«Aquest blau és molt clar, potser l’hauríem de canviar». David Baró, cònsol major de la Massana, s’excusava d’aquesta manera davant d’un dels electors que diumenge al matí van acostar-se fins a la Closeta per votar, però que abans de posar els sobres dins de les urnes van haver de demanar ajudar. «El blau és aquest? És que soc daltònic i no ho distingeixo bé», advertien. Res que amb una mica d’ajuda dels cònsols, que custodiaven des de primera hora del matí les urnes, no es pogués solucionar.

Eren dels primers votants que acudien a la cita i llavors encara no hi havia cua. El col·legi electoral havia obert a les 9.00 hores. Puntualment i sense incidències. Amb 833 paperetes procedents del vot judicial. Quan les portes encara estaven tancades, un parell de persones ja feien cua per exercir el seu dret. «M’agrada no haver de fer cua i tinc altra feina per fer. Tinc la dona malalta i he d’estar per a ella», exposava Albert Pardàs, el primer de la fila. Per sorpresa, però, no va ser el primer votant. Dins la sala algú se li va avançar. Era el batlle David Moynat, que havia custodiat el vot judicial i com que és elector de la parròquia, finalment va ser el primer a posar, in situ, la papereta a l’urna. Entre els més matiners, també, molts esquiadors a qui la roba delatava. 

L’elevada participació a la Batllia feia que les paperetes s’acumulessin de seguida, de manera que els votants van poder veure com el cònsol major, feia moure les dues caixes per mirar de fer lloc. Operació que va servir de poc. Cap a les onze la secretària general del comú precintava les primeres urnes i les canviaven per dues de buides. Tot augurava una alta participació. Només calia veure la immensa cua que hi havia a la una del migdia i que ocupava bona part del vestíbul de la Closeta. Alguns, fins i tot, en comptes d’esperar a la sortida per agafar el tros de coca i el got de moscatell que s’oferia als votants, ja el prenien abans d’entrar.

Cares conegudes

Entre les primeres cares conegudes que es van veure, Joan Gabriel i Antoni Morell. «És un dia que toca exercir un dret fonamental. Dins l’enorme tria que hi ha, esperem que el que surti generi el consens suficient per tirar endavant el projecte de país», exposava l’exsíndic. L’escriptor, en canvi, hi posava un toc més filosòfic acompanyat d’un advertiment: «És un dia important, però la votació s’ha d’exercir cada dia. La democràcia no s’obre i es tanca cada quatre anys, s’ha d’exercir cada dia i és important per un futur que no és de molta excel·lència a Europa ni arreu del món», afirmava Morell.

I el degoteig de votants continuava, entre gent anònima i candidats. Els més matiners Judith Pallrés i Vicenç Alay. Poc després Ester Molné i Carles Naudi, seguits de Raul Ferré, Eusebi Nomen i el darrer d’aparèixer va ser Joan Carles Camp.

Entremig, també, la ministra d’Afers Exteriors en funcions, Maria Ubach i l’excap de Govern, Marc Forné. Aquest últim destacava l’elevada participació que es registrava a la parròquia. «Aquesta és la dada principal. Cal una gran participació perquè el futur del país està en mans del que voten», indicava. Alhora admetia que el fet que hi hagi set candidats a les llistes nacionals «és un fet una mica distorsionador perquè tampoc hi ha tantes ideologies». 

I entre tanta experiència, també hi havia qui debutava. La Maria Talarn, amb 20 anys, votava per primera vegada assegurant que «tenia moltes ganes de votar i des del primer dia tenia molt clar a qui votar. Crec que he votat amb consciència». També, Laura Esteve (filla d’Albert Esteve, conseller comunal de DA), que no amagava que «em feia il·lusió» i que fins i tot havia assistit en algunes de les trobades que els candidats van fer a Barcelona, on estudia.

A la una tocada qui va fer acte de presència va ser el cap de Govern en funcions, Toni Martí, que en el seu recorregut per tots els punts de votació també va parar a la Massana. Visita llampec i com molts electors a aquella hora, cap a dinar. 

Dues paperetes i un vot menys

Encara que l’elector sigui experimentat i sembli impossible, també hi ha qui es despista. Va ser el cas d’un elector de la Massana, que confós o traït pels nervis va introduir a l’urna, només, el sobre blanc corresponent a la circumscripció parroquial. En adonar-se’n el cònsol, David Baró, el va alertar del fet, però no hi havia solució: havia posat les dues paperetes en un mateix sobre. Baró va afanyar-se a avisar la secretària general per notificar-li la incidència i tenir present que en el recompte, hi hauria d’haver un vot menys en l’urna de la circumscripció nacional. I en aquest cas, a més, seria vot nul. Les confusions fins i tot afectaven els candidats. Vicenç Alay, es va haver d’aturar i mirar-s’ho dues vegades, perquè va estar a punt de confondre’s d’urna. «És que és la primera vegada», va bromejar.