Torna un nou cicle del Cineclub de les Valls, aquesta única, o gairebé, finestra al món cinematogràfic exterior des de les valls del país, més enllà de les estrenes més mediàtiques. Però s’estrena, precisament, amb una cinta que sí que ho ha estat, de mediàtica, sense repercussió en la seva qualitat: The Wife (La buena esposa, Regne Unit, 2017) es podrà veure (i en versió original!) el dimecres a la Llacuna. Es tracta de la cinta amb qui gairebé tothom posava la mà al foc que  Glenn Close s’enduria l’Oscar a la millor actriu, el primer de la seva extensa carrera. Però no va ser així per a disgust de molts dels seus seguidors i gairebé tothom que hagi vist aquesta pel·lícula que parla d’una història quotidiana amb unes particularitats no tan habituals i compta amb la interpretació sublime de Jonathan Pryce i Christian Slater acompanyant a Close. 

Unes altres vuit perles seguiran el programa del Cineclub de les Valls fins al 12 de juny, en la cita habitual dels dimecres a les 21.30 hores. La segona d’aquestes, el 3 d’abril, és un dels títols que costa de trobar, si no és que ens el proposen: Kona fer í stríð ( La mujer de la montaña, Islàndia, 2018) . Tracta la història d’una dona activista en contra d’una gran minera que ha de reciclar-se quan, de sobte, entra en les últimes fases d’un procés d’adopció i haurà de reordenar les seves prioritats. 

Molts van donar per fet que Close recolliria l’Oscar per ‘The Wife’, però no ho va fer

Canviem de continent en la cita del 10 d’abril i viatgem fins al Liban amb Capharnaüm (Caos, Liban, 2018), una cinta molt dura sobre l’empresonament d’un menor al Liban i la seva desestructurada situació familiar explicada en format de flashback. El film va debutar al Festival de Cannes de l’any passat, on va ser seleccionat per a la Palma d’Or, va guanyar el premi del Jurat i va rebre una ovació de 15 minuts d’aplaudiments. La crítica destaca la magnífica direcció de Nadine Labaki. És impressionant conèixer la història del nen protagonista, ell mateix refugiat siri a Líbia i resident del mateix barri marginal que el protagonista. 

Després d’aquesta tragèdia, el 8 de maig arriba The Death of Stalin (La muerte de Stalin, Regne Unit, 2017), dirigida per Armando Iannuci. Es tracta d’una proposta de comèdia rarota que ofereix una versió cínica del buit de poder que va quedar a l’URSS després de la mort d’Stalin i dels tira i afluixes per cobrir-lo. La pel·lícula no va caure molt bé a alguns antics territoris soviètics com Rússia, Kazakhstan o Kirguizistan, que la van censurar. 

El 15 de maig es projectarà Another Day of Life ( Un dia más con vida, Polònia, 2017), dirigida per Raúl de la Fuente. Una perla molt estranya i única incursió de l’animació en el nou cicle del Cineclub. Es tracta de l’adaptació de la novel·la de Ryszard Kapuscinki homònima sobre la guerra a Angola viscuda en primera persona pel polonès a finals de la dècada dels 70.

El maig el tancaran una proposta en el marc de l’Ull Nu encara per confirmar i Lazzaro Felice ( Lázaro feliz, Itàlia, 2018), dirigida per Alice Rohrwacher, potser una de les cintes també més mediàtiques que ens proposa el cineclub. Va guanyar el premi a la millor escenografia al passat Festival de Cannes. El cicle es tanca amb Quien te cantará (Espanya, 2018), de Carlos Vermut i la belga Girl (2018), de Lukas Dhont, de fotografia molt bella i història colpidora.