PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

Un 30% dels pacients de càncer i de cures pal·liatives requereix teràpia psicològica

L’Hospital de Meritxell té tot preparat per fer un grup d’assistència per a supervivents de càncer de mama, però no troba participants

Vista aèria de l'Hospital de Meritxell
Vista aèria de l'Hospital de Meritxell | Maricel Blanch

Una de les primeres tasques que va dur a terme la psicooncòloga Eva Baillès quan es va incorporar al SAAS el passat més de setembre va ser crear un protocol per detectar el malestar emocional que pateixen els pacients de càncer i de cures pal·liatives per així detectar quants d’ells requereixen assistència psicològica. Del quasi centenar de malalts que han passat el cribratge, un 30% ha completat el protocol amb una puntuació superior a cinc i, per tant, se li ha ofert tractament o seguiment amb la doctora en psicologia. D’aquest grup, però, només un 40% han acceptat l’atenció proposada i el quadre clínic que persevera és el trastorn adaptatiu. No obstant això, els usuaris requereixen més seguiment que tractament, explica l’experta.

Tot i semblar xifres baixes, Baillès es mostra satisfeta i indica que són similars amb les dels països veïns. A més, creu que el número de pacients ha de créixer perquè «hi ha pacients que es troben en la fase de seguiment, que es fa espaiada en el temps, i encara no han acudit a l’Hospital», on se’ls presenta la figura de la psicooncòloga i els seus serveis.

Teràpia de grup 

El SAAS té una sala preparada per dur a terme una teràpia de grup amb supervivents del càncer de mama i, tot i comunicar-ho «a tothom que s’havia d’informar, inclús a Assandca», les dones no s’animen a participar-hi. Per això, Baillès fa una crida a formar-ne part perquè «l’ajuda mútua és molt potent». A més, hi ha una sèrie d’aspectes que «són molt comuns» entre totes elles i «compartir-los ajuda al seu autoconcepte i a la seva autoestima», explica la doctora en psicologia.

La falta d’inscripcions no és perquè no hi hagi dones que no superen la malaltia. Al contrari, «hi ha moltes supervivents al Principat», puntualitza Baillès, que reconeix que hi ha un motiu perquè encara hi hagi places disponibles: «La figura del psicooncòleg és nova al SAAS i els usuaris, fins que no acudeixen a l’hospital, no la coneixen». En aquest sentit, també s’ha comunicat a Assandca la voluntat de tirar endavant aquest projecte per aconseguir més quòrum. El grup es durà a terme els dijous de 16.30 hores a 18 hores a l’hospital.

Millorar l’autoestima 

La imatge personal és una de les grans preocupacions de les supervivents de la malaltia i afecta a l’autoconcepte i a l’autoestima de les dones, explica psicooncòloga. «És normal que es preocupin per la caiguda del cabell, les celles i les pestanyes en ple procés de quimioteràpia i quan saben que està en joc la seva vida. No s’han de sentir malament per sentir», manifesta, ja que sentir la pèrdua dels símbols de feminitat, com altres efectes secundaris, «crea un patiment i una angoixa molt alts».

Per tot plegat, una de les altres finalitats que té el grup és la d’«assimilar i normalitzar» la situació que viuen, precisa la psicooncòloga, que posa un exemple: «No és el mateix que jo els recomani quina pròtesi o sostenidors utilitzar, per molt bones valoracions que tingui, que ho faci una dona que ha passat pel procés i que li recomanarà la que millor li ha anat».

PUBLICITAT
PUBLICITAT