PUBLICITAT

Sant Julià de Lòria

Acord de mobilitat entre l’UdA i les universitats dels petits estats

Aquest conveni permetrà a estudiants i professors accedir a 5 nous centres

Per Lara Ribas

Diversos estudiants conversen a l’entrada de la Universitat d’Andorra.
Diversos estudiants conversen a l’entrada de la Universitat d’Andorra. | Tony Lara

La Universitat d’Andorra (UdA) segueix potenciant la internacionalització amb l’objectiu no només d’acollir estudiants provinents de l’estranger sinó també d’afavorir la mobilitat dels seus cap enfora. En aquest sentit, el passat dilluns va signar a Malta un conveni de mobilitat per a estudiants, professors i personal administratiu amb les altres cinc universitats que integren la Xarxa d’Universitats de Petits Països i Territoris (NUSCT), que l’UdA va impulsar fa un any juntament amb Malta, Liechtenstein, San Marino, Groenlàndia i Gibraltar. 

Precisament, tal com va recordar en una entrevista a EL PERIÒDIC el rector de l’UdA, Miquel Nicolau, projectes com aquest són els que persegueixen a través de la Xarxa NUSCT. «L’objectiu és nodrir-se de les experiències d’aquestes altres universitats de dimensions i estructures molt similars a la nostra, així com impulsar conjuntament diversos projectes», va ressaltar Nicolau tot recordant que la xarxa està oberta a la incorporació de qualsevol altre centre universitari. «No ho sabem del tot segur, però hi ha dues o tres candidates interessades a afegir-s’hi, entre les quals es troba Luxemburg», va avançar. 
De fet, el rector de l’UdA va explicar que amb Liechtenstein i Luxemburg estan parlant sobre una formació continuada internacional en compliance. «Andorra té coneixement i experiència en el sector bancari i en la lluita contra el blanqueig de diners; per tant, per què no aprofitar aquest nínxol, compartit amb aquests dos països, i impulsar una formació conjunta entre les tres universitats?», va reflexionar Nicolau. 

El representant institucional de l’UdA té molt clar que «ser una universitat petita ens limita, però també ens fa veure la necessitat de treballar en xarxa». «Al final, el que podria ser una debilitat es converteix en fortalesa des del moment en què col·laborem amb altres centres universitaris», va precisar el rector tot remarcant que «és molt més fàcil quan ho fem amb centres de mides similars on hi ha un feeling natural i normal». Amb universitats més grans i que són pràcticament autosuficients, en canvi, va reconèixer que és més complicat impulsar projectes que siguin «de forma intel·ligible per a tots dos». 


Beneficiar-se de la Unió Europea

Malgrat que l’UdA ja participa en diversos projectes internacionals, entre els quals alguns d’Interreg o Erasmus +, el rector va apuntar que és «un escull» no ser membre ni estat associat de la Unió Europea, ja que pràcticament no poden accedir a cap programa europeu i encara menys rebre diners. Per això, des de l’UdA creuen que l’acord d’associació els pot donar «moltes facilitats». «Ara bé, tot dependrà de la negociació que el Govern acabi tancant amb la UE», va alertar Nicolau, «ja que en la majoria de programes reps fons si tu també n’aportes». 

De tota manera, el rector va precisar que encara que Andorra no aportés diners, igualment podria participar en tots els programes com a soci de ple dret, «com és el cas de Suïssa, que malgrat no ser membre de la UE es troba dins de l’Espai Econòmic Europeu i participa en gairebé tots els projectes europeus». Nicolau va reconèixer que obrir-se a tots aquests programes «ja representaria un gran avantatge per a Andorra i més visibilitat». Arribi quan arribi l’acord d’associació, «a l’UdA li interessa poder participar en tots els projectes universitaris de la UE i, si és possible rebre finançament, encara millor», va acabar sentenciant el rector. 

PUBLICITAT