Agafo el comandament, engego la tele, m’assec al sofà i espero que comenci el debat. Perquè el nom del programa que realitzen a RTVA a les 14.30 hores aquests dies és el d’Eleccions Generals: Debat parroquial. Era el torn de Canillo i el que es va trobar a faltar va ser precisament debat, aquella exposició de valoracions sobre un mateix tema entre dues o més persones.

La cosa ja no va començar bé. Al plató s’esperava un trio de protagonistes per dir la seva, però al final es va quedar amb una parella per la baixa de Ricard Riba per motius de salut. A les xarxes va haver-hi algú que ho posava en dubte i allí sí que es va encetar un debat, amb proves gràfiques i tot, per dissipar qualsevol tipus d’incertesa. Meritxell Palmitjavila i Cristina Valen es van quedar cara a cara, però físicament només, no en l’expressió que s’utilitza per a aquestes situacions de confrontació polític.

Aquest era el tercer debat de la setmana i va ser el menys bel·ligerant de tots. La bandera blanca semblada hissada per les candidates des d’un primer moment, i es van dedicar la major part del temps a exposar el seu programa electoral. Semblava aquella situació en què queden dues persones per fer un cafè, tenen ganes de parlar i pensen que el que han d’explicar és més important, sense sentir que diu l’altre. Es van dedicar a donar a conèixer els seus respectius programes, canviant de tema sense cap mena de problema si el seu discurs havia d’anar cap a una altra direcció.

Comprovant que el guió no era de debat en si, la presentadora intentava donar una mica de vidilla dient a una i altra «pot contestar» a la seva contrincant, per trobar un enfrontament (pacífic). Però li van fer cas omís. Anaven a la seva i no tenien intenció de canviar. Potser abans de començar el programa havien signat un armistici, tot i que no era necessari perquè anteriorment no s’havia produït cap mena de conflicte bèl·lic. Per tant, no s’havia d’estampar cap firma.

Si rasquem una mica per trobar alguna engruna de conflictivitat, només trobem un argument que ja hem sentit des de fa dies per banda demòcrata cap al projecte de d’Acord, i que segur que s’anirà repetint fins el mateix dia de les eleccions. Palmitjavila subratllava que és un projecte que fa dubtar, amb un pacte entre partits amb moltes diferències, que un cop entressin al Consell General s’hauria de veure que en sortiria. O sigui, com un allioli que no s’aconsegueix lligar i que s’ha de llançar. Valen ho va rebatre, destacant el comprimís adquirit i els punts de convergència a què han arribat. O sigui, que els ingredients són bons i que sabent posant les quantitats adients i sabent-ho remenar, acabarà lligant, i a més no picarà.