Sant Julià de Lòria és una parròquia particular i aquestes eleccions no s’han escapat de l’aiguabarreig polític que presenta. Un candidat de DA, Carles Álvarez, ministre en funcions i exconseller de comú que havia compartit majoria amb l’ara candidat de terceravia, Josep Majoral. I el tercer en discòrdia, el socialdemòcrata Gerard Alís, candidat de d’Acord, plataforma que aglutina també els liberals (aquells amb qui també havia compartit grup l’UL de Josep Majoral). Un còctel amb molta base i molt passat que va oferir als espectadors un dels millors debats territorials  d’RTVA de la campanya, amb contes, acudits i força clatellades que Álvarez va entomar com va poder, sabedor que la motxilla governamental té un pes que cal aguantar.

En matèria econòmica Álvarez va presentar gairebé el país de les meravelles. Una economia recuperada, una inversió estrangera virtuosa que ha generat un de cada 3 llocs de treball que s’han creat al país i 150 milions d’inversions reals. Uns números que no van convèncer Alís, que en va fer un balanç més negatiu i va centrar-se a anunciar que la seva opció proposa «un salari mínim digne» que permeti viure al país i pensions més altes amb tretzena paga.

I Majoral va tornar a atacar, ara pel flanc europeu. «És un acord que cal treballar des del consens, una paraula que els demòcrates no tenen al diccionari». Alhora va ser gràfic per demostrar que DA s’ha saltat les línies vermelles en la lliure circulació de mercaderies: va agafar un full blanc amb una ratlla vermella al mig i el va estripar. 

Els retrets pels fets passats van provocar un clam d’Álvarez a Alís: «Deixi de mirar el passat». El salt al bloc social va reprendre els retrets, manifestacions mai vistes i una afirmació del socialdemòcrata per emmarcar: «DA ha portat a les famílies a marxar del país per trobar un habitatge digne». El ministre en funcions hi posava la solució fàcil: «la millor política social és que tothom tingui feina». I contràriament al que havia demanat feia pocs segons posava el retrovisor per recordar com el Govern Martí va sortir de la crisi reduint l’atur i fent créixer el salari base.

Una mica d’humor

Majoral hi va voler posar humor amb un acudit de l’Eugenio, però no se’n va sortir i va acusar el PS i L’A de pactar «per tenir una cadira». «Té raó, volem la cadira perquè volem més representació», va replicar Alís, recordant que ara amb un 37% dels vots es pot obtenir una majoria absoluta. La reforma sanitària també va tenir la seva quota de protagonisme i Álvarez va posar el crit al cel quan Majoral va citar problemes de seguretat de la història clínica compartida. «Dient això estan fent mal al sistema i als ciutadans. S’ha de ser curós i no fer política amb temes sanitaris», va demanar abans d’entrar en els temes territorials.

Un final de debat en què es va sentir que la parròquia està «descuidada» i «abandonada» i en què el demòcrata va defensar el vot per la seva candidatura perquè «de què serveix tenir consellers a l’oposició? De res. Si Sant Julià no està representada a la majoria, no existeix».
Tots van deixar anar un reguitzell de propostes: l’acabament del vial, la rotonda del punt de trobada, una ciutat universitària. «Felicitats per la valentia d’exposar projectes que nosaltres defensem des de fa 12 anys i que en els darrers vuit no s’han volgut tirar endavant», ironitzar Majoral a Álvarez i per reblar-ho, l’experiència personal.

«El meu fill em va demanar el conte del Pinotxo i li vaig donar el programa electoral de DA». I va rebre resposta, potser poc afortunada: «si no m’han enganyat, el vial s’acabarà», va dir l’aspirant de DA. Els altres dos van fer evident que els costa de creure i van acusar Álvarez de fer «propaganda electoralista». Al final, peticions de vot per assolir «el canvi» pels qui ara estan a l’oposició, i demanda de confiança en un equip que ofereix garanties per als que volen agafar el relleu de Toni Martí.