El Tribunal Superior (TS) ha acceptat, finalment, la recusació de la batlle Azahara Cascales en el cas Landstreet, un dels processos derivats de la causa general de BPA. La decisió arriba després que la mateixa sala rebutgés en primera instància la recusació formulada per la defensa dels germans Higini i Ramon Cierco, i que el Tribunal Constitucional (TC) acceptés un recurs d’empara dels antics propietaris de BPA que fixava que la primera decisió del TS vulnerava «de manera manifesta i excessiva els drets a un procés degut i a un tribunal imparcial» i per tant obligava al Superior a tornar-se a pronunciar.

Els germans Cierco van demanar la recusació de Cascales quan aquesta va substituir Canòlich Mingorance com a titular de la secció especialitzada d’instrucció 1 de la Batllia perquè havia tingut una relació professional amb el Govern, qui també és part en la causa, i per tant posaven en dubte la seva imparcialitat. 

El TC va considerar que calia efectuar «una conciliació entre la pertinència dels motius invocats per demanar la revocació dels jutges, la particularitat del sistema jurisdiccional d’un petit estat, en què les recusacions podrien dur ràpidament a la seva paràlisi i el principi de bona administració de la Justícia». Amb tot, exposa que si bé la qualitat de microestat del Principat «ha de ser tinguda en compte en l’apreciació dels criteris legals de la imparcialitat, aquesta qualitat no pot buidar de contingut el dret de qualsevol justiciable a un tribunal imparcial, del qual se’n deriva el dret de recusació».

Ara el TS torna a insistir que «es fa necessari valorar els criteris legals de la imparcialitat objectiva en consideració de la dimensió del país» i que a Andorra «és freqüent que els batlles tinguin experiència en gabinets d’advocats o com a funcionaris, fet que limita la disponibilitat de cadascú i afavoreix situacions d’incompatibilitat, amb conseqüències importants». Igualment assenyalen que durant els dos anys d’excedència, no va tenir dependència econòmica de la Batllia, si bé admeten que el Tribunal Europeu fa una apreciació «molt exigent» d’aquestes circumstàncies.

D’aquesta manera, el TS, considerant que el TC conclou que «la regla d’imparcialitat objectiva és prioritària sobre tota altra consideració», que Cascales «no va tenir coneixement d’aquest dossier» durant el període d’excedència i que «existeix un risc important de vulneració del dret a la jurisdicció des del punt de vista dels perjudicats», remarca que l’Alt Tribunal aplica «una concepció estrica del principi d’imparcialitat objectiva», però que la sala penal del TS «l’ha d’admetre i integrar-la en la seva jurisprudència actual i futura sense altra consideració». Així, aparta definitivament Cascales del cas Landstreet.