PUBLICITAT

Andorra la Vella

El radi dels entorns protegits pot ser insuficient per a la Unesco

La candidatura, en el millor dels casos, podria ser inscrita a la llista l’estiu del 2022

Per Alba Casanovas

El coordinador de la candidatura, Joan Reguant, explica els detalls del projecte, ahir.
El coordinador de la candidatura, Joan Reguant, explica els detalls del projecte, ahir. | Maricel Blanch

Pas a pas, no existeix cap altra manera d’aconseguir les coses. Ahir es va donar un més i es va presentar formalment la candidatura per aconseguir que els testimonis materials de la construcció del Coprincipat d’Andorra siguin declarats com a Patrimoni Mundial de la Unesco. En l’acte, encapçalat pel Principat, també es van fixar les pròximes fites del projecte que, en el millor dels casos, podria ser reconegut per la Unesco l’estiu del 2022. La candidatura, formada per 11 monuments del país, el Castell de Foix i el conjunt catedralici de la Seu d’Urgell, té molts punts forts, però un de dèbil: l’organisme internacional té molt present els entorns protegits i els 20 metres que dicta l’actual legislació podrien no ser suficients. «Hem parlat amb el Ministeri de Cultura i és conscient [d’aquesta mancança]», va indicar el coordinador de la candidatura, Joan Reguant, que va manifestar que el radi «s’ha de millorar», tot i que la Unesco respecta la normativa de cada país.

Ara per ara el Principat només té dos monuments delimitats dels 11 que presenta al projecte

Es dona una altra circumstància a tenir en compte: ara com ara Andorra només té dues de les 11 construccions protegides, com són l’església de Santa Coloma i el Jaciment de la Roureda de la Margineda. No obstant això, el calendari que ha de superar la candidatura pot ser un gran aliat en aquest aspecte. Els tres països participants han d’incloure ara els monuments a la llista indicativa nacional, en la qual han de romandre almenys un any, segons les normes de la Unesco. El Principat ja ha fet aquest pas, però Espanya i França no el resoldran fins a la tardor. A més, la Unesco té un altre requisit: les candidates només es poden presentar cada 31 de gener. És a dir, el projecte liderat per Andorra no podria ser inscrit fins al 31 de gener del 2021.

Per tot plegat, «l’any i mig que tenim per treballar fins a presentar la candidatura pot facilitar que es decretin tots els graus de protecció», va indicar Reguant. En aquest sentit, el ministeri ja està tramitant diversos entorns protegits, com Sant Serni de Nagol i el Jaciment del Roc d’Enclar, i al febrer el Govern va aprovar els que resten: els de Sant Joan de Caselles, Sant Miquel d’Engolasters, Sant Climent de Pal, Casa de la Vall, Sant Martí de la Cortinada, Torre dels Moros i Sant Romà de les Bons.

Les autoritats presents en la presentació de la candidatura. Foto: Maricel Blanch.

En tots els béns del patrimoni mundial, s’exigeix el que la mateixa Unesco anomena zona d’esmortiment. «L’hem d’acompanyar d’un perímetre cartografiat i, per descomptat, l’hem de justificar», va precisar Reguant. Preguntat quin seria el grau de protecció idoni, el coordinador del projecte va opinar a títol personal que «els 100 metres de l’anterior legislació eren els adequats. El Govern no va encertar en reduir dels 100 metres als 20 el 2014. És inconsistent». Sigui com sigui, el canvi només seria possible amb una modificació de la llei.

Excepcionalitat 

A la candidatura es defensa l’excepcionalitat del Coprincipat a escala mundial i que no hi hagi res similar inscrit a la Unesco. Aprofitant l’avinentesa, el cap de Govern en funcions, Toni Martí, va fer una defensa aferrissada del model d’estat d’Andorra. «Ni els millors experts en política o en dret haurien estat capaços de dissenyar el que la història ha creat», va assegurar. L’alcalde de la Seu d’Urgell, Albert Batalla, va manifestar que la candidatura «té el relat i les condicions de singularitat correctes». També va reconèixer que la catedral de la capital urgellenca no podria ser patrimoni de la Unesco «tota sola» perquè «necessita uns estàndards d’excepcionalitat que no té. Andorra, sí». El mateix li passa al Castell de Foix i en el seu cas el projecte donarà un «impuls econòmic a tota la regió, sobretot en l’àmbit turístic», va indicar el seu alcalde, Norbert Meler.

Lideratge d’Andorra 

Batalla va assenyalar la importància que sigui Andorra la que lideri el propòsit. «Li dona més viabilitat i possibilitats», va dir, al·legant que Espanya i França figuren entre els cinc països que més béns tenen inscrits a la Unesco. L’organisme, a més, té la voluntat de «redistribuir-los arreu del món», resa el seu ideari. Reguant va definir l’aliança entre els tres països com un «triangle màgic» per aconseguir que el llegat monumental del Coprincipat sigui Patrimoni de la Unesco. Després d’haver presentat la candidatura, que s’ampliarà de les 100 pàgines actuals a les 1.000, l’organisme pot tardar un any i mig més en oficialitzar-la.

PUBLICITAT