«El que hem observat i que queda palès a través del sistema d’enllaços que utilitza el portal és com la bruixeria es transmetia entre dones d’una mateixa família», explica l’historiador i creador del portal web Terra de Bruixes, Pau Castell, tot afegint que «això és especialment útil per veure les relacions familiars d’aquestes dones». Un dels casos que van atreure l’atenció de l’investigador durant la recerca als fons de l’Arxiu Nacional va ser el de fins a «sis generacions de dones de la Casa Tomàs del Tarter jutjades per bruixeria». Així, s’evidencia que tot i que al principi de la cacera sí que és possible trobar més casos d’homes acusats de bruixeria,  «de seguida trobem una diferenciació sexuada».  Però no només els judicis d’aquestes dones ens parlen dels seus vincles familiars sinó també dels socials i és que sovint eren delatades pels veïns i això també permet ajudar a reconstruir com eren les xarxes a les viles andorranes durant els tres segles que recull l’estudi.

El turment 

Explica Castell que un dels moments més complicats de la seva investigació va ser haver de passar «pels passatges del turment», és a dir, de la tortura rua i crua. «Com que era una pràctica legal, el judici la detalla durant pàgines i pàgines» que conserva l’Arxiu a través del fons del Tribunal de Corts. Durant aquests interrogatoris brutals, les dones sovint acabaven confessant qui les havia iniciat en bruixeria, a qui havien iniciat elles o bé altres companyes de coneixements. Un altre element que permet establir vincles i relacions entre la comunitat de l’època i que resol molt bé el portal web a través dels enllaços comentats. 

Un dels aspectes que queda ben reflectit durant aquest «turment descrit amb pèls i senyals» és la fe cristiana que professaven les metzineres acusades de bruixeria. «Us puc ben assegurar que durant la tortura s’encomanen a totes les verges: la del Pui de França, la de Montserrat i les que convinguin. També demanen a la mare de Déu que les salvi o a Déu que se les emporti per treure-les d’allà», diu amb convicció l’historiador que considera que la vinculació de les bruixes amb l’heretgia i la pràctica d’altres religions és del tot improbable i una creença popular molt pel·liculera, literalment, encara que reconeix que a altres llocs d’Europa sí que es va donar aquest fenomen.