La perseverança és un pilar de la política i els progressistes es mantenen ferms en les seves idees. Per això, ahir van acudir al terreny de la Borda de Sales, propietat del Govern des del 1990 –va ser Jaume Bartumeu, aleshores ministre de Finances, qui va dur a terme la gestió de compravenda–, per presentar la seva proposta d’edificar un centenar d’habitatges de gestió pública en una zona de 4.430 metres quadrats, ubicada entre el cementiri nou d’Andorra la Vella i l’avinguda de Santa Coloma. El candidat nacional de Progressistes-SDP, Josep Roig, pretén finançar el projecte, inspirat en l’esquema de la fundació Jovial, amb una part dels fons de reserva de la CASS, una idea que l’Acoda va proposar als partits polítics i que els progressistes comparteixen.

Preguntat per la situació dels fons de reserva i per si poden suportar una inversió d’aquest volum, Roig va indicar que no disposa de la informació econòmica de la CASS «a causa de la manca de transparència del Govern de DA». Amb aquest mateix argument tampoc va assenyalar si el centenar d’habitatges serà suficient per garantir les necessitats de la ciutadania. 

«Els terrenys són gratuïts i es tracta de recuperar una iniciativa molt bona. Només s’hauria de dur a terme un nou projecte», va indicar Roig mentre ensenyava els límits del terreny. Tanmateix, va defensar que seria una «molt bona inversió» per a la CASS, ja que en termes de rendibilitat preveu uns marges «d’entre el 3 i el 5%». Fa unes setmanes, el gerent de l’Acoda, va donar més detalls de la inversióque caldria fer, sense vincular-la a cap partit polític concret: «No hi hauria repercussió impositiva del sòl, se cediria l’explotació a la iniciativa privada, amb lloguers garantits, i amb un rendiment real, efectiu i garantint la inversió per part de la CASS». 

Iniciativa del 1991 

La iniciativa presentada ahir, però, no és nova. El Govern d’Òscar Ribas  va promoure el 1991 un concurs públic d’idees i, un any després, l’avantprojecte d’un conjunt residencial destinat a habitatges socials situats en aquell terreny. Els estudis preveien la construcció de 95 pisos de 90 metres quadrats distribuïts en tres blocs a quatre vents. Els dos primers tenien sis habitatges per replà i el tercer, cinc. Els blocs, a més, comptaven amb dues plantes d’aparcament soterrades, oferint un total de 140 places. El Govern socialdemòcrata de Bartumeu va tornar a proposar la iniciativa al Consell General, però l’oposició la va tombar. 

L’Executiu també té prioritat de compra sobre un terreny confrontant. «La té a preu de 1990 i suposaria poder construir més pisos de gestió pública», va detallar Bartumeu.

Evitar la falta d’anticipació 

Roig va recordar que el 1991 «ja es preveia que el país necessitaria la construcció d’un parc d’habitatges socials i, efectivament, ara patim la problemàtica dels preus dels lloguers». En aquest sentit, va criticar el Govern de DA: «Durant vuit anys ha sigut reactiu i no s’ha anticipat». D’aquesta manera, va apel·lar a «l’esperit d’anticipació» de fa 30 anys i va advocar per una «visió de futur», així com de «pacte i de consens» per activar aquesta iniciativa, la qual considera «urgent» més enllà de ser «important».