PUBLICITAT

Sant Julià de Lòria

En marxa el primer banc privat d’ús compartit de cordó umbilical

La nova Llei de Donació d’Òrgans i Teixits permet aquesta alternativa publicoprivada de preservació

La Dra. Alba Casamayor analitza i processa unes mostres al laboratori de Sant Julià de Lòria.
La Dra. Alba Casamayor analitza i processa unes mostres al laboratori de Sant Julià de Lòria. | Maricel Blanch

Una empresa de medicina regenerativa andorrana, amb  laboratori a Sant Julià de Lòria, acaba de posar en marxa el primer banc privat d’ús compartit de cordó umbilical, únic a la península. La fita ha estat possible després que el Consell General aprovés el passat mes de desembre la nova Llei de Donació d’Òrgans i Teixits que permet aquesta alternativa publicoprivada de preservació. 
Cellab dona la possibilitat a les famílies que ho desitgin «de guardar de manera privada la sang del cordó umbilical i posar-la a disposició de la comunitat internacional, per si es necessités per a un trasplantament», expliquen des del laboratori. Aquesta opció innovadora, encara no molt estesa, és possible gràcies a l’acord internacional amb l’associació World Marrow Donor Association (WMDA), un registre holandès dedicat a coordinar les unitats de sang arreu del món. 

Col·laboració amb el Govern

Des del laboratori asseguren que per arribar a aquest punt «hem hagut de treballar colze a colze amb el Govern d’Andorra perquè ens autoritzessin a fer aquest banc de doble ús. La família té el seu material cel·lular aquí conservat, com si fos una preservació privada i la WMDA ens dona uns criteris d’inclusió al registre: ha de tenir un volum mínim de cèl·lules mare i una sèrie de característiques que determinen si pot ser contemplat o no a aquest registre compartit internacionalment». 


Després de sotmetre la mostra a diversos controls de qualitat i de verificar la idoneïtat per a la conservació, comunica a WMDA les característiques genètiques de la sang. 

Diferències

Les altres opcions per criopreservar les cèl·lules mare del cordó umbilical en el moment del naixement són la donació a un banc públic (a Espanya és l’única opció legal) o bé a un altre d’exclusivament privat. El primer és el tipus de model del programa Concòrdia, una donació altruista a escala mundial que les famílies fan tot renunciant als drets sobre aquella sang i teixits. El segon, el model exclusivament privat, es conserva a -196º en el centre d’elecció de la família i només aquesta o la persona a qui pertany el material cel·lular quan arriba a la majoria d’edat poden decidir sobre el destí de les mostres. 


En el cas del privat d’ús compartit, «La mostra segueix sent propietat de la família i només ella pot decidir el seu destí. Nosaltres també som simples custodiants», explica la directora del laboratori de Cellab, la Dra. Alba Casamayor, que aclareix que no obstant això, en l’opció d’ús compartit, «la informació queda a disposició mundial i pot ser que un dia aquesta família rebi una trucada que els digui que aquella mostra que abans que res és seva, pot ajudar a una persona de l’altra banda del món. En aquell moment la família ha de decidir si la vol donar o no». Cal destacar que la família només posa a disposició del banc WMDA la sang del cordó umbilical, així que el teixit queda sempre conservat per a ús del donant, des d’on es podrien generar més cèl·lules mare si fos necessari. 


«Amb aquesta fórmula mixta, la família pot salvar la vida d’algú que ho necessiti i conservar al mateix temps el teixit del cordó umbilical per a usos futurs», va resumir el president de Cellab, el Dr. Ramon Pla. 


Tot i que des del laboratori van preferir no especificar el preu de la contractació del servei, van qualificar-lo «d’accessible». 

 

 

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT