Tots ens hem preguntat alguna vegada: «Com hauria estat jo si hagués nascut en una altra època?». Ara, l’empresa andorrana d’arqueologia Regirarocs treballa en un joc de rol educatiu (i divertit!) per donar resposta a aquest neguit i, en aquest cas, ens proposa traslladar-nos al neolític, és a dir, «l’important moment en què els humans vam deixar de ser caçadors recol·lectors més aviat nòmades per convertir-nos en agricultors i ramaders més aviat sedentaris», aclareix el director de Regirarocs, Gerard Remolins. 

Com la majoria dels millors projectes, aquest va néixer fruit d’una suma de casualitats, o millor dit, de les casualitats que sorgeixen quan ets un cul inquiet i et deixes enredar per participar en projectes interessants. I és que Regirarocs forma part de l’associació catalana Integra Ciència que té l’objectiu «d’apropar la ciència a col·lectius que tradicionalment n’han estat marginats, com per exemple, la gent gran o les persones amb discapacitat», comença a relatar Remolins. Les col·laboracions de Regirarocs amb aquesta associació se centraven sobretot a explicar com era un jaciment arqueològic lluny d’aquests. Per això feien servir materials amb forma de fitxa i d’aquí va néixer la guspira. 

Les peces amb textura fan el joc sigui inclusiu per a persones amb discapacitat visual

Taulell de 4 x 5 metres 

Aquella guspira nascuda amb el caliu d’Integra Ciència ara és un foc independent que alimenta Regirarocs. Encara treballen amb la versió beta però atenció perquè «experts en gamificació» ja han fixat la mirada en aquest «taulell de 4 x 5 metres» que té l’objectiu d’acollir fins a 20 participants a l’hora que han de trepitjar l’escenari de la seva partida. «És realment molt gran perquè tenim ganes que la gent hi camini sobre», aclareix Remolins. 

Tot i que el projecte va néixer pensant en tallers educatius, ara Regirarocs considera, a llarg termini, «la possibilitat de comercialitzar-lo», avança el director de Regirarocs. De fet, el joc segueix el que en aquest apassionant i una mica (molt) freaky es coneix com a Eurogame. En aquesta família s’inclouen jocs tan coneguts i de tant recorregut com el Risk, Carcassone o Catan. I és que, precisament, el joc de Regirarocs pot fer recordar aquest parell de darrers. O també, el Civilization, en la versió de taula o d’ordinador. 

Juguem?

«Des de nens de cinc anys fins a adults o persones amb alguna discapacitat», aquí ningú s’escapa de ser exposat a aquest joc. De fet, Remolins explica que aquest està sent un dels seus objectius i, per exemple, han desenvolupat «peces amb textures» per facilitar la tasca a les persones invidents. 

El joc és «un petit simulador» del neolític que s’adapta a diferents localitzacions

«Cada una d’aquestes caselles, que són hexàgons, representa un tipus de terreny; aigua, un riu, un prat, una zona de muntanya…inicialment poden estar ocults o ser visibles», introdueix l’arqueòleg. «Cada grup de cinc participants encarna una família neolítica. Una gent que arriba a un territori completament verge. Hi ha un home, una dona, dos infants i una persona gran. Arriben amb els seus aliments i amb el seu bestiar», segueix detallant. 

En la versió que treballa actualment l’equip de Regirarocs, «l’objectiu no és guanyar sinó perpetuar l’espècie», és a dir, que la família no es mori i, si és possible, que és faci més gran, «es desenvolupi, visqui». 

«A cada torn hi ha un seguit d’elements aleatoris que sorgeixen, com el clima que pot afectar més o menys a les collites i fins i tot als elements de recol·lecció del bosc i que poden afectar la nostra subsistència», afegeix Remolins sobre el funcionament. Però l’enfocament és molt de 360º i el coneixement és poder: «Un altre dels elements són els coneixements que puguin tenir els personatges, evidentment tots comencem amb els mateixos però cada un pot tenir millor habilitat o destresa amb un aspecte concret. Això permet que quan es generin intercanvis també s’intercanviïn idees, no només materials o recursos. I per últim també la tecnologia, un element que s’ha tingut en compte per explotar millor els recursos o obtenir beneficis d’aquests», és a dir, que si tenim un bosc però adquirim la tecnologia de la destral, podrem emmagatzemar més llenya per la nostra comunitat, fer més camps de pastura, tenir més terreny de cultiu, etc. 

Els creadors no descarten la comercialització però «de moment, és un prototip»

Però on som?

«Nosaltres l’hem fet molt versàtil,  el taulell es munta de forma aleatòria o també permet recrear una zona en concret. Per exemple, si nosaltres anem a fer un taller a Andorra, posarem aquells recursos que hi hauríem trobat al neolític i juntament amb l’orografia semblant a la d’Andorra, això condicionarà els participants a experimentar en la pròpia pell quina dificultat va tenir la comunitat neolítica al país. És un petit simulador del neolític en funció del lloc on vagis», recorda Remolins.  
Si finalment es comercialitza, haurà de patir alguns canvis i afegir regles «però no ho descartem gens ni mica tot i que de moment, estem a la fase de prototip».