de baixar l’altra gran pista, l’Àguila del Tarter que «l’he fet un parell de vegades, me l’esperava més difícil, però és molt divertida i hi ha molta neu». «No és com l’Avet, aquella sí que és dura de collons, m’ha semblat molt més complicada», revelava.

El personal, acostumat

El personal de l’estació ja està acostumat a guiar als clients cap a les dues pistes més famoses. De fet, un pister comenta que «nosaltres l’hem de promocionar» perquè «és la nostra marca». «La gent ens demana on està i si és molt difícil, volen saber quin és el nivell i si és molt llarga», indica. A més, un encarregat del telecadira assegura que «molta gent ens demana com arribar».

En aquesta línia, un professor afirma que «més d’un m’ha demanat si podia passar per la pista, si està oberta, perquè, a primera vista, sembla molt complicada». «Demanen si és per tots els nivells», diu. I es posa a riure.

Comenta aquest article

PUBLICITAT