PUBLICITAT

Andorra la Vella

El debat que canvia menys que la Constitució

En el 26è aniversari de la llei de lleis van tornar a aparèixer les visions contraposades sobre la vigència d’una ‘Carta Magna’ que es manté intacta des de la seva aprovació

Per Adrià Esteban

El cap de Govern en funcions Toní Martí saluda a la Comissió Permanent.
El cap de Govern en funcions Toní Martí saluda a la Comissió Permanent. | MARICEL BLANCH

«No hem d’oblidar que els andorrans som avui el que vam voler ser fa 26 anys» va pronunciar el síndic general Vicenç Mateu durant el discurs de celebració d’una Constitució que es va aprovar amb gairebé el 75% de la població l’any 1993.

«26 anys després no ha de ser un text inamovible. Necessitem saber què volen els andorrans d’avui» va contraposar el cap de llista d’L’A Jordi Gallardo, partidari de «retornar la sobirania al poble andorrà» respecte a temes com la doble nacionalitat o la despenalització de l’avortament.

I és que, cada any, quan s’acosten aquestes dates torna a revifar el debat sobre la vigència d’una Carta Magna que si bé es desconeix si avui seria capaç de refrendar el seu ampli consens, no menys cert és que s’ha mantingut intacta durant vuit legislatures de tres colors diferents. 

«La Constitució que tenim és perfectament vigent perquè és el vincle que tenim amb la nostra història. I el model institucional que tenim al país és el millor per afrontar els reptes de futur» va sentenciar el ministre d’Educació i Ensenyament en funcions Eric Jover. 

Els partidaris d’introduir reformes a la Constitució com Gallardo van esgrimir que els «reptes, les necessitats i les demandes són diferents a les de fa 26 anys», quelcom que es va repetint any rere any afegint un dígit a la cançó. I és que el propi síndic també va reconèixer que «quan era adolescent, amb les lleis del llavors, no hauria pogut votar mai. Però les societats evolucionen».

El que sí podran decidir els ciutadans són els nous integrants d’un Consell General que, segons Mateu, «donarà pas a una nova generació d’andorrans que volen servir el país des de la representació institucional». I qui sap si els futurs consellers generals són els que d’aquí a un any s’obren a reformar la Constitució. O potser tot seguirà igual, com el mateix debat de cada any.

Comenta aquest article

PUBLICITAT