PUBLICITAT

Andorra la Vella

Totes les formacions menys AS aposten per incrementar el salari mínim

DA i PS aposten per apujar-lo a 1.200 euros però discrepen en el quan mentre la resta no el fixa en funció del mitjà o no el concreta

Per Lídia Raventós, Mireia Aguilar

Resum de les mesures incloses als programes electorals
Resum de les mesures incloses als programes electorals | EL PERIÒDIC

Si algun dels electors ha fet els deures de llegir-se els set programes electorals que enguany concorren als comicis generals haurà descobert que tots (menys AS) estan d’acord en almenys un punt: apujar el salari mínim. La proposta, sens dubte, respon a la constatació d’aquests últims mesos sobre l’augment del cost de vida al país i les dificultats de part de la societat per arribar a final de mes, especialment per la problemàtica amb els lloguers. De fet, aquesta darrera tampoc passa desapercebuda per a les formacions, que totes presenten diferents solucions a curt i a més llarg termini per rebaixar el preu de l’habitatge. A la taula adjunta es pot veure un resum de les propostes (en blanc pels que no en tenen) que els partits han inclòs en els seus programes electorals.

 

Ni terceravia, ni AS ni UPA incorporen en el seu programa accions per fomentar la conciliació familiar i laboral

Pel que fa al salari mínim, i tot i la voluntat d’augmentar-lo, cada formació té la seva estratègia. Així, Demòcrates proposa incrementar-lo de manera progressiva fins a arribar als 1.200 euros a final de legislatura. Fer-ho de forma esglaonada és essencial, segons els dirigents taronges, per no perjudicar les petites i mitjanes empreses del país. Qui també aposta per un augment gradual és SDP però en base al salari mitjà. En concret, aposta per «un increment gradual del salari mínim fins a situar-lo l’any 2020 en un 70% del salari mitjà, tal com ho estableix la Carta Social Europea». 


Més contundents són els socialdemòcrates, que aposten per l’increment també fins a 1.200 euros però de cop per «impulsar el consum i dinamitzar l’economia», mentre que UPA apuja la xifra a 1.400 euros. Els liberals i la terceravia, en canvi, no s’atreveixen a concretar una xifra tot i tenir clar que cal apujar-lo. L’A afirma que «la xifra l’hem de decidir en una taula amb els actors econòmics i socials perquè proposar-la sense tenir els números exactes de la situació de les empreses pot ser contraproduent». Així, doncs, i en un sentit similar al que planteja DA, la formació de Gallardo assegura que «si marquem un increment que les empreses no poden suportar, podem provocar acomiadaments». Terceravia tampoc concreta tot i tenir clar que cal trobar «l’equilibri entre els factors econòmics i la vida digna dels treballadors i la seva família». Per la seva banda, AS no proposa increment del salari mínim però sí apujar el mitjà a 3.000 euros. 


Habitatge  

Els salaris estan estretament lligats amb una de les problemàtiques més latents del moment i que ha protagonitzat una de les grans mobilitzacions de la legislatura: els lloguers. Per intentar pal·liar la situació, els liberals proposen un programa específic per a joves amb una ajuda mensual de 400 euros per al lloguer. A més, aposta per habitatge social i de protecció a través de projectes públicoprivats i amb la implicació també dels comuns. El PS aposta per l’elaboració d’un pla per al dret a l’habitatge per posar pisos buits al mercat immobiliari per oferir 200 habitatges de protecció oficial i fer els contractes de 4 anys, així com la seva renovació. També, un índex de preus de referència, punt també proposat per SDP. Els progressistes, a més, volen fixar en un 15% els augments dels preus dels lloguers en les renovacions. 

 

Tots els partits aporten mesures per intentar pal·liar el problema dels habitatges de lloguer

Terceravia considera necessari reactiva la Comissió Nacional d’Habitatge per tal de treballar amb previsió i planificació a llarg termini. A més, la plataforma liderada per Josep Pintat vol incrementar l’oferta d’habitatges per abaratir el lloguer amb diferents accions com «modificar la llei del sòl i els reglaments que se’n desprenen amb l’objectiu de destinar el percentatge de cessió obligatòria a casa parròquia a habitatge de lloguer a preu reduït» o «mantenint la disposició transitòria segona de la llei de mesures urgents». Finalment, Espot vol impulsar un conveni amb l’associació de bancs per posar al mercat de lloguer els pisos buits. 

La conciliació familiar i laboral 

Un altre dels grans temes que s’han tractat en aquesta legislatura, especialment arran de l’aprovació del nou codi de relacions laborals, són les mesures de conciliació familiar i laboral. En general, i si partim de la idea que els programes electoral són un reflex de la pròpia societat, la problemàtica, lligada també als drets de les dones i a la bretxa salarial, apareix a la majoria de fulletons de les formacions. Amb tot, ni terceravia, ni UPA, ni AS incorporen cap acció al respecte. 


Pel que fa la resta de formacions, DA aposta per «implementar mesures d’acció positiva per assolir la igualtat efectiva entre homes i dones, tant en el sector públic com privat» i no descarta ajudes econòmiques per aquelles empreses que realment apostin per mesures de conciliació, conscients que sovint per poder fer, per exemple, jornades intensives és necessari ampliar el personal. Una proposta similar porta L’A en el seu programa. La idea és «incentivar a les empreses del sector privat a través de deduccions fiscals perquè tinguin programes de conciliació familiar». A més, aposten per revisar el codi de relacions laborals especialment pel que fa a qüestions que afecten als autònoms i per allargar a sis els mesos de descans per maternitat. 


La formació liderada per Pere López aposta per «una jornada intensiva a segona ensenyança, batxillerat i formació professional» que finalitzaria a les 15 hores, així com per «limitar l’horari de sortida de les activitats extraescolars i avançar el seu horari d’inici» a les 17 hores. 

Llei de la Funció Pública 

Per al seva banda, el Sipaag i el SEP van enviar ahir un comunicat a la premsa amb un anàlisi dels programes electorals pel que fa a la derogació o modificació de la Llei de la Funció Pública. Segons exposen, la majoria de forces polítiques que concorren en aquestes eleccions generals modificarien o derogarien la legislació recentment aprovada. L’afirmació l’extreuen de les respostes d’un qüestionari enviat a tots els partits i que únicament UPA no va contestar. Així, PS i SDP es mostren clarament a favor de derogar-la, mentre que AS afirma que la substituiria. Terceravia parlar de modificar-la i L’A aposta per «una llei on es puguin veure plasmades les seves [dels treballadors públics] demandes i necessitats». 

DA, L’A, terceravia i SDP volen regular el mecenatge cultural

Després que des d’un dels principals equipaments culturals del país es tornés a reobrir la caixa de Pandora dels incentius fiscals per a mecenes de la cultura a principis d’aquest any, quatre dels set partits que concorren a les eleccions del diumenge han recollit el guant i DA, L’A, terceravia i SDP inclouen la regulació del mecenatge cultural al seu programa. 


Aquest és un dels punts en què mes coincideixen les formacions del país, com també ho és un canvi en la gestió de la Vall del Madriu-Perafita-Claror, Patrimoni Mundial per la Unesco des de 2004. Concreten aquest punt en les propostes electorals DA, L’A i PS. Per al primer, l’actual model de gestió no ha resolt bé els problemes dels cortalans, segons va admetre la Ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat i també candidata de DA a la territorial d’Escaldes- Engordany, Sílvia Calvó. 


A més, Calvó també va considerar que seria necessària una major implicació del Govern en la gestió, que ara recau en mans del comú escaldenc, el d’Encamp, Sant Julià de Lòria i Andorra la Vella. 
Per a L’A, la Vall del Madriu constitueix el nucli d’un dels seus pilars de la campanya, el projecte per convertir Andorra en el primer país Reserva Mundial de la Biosfera i, per tant, també existeix una millora en la gestió del bé de la Unesco, així com potenciar-lo i difondre’l com a una de les joies del país que diversifiqui el turisme, entre d’altres. El PS també concreta en el seu programa la necessitat de revisar el pla de gestió, que considera que no funciona adequadament. 

museu nacional 

El Museu Nancional és un d’aquests clàssics de campanya que apareix cíclicament i que tendeix a desaparèixer amb la formació del Consell General. DA s’ha mostrat des del 24 de març passat convençut de la seva necessitat mentre que la Ministra de Cultura en funcions, Olga Gelabert, havia manifestat tan sols un mes abans que per a ella no era necessari perquè «el Museu Nacional ja el constitueix tota la xarxa de Museus d’Andorra». 


Terceravia també és partidari de la idea «com a punt central de la nostra política de difusió i protecció del patrimoni». A més, també consideren que la infraestructura ajudaria a «vetllar per la preservació» dels béns culturals del país. Ben allunyats en l’espectre polític, SDP també aposta per la construcció d’un Museu Nacional a l’Hotel Casamanya d’Ordino, un fet que convertiria la parròquia en epicentre museístic del país, juntament amb la part alta d’Escaldes-Engordany. 
Si bé el PS no parla al programa de Museu Nacional sinó que és més prudent i promet un Pla Nacional d’Equipaments Culturals que hauria d’ajudar a posar llum a l’hora de prendre la decisió d’impulsar o no aquest tipus d’equipament. 

El romànic 

Més enllà de la candidatura a la Unesco, conjunta amb Espanya i França i impulsada des del Govern, que dona total preeminència al romànic i que Demòcrates ha rescatat per a fer campanya, L’A també posiciona el romànic com un dels eixos claus de les propostes culturals i la fa transversal, de manera que mitjançant la «creació d’un relat de país a través del romànic» pretenen que no només sigui un impuls cultural, sinó que també turístic i social. 

altres 

Els plans per vetllar pel foment i el bon ús de la llengua catalana apareixen als programes de DA, L’A i PS. Pel que fa a projectes particulars de les candidatures, demòcrates proposen la creació d’un llibre blanc de la gestió cultural i terceravia vol impulsar un estudi per avaluar les possibilitats d’Andorra de convertir-se en un centre de produccions audiovisuals. Els pintadistes també proposen intentar que els estudis de Sud Ràdio siguin un bé reconegut per la Unesco. El PS, de la seva banda, impulsaria l’Estatut de l’Artista i SDP es preocupa dels aspectes més socials com l’accés a la cultura de les rendes baixes, entre d’altres. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT