PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

Uns amb retrovisor i els altres amb el seu llibre

Tarrado i Miró fan valdre la seva experiència davant Matarrodona i Dalmau juguen a una altra lliga

Per Lídia Raventós

Els candidats d’Andorra la Vella, Tarrado (DA), Miró (d’Acord), Matarrodona (terceravia) i Dalmau (SDP).
Els candidats d’Andorra la Vella, Tarrado (DA), Miró (d’Acord), Matarrodona (terceravia) i Dalmau (SDP). | MARICEL BLANCH

Dues lligues. Així podríem definir, curt i ras, el debat organitzat ahir per RTVA amb els candidats d’Andorra la Vella. Tenint en compte que era el torn dels caps de llista de la capital, el nivell va ser molt (massa) fluix. Enric Tarrado (DA) i Joaquim Miró (d’Acord) van fer notar la seva experiència i, tal com ja els interessa a PS i Demòcrates, van focalitzar el debat en una lluita bipartidista. En una altra lliga, la nouvinguda en política, Emi Matarrodona (terceravia) que va anar guanyant a mesura que avançaven els minuts malgrat no destacar especialment, i Àngel Dalmau (SDP) que, tot i no ser tan novell, va estar fora de lloc durant el debat. 

En general, les acusacions es van centrar en l’entesa territorial entre L’A i PS, per part de Tarrado, i per la gestió dels vuit anys de govern taronja, liderada per Miró i compartida per SDP i terceravia. «És una pena que no haguessin tingut cintura política quan van governar», sentenciava Tarrado mentre Miró s’expulsava les culpes: «el PS va governar un any i mig, la pèrdua dramàtica del PIB no es respon a aquest temps». I així, amb el retrovisor posat, els retrets van guanyar el debat i les propostes van quedar enterrades. Entremig, Matarrodona es limitava a llegir. Saben aquella gran frase d’Umbral que deia «yo he venido aquí a hablar de mi libro»? Doncs això. Un llarg llistat de propostes –que no és pas per desmerèixer-les–que podran trobar tal i com Matarrodona les va anumerar en el seu programa electoral. 

La prova de la diferència entre uns i els altres va ser el cronòmetre. Mentre Dalmau es preocupava innecessàriament pel temps –primer perquè no l’esgotava i segon perquè per alguna cosa hi ha una moderadora–, Tarrado i Miró suplicaven més temps per respondre rèpliques, el que s’entendria com a normal tenint en compte que se suposava que estaven en un debat. 


De la UE a l’avortament

Com era d’esperar, la Unió Europea va protagonitzar part del debat, com també ho va fer l’avortament, l’habitatge o les infraestructures. D’arguments, però, cap de nou. Tarrado defensava la feina feta a Europa i els altres retreien la falta de transparència.

Després, una passada ràpida pel casino amb una gran frase de Miró: «si DA hagués fet tot allò que havia dit, The Cloud, casino i heliport, els nostres programes haurien d’anar buit». Tot seguit, el tema estrella: l’avortament. Tarrado diu suaument que «hi estem a favor», mentre Matarrodona deixa clar que «hi estem a favor però si això afecta el coprincipat, ens posarem seriosos». Una pena que la frase la va seguir amb un «i aquí ho deixo» . No ho deixi senyora Matarrodona! Si això és un debat! 

Amb tot, els atacs van ser superficials. I malgrat que els tres grups restants podien atacar a Miró en l’apartat de l’habitatge pel preu dels lloguers dels pisos de la família, ningú en va fer esment. Més enllà del conveni amb els bancs per posar pisos buits al mercat (Tarrado) i de la resposta de «han tingut vuit anys per fer-ho» de Dalmau amb la proposta de construir habitatges socials a la borda de Sales, la problemàtica va passar de llarg.

 

Venir preparat de casa

El que no se li podia negar a Matarrodona és que havia fet els deures, a diferència de Dalmau, o almenys això va semblar. I és que en dues ocasions va interpel·lar a Tarrado, intentant buscar el desgast del Govern sense èxit. Primer round. Dalamu retreu a Tarrado que les bones xifres que el demòcrata presenta sobre els pressupostos estan maquillats amb els números de FEDA i Andorra Telecom. Acusació a la qual Tarrado etziba: «No ho va fer el seu govern quan va governar?». La resposta va ser: «no li sé contestar». 

Però esperin, que n’hi ha més. Segon round. Dalmau pregunta amb quin pressupost treballa el Govern –xifra que és pública–. Tarrado li contesta: «vora 400 milions». I quina quantitat es destina a personal? Insistia Dalmau. Tarrado contesta: «aproximadament el 25%». «Ah! Només?», respon Dalmau, a qui l’intent d’atac ha sortit força malament. 

Final del cinquè debat. Una hora i mitja esperant l’acció. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT