PUBLICITAT

Sant Julià de Lòria

El CRES prediu el triomf de DA amb el 38,8% dels vots,10 més que el PS

Un 46,1% dels enquestats declara no saber què votar o prefereix mantenir oculta la seva intenció de vot i simpatia per algun partit

Per Adrià Esteban

Font: CRES
Font: CRES | Gràfic Pako Temprado

Demòcrates aconseguiria revalidar la victòria electoral amb el 38,8% dels vots seguit del Partit Socialdemòcrata amb un suport del 28,9% dels electors, segons l’enquesta política que va donar a conèixer ahir el Centre de Recerca Sociològica (CRES). A més distancia es situaria Liberals amb un 16% dels vots i la resta de formacions tindrien dificultats per obtenir representació parlamentària a través de la circumscripció nacional, ja que es trobarien per sota del topall del 7,14% —una catorzena part dels vots vàlids emesos— que es va fixar en la darrera contesa electoral. Així doncs, la quarta força seria terceravia amb el 6,2% dels vots, mentre que Progressistes-SDP n’assoliria un 5,9%. Un esglaó per sota es trobarien Andorra Sobirana i Units pel Progrés d’Andorra, les dues noves candidatures sorgides per aquestes eleccions que es quedarien amb un 3,1% i un 1,1% dels vots respectivament.

Aquests percentatges són calculats a partir d’una mostra de 811 andorrans —proporcional al nombre d’electors per parròquies— en la qual el CRES va tenir en compte tant la intenció de vot com la simpatia. En aquest sentit, cal remarcar que l’enquesta reflecteix únicament els resultats nacionals, ja que els pronòstics territorials es van descartar fer perquè «metodològicament el marge d’error era massa elevat» va comentar el director del centre Joan Micó, qui va afegir que «el sistema electoral a les parròquies perjudica als enquestadors».
En relació als càlculs elaborats, també cal matisar que són percertatges que es circumscriuen als enquestats que s’han decantat per alguna formació política de les quals concorren a les eleccions. És a dir, si és té en compte el global de les respostes s’extreu com a conclusió que hi ha un 46,1% dels andorrans que o bé estan indecisos o bé prefereixen mantenir ocultes les seves preferències. Aquest mateix patró, tenint en compte únicament el vot decidit, s’eleva fins al 60%.

En comparació amb les eleccions de 2015, les quatre formacions que enguany repeteixen obtindrien resultats dispars. En línia ascendent hi hauria DA, que passaria de puntetes el desgast de governar i pujaria un 1,8%, i el PS, que faria valdre el seu paper a l’oposició i creixeria un 5,4%. Per contra, un dels grans damnificats seria L’A, que baixaria un 11,7% respecte als darrers comicis on van anar de la mà amb els qui ara lideren la terceravia. No obstant això, cal destacar que l’escissió d’ambdós partits tampoc arriba a sumar per separat el que van obtenir conjuntament fa quatre anys. Finalment qui també es veuria perjudicat és SDP, que perdria un 5,8% en relació amb la primera contesa electoral que va participar com a formació política. 

El PS creix un 5,4%, DA puja un 1,8%, L’A baixa un 11,7% i SDP cau un 5,8% respecte als comicis del 2015

Un altre dels matisos que Micó va posar de relleu durant la presentació dels resultats, que tenen un marge d’error del +-3,46% amb els enquestats de nacionalitat andorrana i un marge d’error del +-4,97% amb els 401 enquestats no andorrans, és el grau de representació dels partits. En altres paraules, un 56,8% dels participants van manifestar haver votat a DA en les darreres eleccions, quan el resultat final va ser del 37%. O per exemple un 15,4% dels preguntats van respondre haver votat a Liberals al 2015, quan al 2015 va aconseguir un 27,7% dels suports. 

Quant a la participació, que ha anat a la baixa en les darreres cites electorals i es va fixar en un 65,6% al 2015, un 84,8% dels enquestats va manifestar la seva voluntat d’introduir alguna papereta a les urnes del pròxim 7 d’abril, mentre que un 8,6% va declarar que optarà per quedar-se a casa. A més, un 6% no ho sap encara i un 0,5% va declinar contestar. Un resultat força semblant de participació s’extrapola quan es pregunta als no andorrans per la mateixa qüestió, ja que un 81% d’aquests va afirmar la seva intenció de votar en el cas que estigués en condicions de fer-ho. Si es desglossa d’aquest darrer percentatge l’opció política per la qual decantar-se un 56% va assegurar no saber-ho, un 15,4% ho faria pel PS, un 14,2% per DA, un 5,8% per terceravia, un 4,6% per L’A i la resta de formacions (SDP, AS i UPA), els vots en blanc i altres partits que no concorren a les eleccions van rebre el suport del 0,6% cadascun d’ells.

Interrogats per si creuen que el partit que guanyarà les eleccions assolirà la majoria absoluta, com ha succeït en les dues darreres legislatures de DA, els andorrans van assentir amb un 20,8%, van negar aquesta possibilitat amb un 70,8% i van sostenir no saber-ho un 8,4%.

Valoració dels líders polítics 

En les 1.212 trucades realitzades entre el 28 de febrer i el 13 de març de 2019 també es van formular preguntes sobre el grau de coneixement i la valoració dels líders polítics. De la primera qüestió es constata que el cap de llista de terceravia Josep Pintat és el candidat més conegut amb un 93,7% de coneixement per part dels ciutadans andorrans. En segon lloc apareix el líder de DA Xavier Espot amb un 86,7%, seguit de Pere López (PS) amb un 73,1%. Malgrat estrenar-se amb la marca d’AS, la trajectòria política d’Eusebi Nomen l’avala per ser el quart cap de llista més conegut amb un 68,5%. Trepitjant els talons de Nomen hi figura el president liberal Jordi Gallardo amb un 68,4%, mentre que dos caps de llista no arriben al 50% de coneixement. Es tracta de Josep Roig (SDP), fins ara conseller de Cultura de Sant Julià, amb un 43,6% i Alfons Clavera (UPA), vinculat en anteriors projectes des de la segona línia política, amb un 30,5%. D’altra banda, tot i mantenir-se pràcticament idèntic l’ordre, el grau de coneixement dels líders polítics cala substancialment menys entre les persones que no tenen nacionalitat andorrana: Pintat (64,6%), Espot (56,4%), López (39,2%), Gallardo (38,2%), Nomen (29,2%), Roig (22,7%) i Clavera (12,5%). 

Micó asegura que lla campanya electoral serà «molt important» perquè «hi ha més opcions a escollir»

A l’hora de valorar els caps de llista amb notes de l’1 al 10, els andorrans aproven la tasca d’Espot (6), López (5,9), Gallardo (5,6), Pintat (5,4) i Roig (5). Per contra, suspenen a Nomen amb un 4,5 i Clavera amb 3,9. Les puntuacions que atorguen els no andorrans són lleugerament superiors però mantenen els criteris d’aprovats i suspensos: López (6,5), Espot (6,3), Pintat (6,2), Gallardo (5,9), Roig (5,7), Nomen (4,99 i Clavera (4,6).

Dues setmanes decisives 

Micó va fer una valoració prudent dels resultats, en especial per aquells partits que tenen menor presència entre els enquestats, i va assenyalar que la proliferació rècord de candidatures per les eleccions farà que les dues setmanes de campanya d’enguany adquireixin una major transcendència que en ocasions anteriors. «Estic convençut que els dies que vindran seran molt importants. A no ser que algú tingui molt clar a qui votar, els electors estan més indecisos perquè tenen més opcions a escollir». 

Els enquestats andorrans suspenen la gestió de Govern a la darrera legislatura

Els enquestats andorrans van puntuar amb un 4,6 la gestió de Govern en la darrera legislatura, sent aquesta la nota més baixa de l’Executiu en les enquestes que va realitzar el CRES en cadascun dels darrers cinc anys. La valoració respecte al grup parlamentari de DA també va suspendre amb un 4,8, una dècima superior a la que va obtenir al 2018. En referència a la gestió de les altres formacions polítiques des de l’oposició, les persones que van respondre a les preguntes van atorgar un 4,9 a L’A, quatre dècimes més que el darrer any. El PS amb un 5,1 és la formació amb millor puntuació i l’únic partit que els ciutadans aprovarien. La tasca de Victor Naudi al capdavant d’SDP obté un 4,5, mateixa nota que rep Unió Laurediana + Independents de la Massana i la independent Sílvia Bonet.

Els no andorrans coincideixen en valorar amb millors ulls la gestió dels darrers anys. Així doncs, Govern rep un 5,6, DA un 5,4, L’A un 5,2, el PS un 5,4, SDP un 4,9, UL+ILM un 4,9 i Bonet un 5,1.

Les reaccions

Esteve Vidal: El secretari general de DA va opinar que «s’ha de tenir cautela» a l’hora d’interpretar els resultats perquè «hi ha un 60% d’enquestats que no responen». Amb tot, va mostrar-se «content» perquè «es manté la tendència». A més va recordar que els resultats només reflecteixen la circumscripció nacional, raó per la qual «s’ha de tenir en compte que la suma de PS + L’A pot fer bàscula en alguna parròquia». Per Vidal la conclusió és que «Andorra triarà entre dos potencials caps de Govern: Xavier Espot i Pere López».

Susanna Vela: La candidata socialdemòcrata va considerar «molt positiu» l’augment de la mostra a 800 persones i la reducció del marge d’error. Tanmateix, Vela va assegurar que «ens ha sobtat de manera negativa el gran número d’enquestats que van votar a favor de DA en les passades eleccions», motiu pel qual va esgrimir que «la mostra està una mica sobredimensionada». A més, Vela va defensar que de l’enquesta es perceben dos models de país: «l’oligarca i clientelar de DA i el que treballa pel benestar de tothom del PS».

Ferran Costa: El dirigent liberal va manifestar que l’enquesta «s’ha d’agafar amb pinces»  perquè «més d’un 70% de les persones que han respost diuen que no saben a qui votaran o no volen fer públic el seu vot». En aquest sentit, Costa va declarar que les conclusions que se’n puguin desprendre «no supediten l’estratègia de campanya, ni la manera de fer, ja que portem molts mesos treballant de manera molt rigorosa». Per aquesta raó Costa no va voler «fer hipòtesis» i va emplaçar-se a «esperar per conèixer els resultats autèntics». 

Josep Pintat: El líder de terceravia va assegurar que «els resultats de l’enquesta no m’han sorprès» i va desitjar que «el proper dia 7 d’abril aquest 60% els electors sí sàpiguen i contestin». A més, el cap de llista de terceravia va declarar que «aquestes eleccions no només aniran d’escollir DA o PS, sinó que hi hauran altres maneres de fer». D’altra banda, Pintat va insistir que a partir del dia 24 «explicarem les nostres propostes per intentar que els nostres ciutadans ens comprenguin i ens col·loquin allà on creguin oportú». 

Jaume Bartumeu: El president de Progressistes va considerar que «l’enquesta és poc fiable», ja que va argumentar que les persones que han estat preguntades «tenen reticència a explicar a qui es votarà per prudència, ja que Andorra és un país petit i tothom es coneix». Respecte a la valoració de Roig, va assegurar que «és satisfactòria perquè el candidat és nou en l’àmbit nacional després d’una dècada». De cara als propers dies, Bartumeu va declarar que «han de treballar per convèncer que la gent progressista ha de votar».

Eusebi Nomen: El candidat d’AS es va mostrar escèptic amb els resultats del CRES i va comentar que «l’únic que és creïble de l’enquesta és que el 60% no s’ha pronunciat i això no ens fa treure cap conclusió sobre com es comportarà la gent el pròxim dia 7 d’abril». En aquest sentit, Nomen va declarar que «està tot totalment obert» i va posar de relleu que «serà molt important com ens comuniquem durant la campanya electoral, ja que hem de dir les coses clares».

Alfons Clavera: El cap de llista d’UPA va expressar la seva «prudència» perquè «a les enquestes preelectorals, la gent acostuma a no voler contestar perquè no coneixen els plantejaments de les forces polítiques i la població està expectant a veure quins són els postulants». No obstant això, Clavera va valorar amb «satisfacció» tenir «un 2% d’intenció de vot» final. Amb tot, el líder d’UPA va confiar que els resultats siguin més positius «quan presentem el nostre programa».
 

Comenta aquest article

PUBLICITAT