El Comú d’Andorra la Vella va aprovar ahir una nova ordinació que preveu que, excepcionalment, la construcció d’habitatges o la seva rehabilitació es pugui fer amb solucions alternatives a l’exigència de places d’aparcament. Així, malgrat que el reglament obliga que un bloc de pisos disposi d’un determinat nombre de places, si tècnicament es pot justificar que aquests pàrquings no es poden construir, se’ls ofereix una alternativa. O compren la plaça com a molt a 500 metres de distància d’on es troba el pis o paguen 19.000 euros a la corporació perquè els destini aquests a construir nous pàrquings. «Entenem que és una mesura positiva per afavorir la construcció» en indrets que presenten dificultats, va exposar la cònsol major, Conxita Marsol, defensant que «és un primer pas que facilita l’obra nova i la de rehabilitació». Segons la cònsol, el fet de donar la possibilitat que una obra sigui més econòmica, «entenem que ha de beneficiar el lloguer» aconseguint preus més assequibles.

Una opinió que no comparteix el conseller de la minoria de Cd’i + L’A, Víctor Pintos, que va reclamar que es diferenciés entre l’obra nova i la rehabilitació a l’hora d’exigir les places d’aparcament perquè si no la situació pot perjudicar encara més el mercat de lloguer. «Seria una mica contradictori que en l’àmbit nacional es prenguin mesures fiscals i urbanístiques per buscar que els lloguers siguin més assequibles, i que en canvi una ordinació derivada i connectada a una revisió del POUP tingués un article que indirectament gravés el preu del lloguer, bàsicament en rehabilitació».

Un neguit compartit per les conselleres del PS, si bé consideren que amb les accions previstes en la llei de mesures urgents del Govern per afavorir l’habitatge de lloguer, ja es preveu una disposició transitòria que elimina l’obligatorietat de dotar d’aparcaments les construccions durant un termini d’un any i mig. Durant aquest temps, doncs, l’ordinació quedaria sense efecte.

Connexions verticals  

D’altra banda es va acordar signar un conveni amb la Fundació Privada Armor, que preveu construir pisos socials a Ciutat de Valls, en el qual s’ha inclòs una clàusula que recull la possibilitat que el comú rebi una cessió de terreny anticipada al costat d’aquest projecte i que es destinaria a la construcció d’un ascensor per comunicar Príncep Benlloch amb Ciutat de Valls. Una proposta llargament reivindicada i que el comú fa temps que estudia com materialitzar-la.

Per últim, també es va donar llum verda a un crèdit extraordinari de quasi 50.000 euros que ha de permetre traslladar les dependències del departament de Social a un nou local a Príncep Benlloch, a toca de l’ascensor de la Quirola. La decisió s’ha pres per millorar les condicions de treball dels empleats, que sota la plaça Lídia Armengol no disposaven de llum natural. El lloguer és de 700 euros mensuals i 30.000 euros es destinaran a les obres. Des del PS es va qüestionar que no s’hagi optat per un espai de titularitat comunal. Marsol va defensar que el lloc escollit facilita l’accés perquè és una planta baixa i ajudarà a dinamitzar el barri. 

Dèficit de 2,3 milions als comptes del 2018

El ple de al corporació va aprovar ahir el tancament de comptes de l’exercici 2018 amb les abstencions dels quatre consellers de la minoria. La liquidació presenta uns ingressos de 48,3 milions i unes despeses de 50,6, fet que suposa un resultat negatiu de 2,3 milions. Des de l’oposició es van mostrar crítics amb els números i les conselleres del PS, Dolors Carmona i Lídia Samarra, van defensar que si es tenen en compte els 5 milions de reconduïts el dèficit s’eleva fins als 7,3 milions. Amb tot, la cònsol major va treure pit de la gestió econòmica remarcant que la valoració calia fer-la mirant el global dels tres anys de mandat. Així, va recordar que si es tenen en compte els superàvits aconseguits el 2016 i el 2017, el resultat dels tres anys segueix presentant un saldo positiu de 7,8 milions. Per la qual cosa va justificar el dèficit del 2018 per ser l’any en què s’han fet les gran inversions, més de 19 milions en total. Marsol també va retreure «el dèficit d’infraestructures que hem heretat» i que ha fet que hagin invertit 30 milions en tres anys. L’endeutament s’ha reduït en 8 milions des del 2015 i se situa en 34,1, equivalent al 92,42% i lluny del màxim del 200%.