PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

Ulls ben oberts

L'altra cara del debat del model social

Per El Periòdic

Els polítics prenen posicions per iniciar el debat.
Els polítics prenen posicions per iniciar el debat. | RTVA

Un bon grapat de coses són importants a l’hora de fer política, i els assumptes socials són especialment sensibles. Hi ha gent que ho passa malament, a més que sempre és necessari millorar la situació de les persones a nivell laboral i domèstic. Per fer-ho s’ha de tenir els ulls ben oberts a tot el que hi ha al voltant, i conèixer el que succeeix al territori, per petit que sigui. És la manera d’actuar ràpidament quan sorgeix un problema. Doncs bé, precisament de tenir els ulls tancats és del que acusen els Demòcrates. En el debat sobre el model social, va ser un tots contra un i a Roser Suñé li va tocar defensar-se, emprant fins i tot figures retòriques si era necessari.

Principalment va ser Sandra Cano qui més va assenyalar al Govern de tenir els ulls tancats. I no només això, sinó que a més neguen alguns dels problemes que ha anat havent-hi al país darrerament. La resta també s’hi van sumar i Suñé, lluny de quedar-se com a mera espectadora va defensar-se. No va esperar que li posessin la bena als ulls, com si l’anessin a afusellar, o com aquell que es posava la poma al cap esperant que Guillem Tell disparés amb la seva ballesta. Sort que el famós arquer sempre encertava. La representant de Demòcrates davant «atacs monumentals» va contraatacar, utilitzant la ironia si era necessari, tot i que en alguna ocasió no la van entendre. Haurà de millorar en aquesta mena d’expressions, o bé la resta estar més atents i captar la direcció de les paraules. Només amb l’exposició inicial dels assistents al debat, a Suñé, que era l’última en parlar, ja li va tocar defensar-se. I fent-ho d’una manera que ja ho han fet anteriorment els seus companys, davant missatges que valoren apocalíptics i catastrofistes. O sigui, que després del Govern de Demòcrates s’acaba el món, o hi haurà una invasió zombi.Parlant de no veure-hi. Carine Montaner va exposar el programa anticaiguda que tenen per als padrins, un element que ja hem sentit en diferents ocasions aquesta campanya. Com les zones franques d’UPA i l’acord d’associació amb la Unió Europea d’Andorra Sobirana. Carme Gutiérrez i Ricard Riba fins i tot en un debat sobre temes socials els van fer aparèixer, argumentant-ho, és clar.

Horòscops i contes

Dins l’escenari polític la ciutadania espera respostes a les seves demandes. Riba va donar algunes que potser els espectadors no s’esperaven. Alguna vegada s’havien preguntat de quin horòscop és un partit polític? Doncs ahir vam saber el d’Andorra Sobirana. És taure, perquè són tossuts, segons Riba. Jo en això de l’astrologia no hi crec. No penso que estiguem predestinats pel dia que arribem a aquest món o que siguem així o aixà perquè siguem d’un o altre signe del Zodíac. Però mira, em vaig quedar amb les ganes de saber de quins són la resta de formacions. Però els altres representants no van animar-se a dir el del seu partit, o simplement no el coneixen.

Una altra cosa que ens va fer saber Riba és en quin conte s’assimila Andorra. Aquest és Alícia al país de les meravelles, un llibre que segur tots alguna vegada a la vida l’hem llegit o vist la pel·lícula de Walt Disney. Doncs bé, fora de fer-nos saber qui tindria al país el paper de la protagonista, va exemplificar el paral·lelisme amb el conte per les paraules de Carles Enseñat, com si el Govern de Demòcrates ho hagués convertit tot en fantàstic després de les dues últimes legislatures. L’exemple potser no és quedava només aquí, perquè de Lewis Carroll, l’autor del llibre, s’ha arribat a sospitar que era el mateix Jack l’Esbudellador. No és broma.   

Majoria femenina

Aquest va ser el primer debat amb una majoria femenina. Només un home entre els oradors. Un fet simbòlic, però ahir les xarxes socials ja hi havia comentaris del tipus que «com que són temes socials, es deixa l’espai per a les dones». Sigui com sigui, mai tothom està content. El que sí que és destacable és que cap dels presents es va dedicar a llegir quan era el seu torn de paraula. És el primer cop que passa, i s’agraeix. Dona més confiança al receptor i hauria de ser sempre així. Hi havia fins i tot qui no portava ni un paper a les mans.

PUBLICITAT