PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

Els veterans s’empassen els novells a Encamp

Torres i Rios s'embranquen en una cara a cara que deixa de costat als altres dos aspirants, Martínez i Comella

Els candidats parroquials a Encamp, ahir al debat organitzat per RTVA, ahir.
Els candidats parroquials a Encamp, ahir al debat organitzat per RTVA, ahir. | Maricel Blanch

L’experiència és un grau, que li ho diguin als candidats d’Encamp. Els números u d’UP+Demòcrates, Jordi Torres i el cap de llista de d’Acord, David Rios, es van embrancar en un cara a cara que va deixar de costat als altres dos aspirants, la candidata de terceravia+UL+Independents, Olga Martínez, i el postulant de Progressistes-SDP, Aaron Comella. Novells a la política, no van trobar el seu espai en el debat, en el qual no van esgotar els minuts atorgats perquè senzillament es van dedicar a llegir al peu de la lletra algunes de les propostes del programa electoral. Part del debat el van centrar en el Pas de la Casa, l’economia i els aspectes socials. I, tot i que els quatre candidats ambicionen una parròquia pròspera i un país amb futur, no van aprofundir en concrecions.

Torres va pretendre ensorrar les bases de pacte preelectoral entre L’A i PS, que va titllar d’«il·lògic». Rios va afirmar que l’objectiu de l’acord «és molt simple més enllà de les diferents ideologies»: guanyar representativitat en el Consell per així evitar la majoria absoluta de DA. «Som capaços de parlar i arribar a punts d’entesa importants», va reivindicar. Aquest argument no va acontentar a Torres, que va reclamar que «no tinc a ningú de L’A per replicar-li les propostes perquè vostè és la cara visible a Encamp».

Ja en matèria, el Pas de la Casa va guanyar protagonisme a Encamp. «És el motor econòmic de la parròquia i el Govern li ha donat suport en vuit anys». Rios, per contra, va manifestar que «no calen promeses ni embelliments de carrers innecessaris», sinó «el que realment necessita la localitat encampadana», com un pla d’infraestructures general i subvencionar el túnel d’Envalira. En aquest sentit, va prometre que rebaixar el preu del peatge a la meitat. Martínez, per la seva part, va assegurar que «el Pas està oblidat des de fa anys» i es va mostrar favorable a augmentar la seguretat ciutadana «perquè així el turisme se senti més còmode». Ara bé, respecte als ciutadans no es va mullar. Comella, per últim, va tenir paraules sobre l’assistència mèdica al pas, que creu que és «millorable».

Economia 

Torres va recordar que el Govern de DA «ha invertit 26,5 milions d’euros a la parròquia». Per contra, el candidat de d’Acord va precisar que «Andorra no és país més ric que fa vuit anys», una afirmació que Torres la va rebatre amb un gràfic a la mà i mostrant que «els indicadors són més bons que el 2011. Hem sabut frenar la caiguda». Al marge de la inversió nacional, tots els candidats van coincidir en potenciar l’estrangera. Tanmateix, estan d’acord en donar suport als empresaris i acompanyar-los en la transformació digital.
Torres, però, va admetre que la llei d’obertura econòmica «no ha donat els fruits esperats». L’aspirant de la terceravia va aprofitar aquesta confessió per criticar que «calia diversificar l’economia i no s’ha dut a terme», a la vegada que va posar en dubte el model turístic, que, segons Martínez, «mostra símptomes d’esgotament». Per Rios, l’acord d’associació amb la UE «és la clau» per aconseguir aquesta diversificació.

Social 

Els sous van eclipsar la resta de mesures socials que es van tractar. De la mateixa manera que Torres va recalcar que seguiran apujant el salari mínim fins als 1.200 euros «progressivament», Rios li va tirar en cara que «si el Govern reconeix que amb aquesta quantitat no es pot viure a Andorra, no entenc com poden prometre apujar-lo gradualment i no automàticament, tal com promet el PS». Abans de fixar un salari mínim, terceravia és partidari primer de «crear riquesa interna». Comella va capgirar la idea, i va defensar que «si no s’augmenten els salaris, l’economia seguirà estancada». El progressista es va mullar amb el tema de les pensions i va desgranar que la formació pretén incrementar un 10% anyal les inferiors a 600 euros i un 5% les que oscil·len entre els 600 euros i el salari mínim durant quatre anys.

PUBLICITAT
PUBLICITAT