Per acollir les Finals de la Copa del Món d’esquí alpí, Andorra s’havia d’embarcar en un projecte de grans dimensions com era construir una plataforma de 14.000 metres quadrats. Finalment, a principis de desembre, es van complir els terminis i ara, tot està a punt per acollir un dels esdeveniments esportius més importants del món. La plataforma, ara, connecta al poble de Soldeu amb les pistes, després de 16 mesos de feina i, en aquest sentit, segons l’arquitecte del projecte, Lluís Viu, «ara hi ha una reunió del que és la muntanya i l’estació amb el poble de l’estació, ja que abans eren antagònics i ara, hi ha una continuïtat».

El més difícil «ha estat encaixar bigues de 90 metres sense cap suport en l’indret»

En aquest context, és una plataforma que «està a la vista però que, quan estàs a l’estació, no es veu perquè tota la part estructural està per sota, tot penja per baix, i no hi ha cap element que la reveli, a part de la seva gran envergadura». A més, «no hi ha elements singulars que el diferenciïn sobre l’espai» i «a l’hivern està cobert de neu» mentre que «a l’estiu, d’herbes i terra». «El que hem fet és una continuïtat, doblar el vessant de la muntanya i, per tant, hem creat un nou estrat geològic», aclaria. Així, va destacar que «és un projecte d’obra civil, de dimensions considerables» perquè «està implicat a la muntanya, amb unes condicions de contorn difícils», «és un projecte interessant perquè és una infraestructura que fa paisatge», afegia.

Un repte de país

D’aquesta manera, Andorra, ha aconseguit completar el que és un projecte de país, «amb la congruència d’unes constructes andorranes que han respost», com són Cevalls, Copsa i Locubsa, i que «com ja sabíem són molt bones i han estat a l’altura de l’encàrrec», assenyalava Viu. 

Encara falta acabar el pàrquing i «fer el farcit de l’interior de l’edifici»

En aquest sentit, segons manifestava, «ha estat un procés molt llarg, del qual se n’ha estat parlant des de fa deu anys», però que «fins que no es va fer un encàrrec formal, no es va dir som-hi». «Primer es va haver d’inventar el projecte, després fer que encaixés amb la normativa que tenim al Principat i, tècnicament, s’havia de poder quadrar», i, en aquesta línia, es pot considerar, segons Viu, que el repte més gran «ha estat el fet d’encaixar un pont que li diem plataforma perquè és més ample que llarg», «però que és com dels grans que hi ha a Europa». «A part del temps i la complexitat, el més difícil és fer encaixar bigues de 90 metres sense cap suport en l’indret on ens trobem», indicava i afegia que «el terreny no era favorable però amb l’enginy d’un equip tècnic molt potent, ha vam poder encaixar».

Malgrat això, l’aventura no ha acabat perquè tot i que l’estructura està acabada, «falta adequar el pàrquing de 450 places pel funcionament, fer les façanes i completar la part d’instal·lacions com els ascensors o els accessos a pistes,és a dir, fer el farcit de l’interior de l’edifici».

Satisfacció personal

Per un altre costat, Viu va considerar que «ha estat un repte professional i una manera de contribuir a l’esquí d’Andorra». «Em sento molt identificat amb aquest esport, per tradició familiar i n’estic encantat, és una manera de contribuir». «La neu és un sector del país on hi ha molt a fer perquè és el nostre futur», sentenciava.