PUBLICITAT

Canillo

Els comuns descarten «per ara» rebaixar l’ITP per facilitar el lloguer

Argumenten que no tenen la certesa immediata que l’habitatge comprat es destini a l’arrendament

Per Meritxell Prat

Els cònsols de les set parròquies durant la reunió mantinguda ahir a Canillo.
Els cònsols de les set parròquies durant la reunió mantinguda ahir a Canillo. | ANA

L’Impost sobre Transmissions Patrimonials (ITP) que apliquen els comuns de moment es quedarà tal com estava. Tant si el pis que es compra es destina a lloguer com si no. L’opció de «reduir o no aplicar» el tipus està recollida en la Llei de mesures urgents relatives a l’arrendament d’habitatges, però segons van informar ahir els cònsols de Canillo i Encamp, Josep Mandicó i Jordi Torres, en la roda de premsa posterior a la reunió de cònsol, «per ara» no s’acolliran a aquest incentiu fiscal. Igualment s’ha decidit donar llibertat perquè cada corporació decideixi si facilita l’ajornament del fraccionament de la cessió econòmica.


«Per als comuns és un ingrés important i si realment hi ha molta compra de pisos destinats al lloguer, ja veurem si acaba passant», va manifestar Mandicó, que va deixar clar que «en cap moment es tanca la porta». La decisió de mantenir l’impost que ara està fixat en un 3% sobre la compravenda o cessió d’immobles ve donada per la incertesa sobre l’ús final de l’immoble. «El problema que tenim és que quan hi ha una transacció no sabem fins al cap d’un any si el propietari el destinarà a ús propi o a lloguer», va exposar Torres, indicant que és una informació que no els arriba fins que cal aplicar l’impost sobre rendiments arrendataris. «Aplicar la rebaixa de l’ITP d’entrada, sense saber a què es destinarà, és complicat», va insistir el cònsol encampadà.


En aquest sentit, el cap visible del Comú de Canillo va indicar que si comproven que molta gent destinaria els immobles a lloguer si se’ls apliqués una rebaixa de l’ITP, no tindrien problema en fer-ho, «però ara no es dona el cas i per això hem decidit mantenir-ho».

Llei  

Cal tenir present que la decisió en cap cas entra en contradicció amb la llei aprovada al Consell General. Si bé el text volia ser un plec de mesures per incentivar el mercat de lloguer i així fer front a l’augment de preus, el tema de l’ITP comunal és només una opció. En l’article 21 de la llei es recullen mesures de caràcter tributari per fomentar l’arrendament residencial. Així, es preveu una modificació de la Llei de l’impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries que permet, «si escau i els comuns ho decideixen» arribar a eximir d’aquest impost. En l’article que es regula deixa clar que si l’habitatge es destina a lloguer per un mínim de cinc anys, no es pot aplicar el tipus governamental, però en canvi, en el cas comunal es reitera que «els comuns poden decidir mitjançant una ordinació comunal de reduir o no aplicar aquest tipus».


D’altra banda i en relació al mateix tema, els cònsols també van parlar sobre un parell de punts més previstos en el text aprofitant la compareixença de dos interventors. En primer lloc es va informar que s’ha decidit que cada comú «establirà els seus criteris» i «serà lliure» d’aplicar o no l’ajornament del fraccionament de la cessió econòmica.


En segon lloc s’ha optat per demanar assessorament jurídic perquè hi ha alguns punts que no tenen clar si es poden aplicar i en tot cas com es pot fer. És el cas de l’impost de radicació per als apartaments turístics. Torres va exposar que fins ara només s’aplicava a l’empresa que gestionava els apartaments i les corporacions s’han plantejat aplicar-lo també sobre cada pis per intentar que d’aquesta manera s’opti pel lloguer residencial, ja que comportaria una càrrega impositiva menor. Els dubtes deriven del fet que es podria generar una doble imposició. «Si apliques l’impost de radicació als apartaments i després cal aplicar l’impost sobre rendiments arrendataris i el propietari és el mateix s’interpreta que hi podria haver una duplicitat d’impostos», va detallar Jordi Torres. Així, abans de prendre cap decisió, prefereixen assessorar-se jurídicament per esclarir dubtes.

Objectius   

Amb tot, els cònsols no es van mostrar contraris a les propostes fetes pel Govern per mirar d’activar el mercat de lloguer i aconseguir que els preus es redueixin. «Hem de veure els fruits que donaran», va manifestar el cònsol d’Encamp, alhora que apuntava que «crec que afloraran pisos al mercat que no hi eren». Un objectiu que creu que també es podrà assolir gràcies a altres mesures com les facilitats de reforma per aquells habitatges que estarien fora de la normativa actual. Així, s’ha previst que aquests pisos es podran rehabilitar sempre que es destinin al mercat de lloguer i es compleixi amb la normativa que hi havia vigent en el moment en què es van construir. «Potser farà que la gent es decideixi a reformar els edificis, els destini a lloguer i es puguin oferir més pisos», va dir Torres. 

Carta per demanar la regularització de les transferències

Els cònsols volen que se’ls paguin els diners que els falten de les transferències corresponents al 2017. Torres i Mandicó van assegurar que els «falta una quantitat important» que es corresponen a tots aquells ingressos que el Govern ja ha liquidat però encara no ha cobrat. Per això han acordat enviar una carta al Govern on es demana quin mètode es farà servir per acabar de cobrar el què queda. Preferirien que el pagament es fes d’un sol cop, però tampoc rebutgen rebre-ho quan els morosos vagin pagant.

Més control sobre les places de minusvàlids

Els mandataris de les set parròquies s’han compromès a què els agents de circulació tindran més cura a l’hora de controlar els vehicles que utilitzen les places reservades per a minusvàlids. La decisió arriba després que Amida transmetés a la Conadis la seva preocupació en detectar que alguns vehicles utilitzen targetes falses. Segons Mandicó sovint són vehicles «estrangers», però va remarcar que hi haurà «tolerància zero». Així, va assegurar que «si es detecta alguna falsificació, es denunciarà».

Revisió del nou reglament sobre l’aigua potable

Els comuns han proposat la introducció d’algunes modificacions al nou reglament que regula les condicions que han de complir les captacions d’aigua potable. Per exemple, es fixava que l’autorització d’una captació és per deu anys i que en complir-se aquest termini s’hauria de refer el projecte. En aquest sentit s’ha demanat que tan sols s’hagi de passar una inspecció per assegurar que se segueixen complint els requisits, però que no sigui necessari refer el projecte. 

PUBLICITAT
PUBLICITAT