Ara sí que podem considerar que la campanya ha arribat al clímax. No ho han aconseguit ni el vials, ni l’heliport, ni Europa ni l’avortament, no. Sinó l’entrada estel·lar d’Eugenio i Pinotxo a l’últim debat de les candidatures territorials d’RTVA. Per cert, des d’aquí felicitar a tots els teleespectadors que han aguantat aquests set dies de debat, perquè té mèrit. Bé, de fet posaria la mà al foc que només els periodistes que seguim la campanya, els candidats i els familiars d’aquests els han seguit.

Aprofito també aquestes línies per felicitar els selectes ciutadans d’aquest país que tenen dret a vot, aquell grapadet petiiiiit que decideix per tota la resta, perquè si una cosa ens ha quedat clar al llarg d’aquests set debats territorials és que els candidats saben llegir! Quina mania de tirar de discurs escrit com si no sabessin parlar quan (alguns) sí que en saben com es va demostrar en l’intercanvi d’ahir, felicitats (ara sense ironia) als tres candidats (Carles Àlvarez, DA; Gerard Alís, d’Acord i Josep Majoral, terceravia)per haver-se arromengat i defensar les seves idees amb passió (per fiiii!).

Però tornem al gran Eugenio que, ho sentim Sr. Majoral, però en boca seva perd bastanta gràcia. A veure, aneu a buscar a internet l’acudit del gos llop i l’os formiguer que riureu perquè Majoral l’ha desvirtuat totalment barrejant gossos amb ossos. «M’estic perdent amb aquests acudits», va confessar Àlvarez. L’entenem, no està sol. 

Però el trobador Majoral no només ens ha obsequiat amb acudits, sinó també amb contes i l’entranyable escena familiar dels seus fills demanant-li una història abans d’anar a dormir. I els nens li van demanar Pinotxo i ell que els va llegir: el programa de Demòcrates. #nosepodiasaber!
En qualsevol cas, Majoral s’erigeix com a showman dels caps de llista territorials. «Saben què va fer DA amb les línies vermelles de la negociació de mercaderies?», i es fa el silenci al plató.

Majoral exhibeix un full i l’estripa amb soroll amplificat de micro. «Això van fer», puntualitza. Els seus adversaris no semblen molt sorpresos per la posada en escena però a l’altra banda de la pantalla em consta que uns quants aplaudim aquest trencament de la monotonia. 

I és que a part de debatre i conèixer bé els temes sobre els quals parlaven (no per obvi, habitual), també Àlvarez i Alís ens han fet somriure. El primer amb el «gràcies senyor síndic» a Montse Grau confirmant la meva sensació que l’haurien de contractar per a aquest càrrec perquè li fan més cas a ella que al síndic en els debats del Consell General. 

Alís en el seu discurs final s’ha fet un embolic entre d’Acord i DA per acabar pronunciant aquesta frase: «L’única opció de canvi és DA», sort que abans ens havia confirmat: «sí que volem la cadira, com tothom». És clar que sí!