PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

El supermercat de la política

L'altra cara del debat de la Massana

Per Joan Josep Blasco

Pallarés i Naudi, abans d'iniciar el debat.
Pallarés i Naudi, abans d'iniciar el debat. | Maricel Blanch

La política pretén acostar-se a la ciutadania. I no hi ha res tan terrenal com anar a comprar al supermercat, aquell espai on vas a fer la compra per poder subsistir i que està ple de productes i ofertes. Les grans cadenes compten amb marques blanques, que és precisament del que acusa ser Judith Pallarés a Carles Naudi i els seus Ciutadans Compromesos. Com una marca disfressada de DA a la Massana. I està dit en sentit pejoratiu, ja que aquests tipus de distintius tot i què són comprats en massa, són considerats de baixa qualitat. El símil de marca blanca és un recurs fortament emprat els últims anys en política, per subratllar que el rival és allò que diu no ser. O que no vol fer-ho públic.

Fa quatre anys Pallarés i Naudi anaven a comprar plegats. Però amb el temps els seus gustos han canviat. Ja no els agrada el mateix. Algunes coses sí, però amb matisos. I abans de discutir, prefereixen anar a comprar per separat. A vegades visiten les mateixes seccions. Naudi és més transversal a l’hora d’escollir i no té problemes per arribar a un consens amb qualsevol per encertar en el producte. Mira l’etiquetatge amb un tarannà de diàleg i consens, sense anar contra ningú. Pallarés s’ha posat d’acord amb d’altres per anar a comprar, amb els que ara té més afinitats a l’hora d’escollir. 

Un cop ha ratllat tots els productes de la llista amb els que anava al supermercat, Naudi prefereix pagar amb bitcoins. Tot i que l’atrau la comunitat en línia i fer la compra per internet i omplir així la cistella. Però no renuncia a desplaçar-se al supermercat o a la resta de botigues de la parròquia, amb un vial que considera que pot esperar. Pallarés també aposta pel comerç de proximitat, i que el cotxe es deixi de banda per afavorir el transport públic. A falta de saber el resultat de les eleccions, de moment Naudi va a comprar amb Raul Ferré. I la seva rival considera que tots dos no són prou per perdre decisions per omplir el carretó. Bàsicament pensa que aniran amb una idea al supermercat, però que seran uns altres qui ompliran el carretó.

Uns i altre van amb el seu fulletó d’ofertes al centre comercial per donar-se a conèixer i tractar de convèncer. La publicitat i la propaganda bàsicament es diferencien en la seva finalitat, ja que totes dues en dirigeixen a influir sobre la gent. Una per vendre productes, i l’altra idees i pensaments, basant-se en un projecte. Naudi la seva conclusió final va unir un eslògan que recorda als de la tele de fa dècades. Espera que llegeixin el seu programa, que el comparin, i que l’acabin votant. Com aquell conegut de si troba alguna cosa millor, compri-ho. Està segur que ell té el millor producte, i Pallarés també. Serà el client (el votant) qui decidirà.

PUBLICITAT