El SEP va rebre amb enuig la plantada de la ministra en funcions de Funció Pública i Reforma de l’Administració, Eva Descarrega, per explicar la reforma de la Funció Pública i va reiterar que se sent el «col·lectiu oblidat». 

Trist. Així es va mostrar a divendres a Facebook el sindicat. I és que, Descarrega, va decidir convocar les sessions informatives per als treballadors de l’Administració general un divendres entre les 9 i les 11 del matí a l’edifici Administratiu. És per això, que David Garcia, secretari general del SEP, va valorar que «entenem que la cita tant pel lloc com per l’horari, no està feta per a nosaltres i és una llei que ens afecta de ple. Per això vam fer aquell comentari via xarxes socials i esperàvem o esperem que vulguin atendre les nostres demandes i que algú ens plantegi una sèrie de reunions a les quals tinguem l’ocasió d’anar. Però no crec que ens contestin, estem bastant acostumats a això». 

El missatge expressat a través de les xarxes era: «900 treballadors públics del cos d’educació no han estat convocats per ningú. Potser no s’ho mereixen». Durant les sessions, es van exposar les primeres conclusions de l’anàlisi del model anterior del sistema de gestió i avaluació de l’acompliment (GADA), és a dir, del desenvolupament de la carrera professional. «Com sempre, som el col·lectiu oblidat i la funció pública ens afecta a tots en general. Hi ha altres ministeris que no estan en aquest edifici. Fer així, d’avui per demà, una convocatòria demanant que qui vulgui anar a les xerrades només ho podrà fer al matí... jo interpreto que si es fa, és perquè hi ha la voluntat d’explicar alguna cosa i que arribi a tothom», va afirmar Garcia. 

La Llei de la funció pública es va aprovar només amb el suport de DA, L’A i PS la van recórrer al TC

«És la manera de procedir que està tenint aquest Govern. Nosaltres com a sindicat el primer que hem demanat és que aturin aquest desenvolupament reglamentari que despenja de la llei de la funció pública igual que de l’educació, ja que  que en primer lloc, hi ha eleccions i s’entén que, per deferència, pocs dies abans dels comicis, s’hauria d’aturar. A partir d’aquí, el nou govern, siguin ells o uns altres, haurien d’agafar les regnes. D’altra banda, tenint en compte que la Llei de la funció pública ha estat admesa a tràmit al Tribunal Constitucional per possible inconstitucionalitat d’algun dels seus articles, entre ells el de la carrera professional, entenem que més que mai es referma que aquesta llei ha de quedar en stand-by fins que el tribunal es pronunciï», va destacar. «O el grup demòcrata ja té coll avall que tornarà a governar, o el més lògic és que facin un pas al costat i esperin el resultat de les eleccions», afegia.

De fet, el dimarts de la setmana passada, és a dir, quatre dies abans de les sessions informatives, els sindicats de funcionaris Sipaag i SEP van manifestar que «ara no és el moment de desenvolupar la Llei de la funció pública» per aquests dos motius. Garcia va anar més enllà i va recordar el poc suport ciutadà amb què s’han aprovat algunes legislacions durant la legislatura demòcrata: «En general, les lleis socials i laborals no han tingut cap bona acceptació i tots els partits de l’oposició van votar en contra d’aquesta Llei de la funció pública».

Van ser sis els consellers generals de PS i L’A que el 7 de març van presentar un recurs d’inconstitucionalitat a l’Alt Tribunal en considerar que la normativa vulnera diversos principis fonamentals. Pere López, en representació del PS, va apuntar en aquell moment que «el fet que es presenti aquest recurs és una conseqüència del que ha estat la gestió de la Funció Pública per part de DA». A més, va considerar que el fet de no haver tingut en compte l’opinió dels sindicats al llarg de la tramitació ha fet que «resulti un text que des del punt de vista polític i jurídic, els drets sindicals i la possibilitat de participar en la presa de decisions, està clarament malmesa» D’altra banda, el liberal Jordi Gallardo va destacar que «hi ha un menyscabament dels drets dels treballadors públics».